Denominacions de la llengua catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
Com a conseqüència de la pèrdua de la dinastia pròpia i exclusiva de la Corona d'Aragó, el [[Casal de Barcelona]], per la [[Casa de Trastàmara|Trastàmara]] en el [[Compromís de Casp]] (s. XV), i com a resultat, després, del canvi de la Casa de Trastàmara per la d'[[Casa d'Àustria|Àustria]] (s. XVI), amb la qual cosa la dinastia deixà de ser exclusiva, l'abast del significat del nom de ''català'' es reduí i tornà a tenir el seu valor primitiu de 'propi de Catalunya', al mateix nivell, doncs, que les altres denominacions regionals de ''valencià'' i ''mallorquí''. Aleshores, la confusió sobre l'origen de l'idioma es reflectí en l'aparició del nom de ''[[llengua llemosina|llemosí]]''.
Amb la [[Renaixença catalana]] (s. XIX), començà la recuperació del nom de ''català'', com a única denominació històrica unitària, no genèrica i usada en tots els territoris als segles XIV i XV. Abans d'aquesta recuperació, però, es crearen algunes denominacions mixtes, mai populars, de les aplicades sobretot a Catalunya i al País Valencià, com ara "llemosí-català", que tenien el precedent de l'expressió "català i valencià" ([[Pere Miquel Carbonell]], darreria del s. XV). I per no renunciar als noms particularistes, aquests s'arribaren a combinar formant un acròstic com ''[[bacavès]]'' ([[Nicolau Primitiu]]), sense massa difusió.<ref>{{Ref-web|url = https://ca.wikisource.org/wiki/Dictamen_de_l'Acad%C3%A8mia_Valenciana_de_la_Llengua_sobre_els_principis_i_criteris_per_a_la_defensa_de_la_denominaci%C3%B3_i_l%E2%80%99entitat_del_valenci%C3%A0|títol = [[Dictamen de l'AVL de 2005]]|consulta = |llengua = valencià|editor = [[Acadèmia Valenciana de la Llengua]]|data = 2005}}</ref>
Al segle XX, després de les dues dictadures que perseguiren el català (les de [[Miguel Primo de Rivera]] i [[Francisco Franco]]), els contraris a la normalització lingüística volgueren sabotejar-la al País Valencià creant-hi un conflicte onomàstic, cosa que també intentaren a les Illes Balears, sense tantes conseqüències. Al País Valencià, amb la pressió de la violència (un assassinat, agressions, bombes, amenaces, sabotatge d'actes, campanyes de premsa...), s'aconseguí incorporar només la denominació ''valencià'' en l'estatut d'autonomia.
| |||