Pla de l'Estany: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
No està clar que l'art fos inventat per la nostra espècie
Línia 1:
{{Infotaula de la comarca catalana|del |Pla de l'Estany|
| escut =
|bandera =
|localització = [[Fitxer:Localització del Pla de l'Estany.svg.png|150px|Localització del Pla de l'Estany]]
|fotografia = Aerea_estany_de_banyoles.png
Línia 18:
|web = [http://www.plaestany.cat/ www.plaestany.cat]
}}
El '''Pla de l'Estany''' és una [[comarca catalana|comarca]] situada a la [[plana]] de l'[[estany de Banyoles]], que limita amb les [[Comarca|comarques]] de la [[Garrotxa]], l'[[Alt Empordà]] i el [[Gironès]]. La comarca del Pla de l'Estany va ser creada l'any 1988 i està composta per onze municipis. Banyoles n'és la capital per raons històriques, econòmiques i demogràfiques.
 
L'economia de la comarca ha tingut una base agrícola gràcies, en part, a l'abundància d'aigües i a la qualitat dels [[sòl]]s. La [[ramaderia]], especialitzada en el bestiar boví, el porcí i l'aviram, n'és un bon complement. La indústria continua centrada a Banyoles i s'estén, seguint els eixos de les carreteres, a [[Girona]] i a [[Olot]], als municipis de Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit i Serinyà.
 
{{CN|data=març de 2015|Es va crear l'any 1988, després d'aprovar-se en [[referèndum]].}}
Linha 24 ⟶ 26:
{{taula:Pla de l'Estany}}
 
 
== Característiques de la comarca ==
[[Fitxer:Estany.png|thumb|L'estany de Banyoles]]
 
La comarca del Pla de l'Estany va ser creada l'any 1988 i està composta per onze municipis. Banyoles n'és la capital per raons històriques, econòmiques i demogràfiques.
 
L'economia de la comarca ha tingut una base agrícola gràcies, en part, a l'abundància d'aigües i a la qualitat dels [[sòl]]s. La [[ramaderia]], especialitzada en el bestiar boví, el porcí i l'aviram, n'és un bon complement. La indústria continua centrada a Banyoles i s'estén, seguint els eixos de les carreteres, a [[Girona]] i a [[Olot]], als municipis de Porqueres, Cornellà del Terri, Palol de Revardit i Serinyà.
 
== Natura ==
Línia 42:
 
=== Prehistòria ===
La història del Pla de l'Estany es remunta, a grans trets, a fa uns 5 milions d'anys, quan es va començar a formar el jaciment d'Incarcal (Crespià), a finals del pliocè. S'hi han trobat tot de restes fòssils animals i vegetals en molt bon estat de conservació, motiu que el converteix en un dels més importants de Catalunya. D'aquest jaciment n'hem pogut extreure la informació necessària per a imaginar un final del pliocè boscós i un inici del plistocè de sabana, habitat pel famós gran felí amb dents de sabre d'[[Incarcal]], que convivia amb elefants meridionals, hipopòtams, rinoceronts etruscs, cavalls de Stenon, bisons, megacerins i hienes.
 
Aquestes restes es conserven avui dia al Museu Arqueològic de Banyoles, juntament amb totes les restes arqueològiques representatives de la història de la comarca. Una visita cultural capdalcabdal i completa que et deixarà una empremta segura, molt ben documentat sobretot pel que fa a la prehistòria del Pla de l'Estany.
==== El Pla de l'Estany abans de l'home: el Museu Arqueològic de Banyoles ====
La història del Pla de l'Estany es remunta, a grans trets, a fa uns 5 milions d'anys, quan es va començar a formar el jaciment d'Incarcal (Crespià), a finals del pliocè. S'hi han trobat tot de restes fòssils animals i vegetals en molt bon estat de conservació, motiu que el converteix en un dels més importants de Catalunya. D'aquest jaciment n'hem pogut extreure la informació necessària per a imaginar un final del pliocè boscós i un inici del plistocè de sabana, habitat pel famós gran felí amb dents de sabre d'Incarcal, que convivia amb elefants meridionals, hipopòtams, rinoceronts etruscs, cavalls de Stenon, bisons, megacerins i hienes.
 
