Els historiadors sembla que confonen la ''Batalla del riu Guadiaro'' i la ''Batalla d'Aqbat al-Bakr''
Segons [[Víctor Balaguer Ii Cirera|Víctor Balaguer]], a la seva obra "Historia de Cataluña y de la Corona de Aragón",(1860), la del Guadiaro va ser una derrota, però en canvi a [[http://www.albertieditor.cat/imagenes/ficheros/513.pdf|Emersenda Ermessenda de Carcassona, dona d'estat ]] es considera la batalla de Guadiaro i a continuació, el saqueig de Còrdova com una victòria.
L'exèrcit català, d'uns 9.000 homes organitzat per [[Ramon Borrell]], lluitava en el bàndol del [[Príncep Mohamed]] (amb un exèrcit d'uns 30.000 homes<ref name="Historia">Historia De Cataluña Y De La Corona De Aragon 1860.Per Victor Balaguer</ref>)en la seva lluita contra [[Suleiman]] aliat de castellans i berbers. Però els castellans ja havien marxat i Ramon Borrell nmésnomés va haver de combatre (a favor i en contra) de musulmans. El combat amb Suleiman va tenir lloc a la plana d'Acbatalbacar.<ref name="Historia"/> Abans de tornar cap Catalunya, els catalans,junt amb el Príncep Mohames, es replegaren sobre [[Còrdova]] i la van saquejar. El botí va ser enorme, especialment en forma d'or i de pedres precioses. Addicionalment aquesta acció bèl·lica va tenir un gran ressò i va donar prestigi a l'exèrcit català en el món islàmic. Tanmateix, un terç dels expedicionaris catalans foren morts,entre els quals hi havia, el germà del [[comte de Barcelona]], [[Ermengol d'Urgell]] a qui potser va matar el mateix Suleiman. També hi moriren els bisbes de Barcelona, de Vic i de Girona<ref>[http://www.albertieditor.cat/imagenes/ficheros/513.pdf ERMESSENDA DE CARCASSONA, dona d’estat]</ref><ref name="Historia"/>
