Texans: diferència entre les revisions

L'acceptacióAvui delsdia els texans ha anat creixent fins al punt que ara formen part del fons d'armari gairebé mundial, alhora que han perdut la connotació juvenil; de mitjana cada nord-americà en posseeix set.

Les [[Moda|modes]] han anat imposant diversos tipus de texans, amb la cintura mésnatural, alta o menys altabaixa, amb els camals ajustats, rectes o acampanats (o "de pota d'elefant").

Els texans es descoloreixen i desgasten progressivament, i, a diferència d'altres menes de pantaló, això forma part de les característiques més preuades; als anys seixanta i setanta els texans desgastats i descolorits eren motiu d'orgull. D'ací han derivat, a partir dels anys vuitanta, tendències com el [[rentat a la pedra]], que indueix la descoloració prematura i fins i tot afecta la integritat del teixit. Això, al seu torn, ha propiciat la moda dels textanstexans estripats o fets esquinçalls.

Avui dia molts texans es confeccionen en denim elastitzat, cosa que els fa encara més ajustats al cos que els texans estrets o ajustats tradicionals (alhora que més còmodes).

D'altra banda, avui dia el disseny del texà en molts casos tendeix a influir el tall d'altra mena de models de pantaló informal, sobretot quan s'hi apliquen teixits elastitzats.