Els primers pobladors del Pla de l'Estany van arribar al tombant del [[paleolític inferior]] i el mitjà, fa uns 200.000 anys, provinents d'Europa. Es tractava de lHomol’''[[Homo heidelbergenis ]]'' o Preneandertalspreneandertals, una espècie humana descendent dels ''[[Homo erectus]]'' africans que havia emigrat cap a l'Orient mitjà i Europa fa uns 800.000 anys. Se'n conserva una dent procedent de les Coves de Serinyà (Serinyà), un jaciment descobert el 1866 pel pare Catà i format per un conjunt de coves travertíniques situades a les vores del riu [[Serinyadell]], utilitzat en la prehistòria com a campament de caça propi de la seva societat caçadora-recol·lectora. Durant tot el paleolític, el clima es caracteritzaria per l'interval de llargs períodes freds i llargs períodes temperats, al qual les diferents espècies humanes s'hi haurien d'adaptar.
Aquestes restes es conserven avui dia al Museu Arqueològic de Banyoles, juntament amb totes les restes arqueològiques representatives de la història de la comarca. Una visita cultural capdal i completa que et deixarà una empremta segura, molt ben documentat sobretot pel que fa a la prehistòria del Pla de l'Estany.
 
Pels volts de fa 100.000 anys, ja en ple paleolític mitjà, aquesta espècie va evolucionar a ''Homo sapiens neanderthalensis'' o Neandertalsneandertals, de la qual també se'n conserven restes, sobretot la famosa [[Mandíbula de Banyoles]] descoberta el 1887 en una pedrera del pla de la Formiga (Porqueres) per Pere Alsius i Torrent i datada de fa 45.000 anys. També se n'han trobat restes de cultura material de pedra a les [[Coves de Serinyà]] i d'altres petits jaciments que daten de fa entre 120.000 i 38.000 anys, aproximadament.
==== Els primers humans: el Parc de les Coves de Serinyà ====
Els primers pobladors del Pla de l'Estany van arribar al tombant del paleolític inferior i el mitjà, fa uns 200.000 anys, provinents d'Europa. Es tractava de lHomo heidelbergenis ''o Preneandertals, una espècie humana descendent dels ''Homo erectus'' africans que havia emigrat cap a l'Orient mitjà i Europa fa uns 800.000 anys. Se'n conserva una dent procedent de les Coves de Serinyà (Serinyà), un jaciment descobert el 1866 pel pare Catà i format per un conjunt de coves travertíniques situades a les vores del riu Serinyadell, utilitzat en la prehistòria com a campament de caça propi de la seva societat caçadora-recol·lectora. Durant tot el paleolític, el clima es caracteritzaria per l'interval de llargs períodes freds i llargs períodes temperats, al qual les diferents espècies humanes s'hi haurien d'adaptar.
 
Ara fa uns 40.000 anys va irrompre lHomol'' ''[[Homo sapiens sapiens]]'', l'única espècie humana avui present sobre la nostrafaç espèciede la Terra, que substituiria completament els Neandertalsneandertals i protagonitzaria plenament la [[història fins a l'actualitat]], aportant la parla, les noves cultures tecnològiques i l'art, aquest últim poc representatiu al Pla de l'Estany. Les Coves de Serinyà han suposat una immensa font de restes materials de les diferents cultures tecnològiques del paleolític superior en l'àmbit europeu: l'[[aurinyacià]] (40.000 - 27.000 BP), el [[gravetià]] (27.000 - 20.000 BP), el [[solutrià]] (20.000 - 16.000 BP) i el magdalenià (16.000 - 11.000 BP) hi són plenament representades, cultures inscrites encara en la cacera i la recol·lecció amb eines de pedra, d'ós i de fusta.
Pels volts de fa 100.000 anys, ja en ple paleolític mitjà, aquesta espècie va evolucionar a ''Homo sapiens neanderthalensis'' o Neandertals, de la qual també se'n conserven restes, sobretot la famosa Mandíbula de Banyoles descoberta el 1887 en una pedrera del pla de la Formiga (Porqueres) per Pere Alsius i Torrent i datada de fa 45.000 anys. També se n'han trobat restes de cultura material de pedra a les Coves de Serinyà i d'altres petits jaciments que daten de fa entre 120.000 i 38.000 anys, aproximadament.
 
Ara fa uns 40.000 anys va irrompre lHomo'' ''sapiens sapiens'', la nostra espècie, que substituiria completament els Neandertals i protagonitzaria la història fins a l'actualitat, aportant la parla, les noves cultures tecnològiques i l'art, aquest últim poc representatiu al Pla de l'Estany. Les Coves de Serinyà han suposat una immensa font de restes materials de les diferents cultures tecnològiques del paleolític superior en l'àmbit europeu: l'aurinyacià (40.000 - 27.000 BP), el gravetià (27.000 - 20.000 BP), el solutrià (20.000 - 16.000 BP) i el magdalenià (16.000 - 11.000 BP) hi són plenament representades, cultures inscrites encara en la cacera i la recol·lecció amb eines de pedra, d'ós i de fusta.
 
Actualment el Parc de les Coves de Serinyà ofereix cada dia d'estiu visites guiades a tot tipus de públic, donant la possibilitat de conèixer de primera mà un jaciment paleolític europeu únic integrat en la naturalesa.
 
