Blai Bonet i Rigo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Bot: Ordenant alfabèticament les categories |
||
Línia 16:
Blai Bonet i Rigó (Nascut a Santanyí el 1926, mort el 1997. Poeta i novel·lista mallorquí)
Amb 10 anys va ingressar el 1939 al Seminari de Palma, on va rebre influència literària de diversos autors com Hesíode, Píndar i Homer. De ben jove va patir tuberculosi, fet que va determinar tant la seva vida com l'estret lligam amb la seva obra. Va residir al Seminari fins al 1948 i des de llavors va passar períodes a Santanyí i també al sanatori de Caubet. Reconegut formalment com a poeta el 1950 gràcies a Bernat Vidal i Tomàs que van tenir la gosadia i l'honor de llegir Quatre poemes de Setmana Santa dins el marc de la tertúlia Guillem Colom. Aquests estan formats per estampes de la natura interpretada a partir dels rituals cristians, que el poeta utilitza com a forma de goig i al mateix moment per expressar el dolor de no poder unir-se a Déu. L'any 1952 Bonet escriu Entre el coral i l'espiga: “Obriu-me dins el mar, vells pescadors, que m’entri de verdor una alenada que tingui llum de barques i pinar el sol em transparenti el joc de l’aigua”, ambientat a la Cala Figuera, enmig del nucli mariner pertanyent a Santanyí, i on accentua el tractament del paisatge humanitzat. Aquest consta de dues parts antitètiques que expressen una curiosa dualitat: el coral i l'espiga, que referencien la "sang" i la "mística", de "mar" i "terra", de la salut i de la malaltia, de l'amant i de l'amat i està repleta de símbols amorosos que el poeta utilitza per expressar la seva buidor enfront de la manca del seu amat. El 1953 escriu el Cant espiritual que va ser guardonat amb el Premi Óssa Menor el 1952 i on l'autor mostra el do d'unir religiositat i sensualitat; i ho aconsegueix alternant de forma equilibrada la densitat i també la lleugeresa de les oracions. D'aquests poemes hi podem apreciar la influència d'autors clàssics com Ausiàs March, San Juan de la Cruz, Joan Maragall i també diversos escriptors de la generació del 1927 com Lorca, Alberti i Guillén. D'ençà de fins al 1968 va residir a Barcelona i el 1960 va escriure Comèdia amb fragments com Autoretrat ambientats al seu poble natal “El seny dels meus trenta anys fou un noi de finestra A Santanyí, carrer de Palma, 74. "El meu pare era euguer, i cada nit em duia una aspra llebre oberta, amb el ventre ple de mata” o El Mar de Montdragó ambientat a Mallorca, una localitat propera a Santanyí: “Amic clar com el pa, quan la guerra civil d’Espanya alçava, la blancor dels camins, jo era un al·
que duia corns i escorça a les butxaques". Aquesta obra va obtenir el Premi de la Crítica i es va caracteritzar per una bona dosis de realisme social. Format per dinou poemes explica la seva biografia fins a l'entrada al Seminari. En aquesta obra tracta la relació de Catalunya amb Espanya i denota un cert aire a autors com Espriu, Segarra, Blas de Otero i Goytisolo. L'any 1967 publica L'Evangeli segons un de tants que va obtenir el Premi Carles Riba 1962 on comença un nou cicle que continuarà el 1974 amb Els fets. Aquest és un llarg cant de gran caire descriptiu, on reflexiona sobre la condició d'ésser humà, partint d'una visió amb un cert to profètic. El
El
1976 publica Has vist, algun cop, Jordi Bonet, Ca n'Amat a l'ombra? Un llarg poema format de ressons lul·lians, en què barreja la reflexió metafísica i també el discurs popular on genera diversos nivells del llenguatge com el monòleg o el llenguatge cinematogràfic. Cant de l'arc, del 1979: “si hagués d’escriure un llibre, que fos la descripció i l’expressió de l’ésser humà instal·lat en mi, el títol possiblement seria: ‘La Casa en obres’. Sempre seguit, tot jo estic habitat per picapedrers, arquitectes, mestres d’aixa, guixaires, electricistes, mestres de ribera existencials, que em construeixen; just ells, la multitud, saben de quantes plantes constarà la Casa… “ Ambientada de nou a la seva població natal i on sosté la idea de la dissolució de les coses i influït en gran part per la teologia moderna on explica que l'ateisme no és possible si no és el «Deus Absconditus». El títol d'aquesta obra procedeix de la Complanta de David. El poder i la verdor del 1981 i Teatre del gran verd del 1983, que segurament són els seus llibres més obscurs. Les paraules "poder i verdor" fan referència a un combat real entre l'estat i la naturalesa, la repressió i l'espontaneïtat, la censura i la llibertat. El Teatre del gran verd aposta de forma descarada per l'antibel·licisme i ho aconsegueix amb grans dosis d'humor.▼
▲
L'obra ja esmentada Comèdia és l'última obra del cicle de poesia que conforma el llibre El Color, publicat el 1986, on podem apreciar l'epígraf de Goethe: "Els colors són les passions de la llum". Blai Bonet va utilitzar la poesia per donar color i també mostrar el caràcter de la vida tal com ell la percebia.
Linha 72 ⟶ 76:
{{Creus de Sant Jordi 1990}}
{{ORDENA:Bonet Rigo, Blai}}
[[Categoria:Creus de Sant Jordi 1990]]
[[Categoria:
[[Categoria:Premis Ramon Llull 1998]]▼
[[Categoria:Poetes mallorquins en català]]
▲[[Categoria:Premis Ramon Llull 1998]]
[[Categoria:Santanyiners]]
| |||