Hamdànides: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Aleppo citadel001.jpg|right|thumb|250px|Vista de la [[ciutadella d'Alep]], construïda sota el poder dels Hamdànides.hamdànides]]

El seu ancestre fou Taghlib i el seu ancestre immediat fou Adi ibn Ussama. Però el primer del qual es tenen dades històriques fou Hamdan ben Hamdan ben al-Harith, que el [[868]] lluitava amb altres [[taghlibites]] (ancestre Taghlib) contra els [[kharigites]] a la [[Al-Jazira|Djazira]], i després es va passar al bàndol rebel ([[880]] i després del [[885]]), i fou conegut com ''al-Shari''. Vers el 892 o 893, dominava algunes fortaleses de la Djazira, com [[Mardin]], i de la riba esquerra del Tigris, com Ardumusht. El [[895]], el califa Mutamid va ocupar Mardin, que Hamdan va evacuar. Llavors, es va dirigir a Ardumusht i quan les forces del califa s'hi van presentar, Hamdan va deixar el comandament al seu fill Husayn i en va fugir. Husayn es va sotmetre al califa. Hamdan, després de ser perseguit un temps, fou capturat i empresonat.

[[Husayn ben Hamdan]] fou lleial al califa i va ostentarocupar molts càrrecs, però es va revoltar el [[915]] i fou capturat el [[916]], i va morir a la presó ([[918]]).

Els altres germans, [[Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], Ibrahim ben Hamdan, Dawud ben Hamdan i Said ben Hamdan, van restar lleials al califa. El primer fou nomenat governador de [[Mossul]] el [[905]] i va posseir la regió quasi sempre (tot i que la va perdre tres vegades). Va intentar un cop d'estat a [[Bagdad]] el [[929]], durant el quequal va morir.

El seu fill Hasan fou destituït del govern de Mossul, però va poder conservar el govern d'algunes fortaleses a l'esquerra del [[Tigris]]; això no obstant, fou nomenat governador de Mossul el [[930]], i encara que el va perdre diverses vegades, sempre el va recuperar fins que el [[967]] fou deposat pels seus fills. Va rebre el títol de ''Nasir al-Dawla'' ('Defensor de la dinastia'), amb el quequal és conegut ([[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]]). Va morir el [[969]].

[[Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar]], el fill gran, va assolir el poder el [[967]], però es va enfrontar amb el seu germà Hamdan, únic dels germans que s'havia oposat a la destitució del pare. Després, es va enfrontar al [[buwàyhida]] Bakhtiyar, emir al-umara ('primer ministre') a Bagdad ([[973]]-[[974]]) i després amb Adud al-Dawla, successor de Bakhtiyar ([[977]]-[[978]]); aquest darrer el va derrotar i va ocupar Mossul i el va fer fugir cap a [[Palestina]], on va morir en una batalla per ocupar els dominis de l'emir de [[Ramla]].

Després de la mort d'Adud al-Dawla, el poder al [[Diyar Mudar]] va passar al kurd Badh o Badr. L'emir buwàyhida Samsan al-Dawlah, per evitar que estengués el seu poder a la resta del Djazira, va donar el Diyar Mudar i el [[Diyar Rabia]] als hamdànides Abu Abd Allah Husayn ben Hasan i Abu Tahir Ibrahim ben Hasan ([[989]]), germans de Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan. Amb l'ajut dels [[Ukayl |Banu Uqayl]], aliats de son germà, van intentar ocupar Mossul, en mans de Badh,. Husayn va matar a Badh en un combat a la regió de Balad ([[990]]), però el nebot de Badh, Abu Ali ben Marwan (emir dels Marwànidesmarwànides), va continuar la lluita i va derrotar els dos germans i va fer presoner a Husayn (si bé el va alliberar per la intervenció del califa fatimita, que després el va acollir als seus dominis i li va donar el govern de Tir el [[997]]). Abu Tahir Ibrahim es va barallar amb l'emir dels Banu Ukayl, Muhammad, que el va detenir i el va fer matar ([[992]]). Els Banu Ukayl van ocupar Mossul vers [[993]] i hi van establir la dinastia [[ukàylida]].

*[[Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]], 905-914

*Munis (eunuc, general del califa), 914

*Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, 914-916

*Governador del califa, 916-925

*Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, 925-929

*Governador del califa, 929-930

*[[Nàssir-ad-Dawla (hamdànida)|Nàssir-ad-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] (associat 925-929), 930-932

*governador del califa, 932-934

*Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, 934

*Ibn Mukla (governador del Califacalifa), 934

*Ibn Habib (dinastia Banu Habib), 934-935

*Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, 935-958

*[[Muizz al-Dawla]] (Buwàyhidabuwàyhida), 958-959

*Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, 959-964

*Muizz al-Dawla (Buwàyhidabuwàyhida), 964-965

*Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan, 965-967

*[[Fadl Allah Abu Taghlib ben Hasan al-Ghadanfar]], 967-978

*[[Adud al-Dawla]] (buwàyhida), 978-983

*[[Badh]] (marwànida), 983-990

*Abu Abd Allah Husayn ben Hasan, 989-991 (al Diyar Rabia i part de Diyar Mudar)

