Revisió del 09:35, 24 ago 2015 modifica Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits Inicio		Revisió del 13:30, 24 ago 2015 modifica desfés Panotxa (discussió \| contribucions) 104.889 edits + enllaços interns Edició següent →
Línia 3: Va iniciar els estudis de dret a la Universitat d'[[Alcalà d'Henares]], però els va abandonar per lluitar en la [[guerra del Francès]], sent el principal responsable d'organitzar la resistència a [[Alacant]], i després de participar en diversos combats fou nomenat [[coronel]], refugiant-se a [[Cadis]] després de la invasió francesa d'Andalusia, i posteriorment va lluitar a les ordres de [[Arthur Wellesley, 1r duc de Wellington\|Lord Wellington]]. Es va unir a l'expedició de 1816 de [[Pablo Morillo]] ~~contra~~a [[Colòmbia]] i [[Veneçuela.]], i ~~Reconquerides~~un ~~aquestes~~cop ~~regions~~reconquerides per als realistes, es va sumar a l'exèrcit de [[Joaquín de la Pezuela]], virrei del Perú, ienfrontant-se ena ~~1817~~ordres esdel vageneral ~~enfrontar~~[[José de la Serna e Hinojosa]] en 1817 contra les tropes de [[Martín Güemes]] a les províncies de [[Província de Salta\|Salta]] i [[Jujuy~~]], a ordres del general [[José de la Serna e Hinojosa~~]], ocupant la ciutat de Jujuy unes setmanes, durant el qual es va comprometre amb Ana de Gorostiaga i Rioja, una rica dama de Salta., Enamb laqui ~~campanya~~es deva casar l'any següent ~~es va casar amb ella~~. Va ser cap de l'estat major del general [[José Canterac y Donesan\|José Canterac]] en l'Alt Perú, però va ascendir fins a ser el seu superior, com a mariscal i governador de [[Potosí]]. Va recolzar les expedicions del general [[Pedro Antonio Olañeta]] a Salta i Jujuy de 1820 a 1822. Pertanyia, com Olañeta, al grup absolutista de l'oficialitat del Perú, però no va participar en ~~els enfrontaments militars de~~ la ~~rebel·lió~~[[revolta d'Olañeta]] contra el virrei De[[José de la Serna y Martínez de Hinojosa\|José de la Serna]]. Durant el començament de la campanya de [[José de ~~Sant~~San Martín]] al Perú, va ser destinat al centre del Perú. Després d'ordenar la completa destrucció de la vila de Cangallo, prop d'Huamanga, va enfrontar la campanya d'~~Arenals~~[[Juan Antonio Álvarez de Arenales\|Álvarez de Arenales]] a la Serra. Posteriorment va ser comandant militar d'Huamanga i després d'Ica. Va lluitar en la [[batalla d'Ayacucho]], sent capturat, i redactà les bases de la capitulació. Recuperada la seva llibertat, va tornar a Espanya,Ascendit a general, fou capità general d'Extremadura, València (1835), Múrcia i Castella la Nova,<ref>{{GEC\|0015290\|Josep Carratalà}}</ref> lluitant contra els carlins a l'[[acció de Maials]] durant la [[primera guerra carlina]], i fou nomenat ministre de la Guerra i Marina el 1837. Durant la dècada de 1840, va ser senador a les Corts, representant a la [[província de Sevilla]]. Va morir a Madrid el 1854

Josep Carratalà: diferència entre les revisions