Èlide: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m polisèmia |
m Ciutat d'Argos| |
||
Línia 36:
El [[588 aC]] a la XLVIII olimpíada, els elians sospitaren de la fidelitat del rei dels pisatans Damophon, fill de Pantaleó, i van envair el seu país però es van retirar però el [[572 aC]] a la LII olimpíada, el rei de Pisatis, Pirros, germà i successor de Damophon, va envair Èlide ajudat per les ciutats de Dyspontos (Pisatis), Macistos i Skiluntos (a Trifília ambdues) i fou derrotat i les ciutats revoltades destruïdes. Després d'això la pau va ser la norma a tota la regió d'Èlide.
A la [[guerra del Peloponès]] foren aliats d'Esparta fins a la pau de [[Nícies]] el [[421 aC]]. A partir de llavors [[Esparta]] va començar a donar suport als petits estats per evitar que cap pogués arribar a ser massa fort i això va provocar la revolta de Lepreion a Trifília que va demanar ajut dels espartans. Esparta va reconèixer la seva independència i va enviar un exèrcit. Llavors Elis va renunciar a la seva aliança i va entrar a la lliga entre [[Ciutat d'Argos|Argos]], [[Corint]] i [[Mantinea]]. El [[420 aC]] es va celebrar el festival olímpic, i els espartans en foren exclosos. Van lluitar a la batalla de Mantinea contra Esparta ([[418 aC]]) i encara que amb la victòria d'Esparta, aquesta va imposar la seva hegemonia, no es van restablir les antigues bones relacions.
Quant Esparta va imposar l'hegemonia sobre [[Atenes]], Esparta es va dirigir contra Elis i li va exigir renunciar al domini sobre les ciutats dependents i pagar unes quotes tributaries degudes a Esparta. Com que no van atendre el rei Agis va envair el país el [[402 aC]] i la guerra va durar tres anys al finals dels quals Elis va demanar la pau i va renunciar a les ciutat de [[Trifília]] i a Lasion (reclamada pels arcadis) i algunes ciutats del districte muntanyós d'[[Acrorèia]]. El port de Cyllene fou entregat a Esparta. El festival olímpic fou reclamat pels pisatans però com que ara només eren una quants llogarets sense cap ciutat, la seva petició fou rebutjada i Elis va conservar la presidència (400 aC).
| |||