==== Els primers poblats: el [[Jaciment arqueològic La Draga|poblat neolític de Lala Draga]] ====
{{AP|La Draga}}
Durant el VI mil·lenni aC, en el neolític antic, els pobladors de la comarca es van sedentaritzar gràcies a l'aparició de l'agricultura, provinent de la Mediterrània oriental, i van fundar el poble lacustre de la Draga en una antiga península ben defensable dels aiguamolls de l'Estany, jaciment descobert el 1990 per Joan Abad i que gràcies a les propietats conservadores de les aigües de l'Estany de Banyoles s'ha mantingut fins a l'actualitat en un estat excel·lent de conservació a nivell europeu. Es van talar i sembrar grans extensions de les planes d'en Martís i d'Usall (entre l'Estany i el Fluvià), en un procés que devia durar segles, i el gra que se n'obtenia es guardava en graners antics dins el poblat mateix, entre la resta de cabanes. S'hi troben les primeres proves comarcals de la domesticació d'animals, amb ramats de bous pels voltants del poble, de porcs a les rouredes properes, i d'ovelles i cabres a la resta del bosc, amb presència de gossos pastors. Les restes dels altres assentaments no s'han conservat tan bé. La Draga ofereix visites guiades cada cap de setmana d'estiu perquè puguis recrear la vida quotidiana de la gent d'aquella comunitat lacustre neolítica de conservació privilegiada.
 
Linha 67 ⟶ 65:
Es conserven nombroses restes del neolític final-calcolític (3400-2200 aC) a les Coves de Serinyà. Entre els diferents usos, al començament d'aquest període hi trobem tombes col·lectives que mostren un manteniment de les societats igualitàries. Cap al final del període, però, apareixen les tombes individuals, caracteritzades per un aixovar de luxe propi de la jerarquització social. L'element més característic d'aquest aixovar de luxe eren els vasos campaniformes, una cultura ceràmica europea molt variada regionalment que aquí s'inscrivia dins la variant pirinenca.
 
En aquest últim estadi, més enllà de les coves, el principal format funerari eren les galeries catalanes, unes construccions de dolmen escampades en punts elevats i oberts derivades dels sepulcres de corredor. Les dues galeries catalanes conservades al Pla de l'Estany són el Dolmen de [[les Closes]] (Porqueres), descobert el 1954 per Miquel Frigola i Mn. Lluís Blanch, i el Dolmen del Turó de Sant Dalmau (Palol de Revardit), descobert el 1974 per Erundino Sanz. Dins seu s'hi han trobat restes humanes inhumades de diversos individus, restes ceràmiques campaniformes pirinenques i restes d'ases provinents d'orient, els quals conformaven una altra ofrena de luxe a part de denotar la intensitat del comerç mediterrani. Tots dos monuments han estat molt ben restaurats i senyalitzats per diferents institucions comarcals, una molt bona opció per a fer una agradable caminada des de Banyoles.
 
==== L'Edat de Bronze: la Ruta del Pla de Martís ====
Linha 73 ⟶ 71:
 
Actualment es poden visitar aquestes coves seguint la Ruta del Pla de Martís, una volta a aquesta plana des de Banyoles, passant per Melianta i Esponellà fins al riu Fluvià (on se situen les coves), i tornant per Serinyà i Usall. Una ruta de baixa dificultat i amb unes vistes panoràmiques insuperables enmig dels camps.
 
=== Edat Antiga ===
 
== Patrimoni cultural ==
Linha 87 ⟶ 83:
 
== Climatologia ==
El clima del Pla de l'Estany és [[Clima mediterrani|Mediterrani]] de tipus [[Prelitoral]] Nord. És una comarca plujosa, amb valors mitjans anuals que augmenten progressivament dels 700 mm als 900 mm a mesura que ens aproximem a la [[Garrotxa]]. Les estacions plujoses són les [[Equinocci|equinoccials]], mentre que l'estació seca és l'hivern a la banda més propera a la Garrotxa i l'estiu al sector més oriental. De fet, els estius són calorosos, amb mitjanes d'uns 23 °C a 24 ºC, i els hiverns freds, al voltant dels 7 ºC, comportant una amplitud tèrmica anual moderada. No hi sol glaçar entre el maig i l'octubre.<ref name="meteocat">{{ref-web|url=http://www20.gencat.cat/docs/meteocat/Continguts/Climatologia/climatologies_comarcals/documents/comarques.pdf |consulta= {{CURRENTDAY}} {{del mes actual}} del {{CURRENTYEAR}}|títol=Climatologies comarcals |obra=Web|autor=Servei Meteorològicesitor de Catalunya|enllaçautor=Servei Meteorològic de Catalunya| lloc=Catalunya}} [[Viquipèdia:Autoritzacions/Meteocat|CC-BY-SA-3.0]]</ref>
 
== Demografia ==