Figueres: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Figueres medieval: He inserit una foto de l'escut o blasó de la residència del rei a Figueres.
m →‎Figueres moderna: He inserit una imatge aèria del Castell de Sant Ferran de Figueres.
Línia 76:
 
El 3 de novembre de 1701, es van casar a l'església parroquial de Sant Pere de Figueres el rei [[Felip V d'Espanya]] amb la seva primera muller la princesa [[Maria Lluïsa de Savoia]]. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] (1701-1715) Figueres va ser ocupada diverses vegades tant per les tropes de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]] com per les tropes de [[Felip d'Anjou]].
[[Fitxer:Castell de Sant Ferran (Figueres) - 1.jpg|thumb|Vista aèria del Castell de Sant Ferran de Figueres.]]
 
Després del Tractat dels Pirineus i la pèrdua de la Catalunya Nord, la frontera amb França va ser la serralada dels Pirineus i la primera localitat important entrant a Espanya des del Pertús era la vila de Figueres. La important fortalesa de Salses, que barrava el pas als francesos en el Rosselló, ara era part del regne de França; i, a més a més, el país veí tenia el [[castell de Bellaguarda]] que dominava el pas del Pertús. El rei [[Ferran VI d'Espanya]] va decidir la construcció d'una gran i potent fortalesa a l'Alt Empordà per intimidar i evitar qualsevol intent d'invasió francesa. La població on s'havia d'edificar aquesta infraestructura militar va ser Figueres i el lloc el turó de la Muntanyeta (al nord de la vila i a uns 140 metres d'altitud). Les obres del [[Castell de Sant Ferran]] van començar el 13 de desembre de 1753 (amb la col·locació de la primera pedra) i van continuar fins al 1766 (encara que no l'obra no estava enllestida i s'hi va treballar fins al 1790). El director del projecte va ser el general d'enginyers [[Juan Martín Cermeño]]. La fortalesa era una de les més grans d'Europa i tenia la forma d'un pentàgon irregular amb 6 [[baluard]]s, 7 [[Revellí|revellins]], 3 tenalles, 2 contraguàrdies, un gran fossat que envoltava tota la fortificació. La superfície era 320.000 m² (32 hectàrees) i el perímetre exterior era de 3.120 metres. Tenia capacitat per encabir còmodament 6.000 homes i 500 cavalls. El pressuposts inicial de l'obra va ser de 20 milions de rals, quan es va donar per acabada l'obra (el 1766) ja se n'havien gastat 30 milions i el 1790 el cost s'enfilava fins als 40 milions.
 
La població de Figueres va créixer de forma important en el segle XVIII. El 1725 ja arribava als 1.872 habitants i era la població més gran de la comarca, ja que la segona vila era Castelló d'Empúries que només comptava amb 1.261 veïns. Però el salt demogràfic realment important (que va convertir Figueres en la inapel·lable capital de la comarca) va ser causa de la construcció del Castell de Sant Ferran que va portar a la vila nombroses famílies d'enginyers, picapedrers, paletes, obrers, etc.; i un cop finalitzada l'obra molts es van quedar a viure a Figueres. L'any 1785 la vila reial comptava amb 5.398 habitants (això representa un increment d'un 288% respecte al 1725). Va ser en el segle XVIII quan aquesta població en ràpid augment va necessitar més espai habitable i la vila es va expandir més enllà del recinte emmurallat i es va crear els barris extramurs, sobretot en direcció sud, a l'altra banda de la ribera (actualment coberta pel passeig de la Rambla); ja que per qüestions de defensa del castell el creixement per la zona nord era del tot prohibit (existia una primera zona, en un radi de 400 metres de la fortalesa, on no es podia construir cap edifici i una altra segona zona, en un radi de 400 a 770 metres del castell, on només es podia aixecar edificis d'una sola planta d'alçada). El desenvolupament urbanístic de Figueres durant la segona meitat del segle XVIII, tot el segle XIX i una part del segle XX va estar marcat per les instruccions i decisions dels enginyers militars que buscaven, en primer lloc, protegir la fortalesa i, en segon lloc, donar un creixement homogeni i harmoniós a la vila.