Diferència entre revisions de la pàgina «Aïllant tèrmic»

cap resum d'edició
m (Robot: reemplaçament automàtic de text (-\{{2}[c|C]ommonscat\|(.*?)\}{2} +{{commonscat}}, -\{{2}[c|C]ommonscat-inline\|(.*?)\}{2} +{{commonscat-inline}}ç))
Gràcies a la seva baixa [[conductivitat tèrmica]] i un baix coeficient d'absorció de la [[radiació]], el material més resistent al pas de calor és l'aire i alguns altres gasos. Tanmateix el fenomen de [[convecció]] que s'origina en les càmeres d'aire, augmenta sensiblement la seva capacitat de transferència tèrmica. Per aquesta raó es poden utilitzar com a aïllament tèrmic materials porosos o fibrosos, capaços d'immobilitzar l'aire confinat en l'interior de cel·les més o menys estanques. Se solen utilitzar com a aïllants tèrmics específics materials combinats de sòlids i gasos: [[fibra de vidre]], [[llana d'ovella]], [[llana de roca]], [[vidre expandit]], [[poliestirè expandit]] (''pòrex'' o ''porexpan''), [[escuma de poliuretà]], [[aglomerat de suro]], etc. En la majoria dels casos el gas tancat és l'aire. Sovint, però, basta amb una o diverses capes d'un material simple, sovint teixit (llana o cotó).
 
Els aïllants tèrmics es poden aplicar en nombrosos camps, com per exemple: el tèxtil, l'energètic (panells solars, recobriment de cables i de tubs...), la construcció d'edificacions, la indústria, etc.l.
 
== Aïllants tèrmics en el vestuari ==
Usuari anònim