Figueres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
→Figueres medieval: He posat una foto de la muralla medieval de Figueres. |
m →Figueres medieval: He inserit una foto de l'escut o blasó de la residència del rei a Figueres. |
||
Línia 65:
L'any 1361 el rei [[Pere III el Cerimoniós]] va decidir ampliar el recinte emmurallat, cap al sud i cap a l'est, formant el que es coneix com la vila vella. Aquest clos, d'una superfície de 50.000 m², estava delimitat pels actuals carrers de la Pujada del Castell, Canigó, de la Muralla, Ample, Monturiol i la Rambla (que era una petita vall per on corria la riera Galligans).<ref> BERNILS i MACH, Josep Ma. ''El procés urbanístic de Figueres'' a ''Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos'', núm. 27, Figueres, 1994, p. 154 </ref> El centre de la població es trobava a l'actual plaça de l'Ajuntament on es tallaven en angle recte les dues principals artèries viàries: el camí reial de Girona a Perpinyà (actuals carrers de Girona i de la Jonquera) i els camins que menaven a Besalú (i la zona de la Garrotxa i el Ripollès) i a Vilabertran i Peralada (actuals carrers de Besalú i de Peralada).
Malgrat la gran epidèmia de [[pesta negra]] que va esclatar el 1348 i que va afectar de forma important la vila, Figueres al llarg del segle XIV va augmentar la seva població arribant a uns 105 focs (gairebé uns 500 habitants) L'any 1313 es va fundar l'hospital de malalts, mendicants i pobres (primera instal·lació sanitària de la vila) que va ser la donació del matrimoni figuerenc [[Bernat Jaume]] i la seva muller Garsendis (els quals van fer vot de treballar a l'hospital fins a la seva mort). Aquest hospital va canviar d'ubicació l'any 1616 quan va traslladar-se del carrer de la Jonquera (el seu lloc original) a la zona extramurs de l'actual carrer Nou (posteriorment, després de la Guerra Civil, l'hospital de Figueres es va traslladar a la zona nord del Parc Bosc (a la perifèria de la ciutat).
[[File:Escut de la Posada del Senyor Rei a Figueres.jpg|thumb|Escut de la Posada del Senyor Rei a Figueres]]
Pere el Cerimoniós va tenir un especial interès per Figueres que va viure temporades a la població, sobretot a partir del seu casament amb [[Sibil·la de Fortià]]. El rei Pere, a més a més d'engrandir l'espai fortificat de la vila, va fer construir una església gòtica més àmplia sobre el terreny de l'antic temple romànic. El rei Pere el Cerimoniós (i posteriorment tots els altres monarques) vivia en un palauet, quan sojornava a Figueres, conegut amb el nom de Posada del Senyor Rei, que es trobava en el carrer de Girona tocant la muralla i al costat del portal d'entrada (encara actualment es pot veure l'escut de la posada reial a la façana de la casa número 16 del carrer de Girona).
El 28 de setembre de 1419 el rei [[Alfons IV el Magnànim]] va instaurar com a festa principal i fira el 3 de maig festivitat de la Santa Creu (encara avui dia és la festa major de Figueres i el dia principal de les fires de la ciutat).
| |||