*Abu Tahir Ibrahim ben Hasan, 989-992 (al Diyar Rabia i part de Diyar Mudar)

*Abu Ali ben Marwan, 990-993

*als [[Ukàylidesukàylides]] o Banu Ukayl, 993

Un nét de d'Abu Abd Allah Husayn ben Hasan, de nom ''Husayn Abu Muhammad'', titulat ''[[Nasir al-Dawla ibn Hamdan|Nasir al-Dawla]]'', fou un destacat general a [[Egipte]], on fou governador de [[Regió de Síria|Síria]], i després va estar al [[Caire]] durant els disturbis del [[1065]] i següents, i va arribar a ser amo absolut de la ciutat; va intentar restablir la sobirania [[abbàssida]] i va treure tot el poder al califa [[fatimita]], però va morir en un complot el [[1067]] junt amb son germà, Fakhr al-Arab.

== Emirs Hamdànideshamdànides d'Alep ==

[[Sayf al-Dawla Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan|Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] (que després va rebre el títol de ''Sayf al-Dawla'', que vol dir "'espasa de la dinastia"') era germà de [[Nasir al-Dawla Hasan ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan]] de [[Mossul]], i des del [[936]] governava Diyar Bakr i part del Diyar Mudar,

però aquests territoris foren sotmesos per l'emir d'Egipte Al-Ikhshid vers el 940. Els va reconquerir amb ajut de son germà el 944. L'[[octubre]] del [[944]] va entrar a ÀlepAlep. Va haver de lluitar contra Al-Ikhshid, però aquest va morir i el [[947]] es va fer una pau definitiva entre Ali i Unudjur (successor d'al-Ikhshid), pelper la qual Alep, [[Homs]] (Hims) i [[Kinnasrin]] li eren reconeguts junt amb el territori dels [[Awasin]] (la marca fronterera amb Bizanci, que havia conquerit el [[946]]) i el Diyar Bakr i gran part del Diyar Mudar, que governava teòricament per compte de son germà. Així, va sorgir l'emirat hamdànida d'Alep, formalment supeditat al de Mossul, però en la pràctica independent.

A partir del [[962]], els bizantins li van arrabassar la [[Cilícia]] i altres possessions i el [[963]] van arribar a Alep. El [[965]], van completar la conquesta de Cilícia i Sayf al-Dawla va morir a Alep d'un atac d'hemiplegia, el [[febrer]] del [[967]], amb 51 anys.

El va succeir el seu fill [[Saad al-Dawla Abul Maali Sharif]], que va haver d'oscil·lar entre bizantins ([[982]]-[[986]]) i fatimites ([[986]]-[[991]]) per poder conservar el poder. Va morir el [[991]], quan anava a iniciar una guerra contra els fatimites. El va succeir el seu fill [[Said al-Dawla Said Abul Fadail]], que va passar el seu regnat enfrontat amb els fatimites i rebent ajut de Bizanci. El [[1001]], Bizanci va fer les paus amb els fatimites i, llavors, l'emir va haver de reconèixer alel califa. El [[1002]], fou assassinat pel seu sogre i visir [[Lulu]], que va assolir ell mateix el poder junt amb el fill [[Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu]] durant dos anys com a regent de dos fills de l'emir deposat.

Lulu va enviar a l'exili el [[1004]] alsels fills de Said al-Dawla, Abul Hasan Ali i Abul Maali Sharif, que van anar a Egipte; un altre fill, Abul Haydja, es va escapar disfressat de dona, i va arribar a territori bizantí. Després, Abul Haydja va intentar ocupar Alep, però no va reeixir i, finalment, va passar al servei de l'Imperiimperi. Lulu va assolir el mateix el poder, sota una forta dependència fatimita i va morir el [[1008]]. El seu fill Mansur fou poc mesmés que un governador fatimita.

El [[1015]], Mansur fou enderrocat per Salih ben Mirdas i es va refugiar aen territori bizantí; també va intentar sense èxit reconquerir Alep.

*[[Sayf-ad-Dawla (hamdànida)|Ali ben Abul Haydja Abd Allah ben Hamdan Sayf al-Dawla]], 944-967 (reconegut el 947)

*[[Sad-ad-Dawla (hamdànida)|Abul Maali Sharif Saad al-Dawla]], 967-991

*[[Said al-Dawla Said Abul Fadail|Said Abul Fadail Said al-Dawla]], 991-1002

*[[Abu l-Hasan Ali (hamdànida)|Abu l-Hasan Ali]], 1002-1004

*[[Abul Maali Sharif II]], 1002-1004

*[[Lulu]] (usurpador), 1002-1008 (regent 1002-1004)

*[[Murtada al-Dawla Mansur ben Lulu|Mansur ben Lulu Murtada al-Dawla]], 1008-1015