Seti I: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot substitueix 'li va succeir' per 'el va succeir'
Cap resum de modificació
Línia 3:
 
== Noms ==
Va néixer amb el nom de '''Seti Merenptà''' (''sty mry-n-pt'', que significa ''Home de [[Seth]]<nowiki/>', estimat'Estimat de [[Ptah]]'<nowiki/>'). Després de la seva coronació prendria el nom de '''''Menmaatre''''' (''mn-m3‘t-r‘'', que significa ''Eterna és la justícia de [[Ra]]'<nowiki/>').
 
Els [[antiga Grècia|grecs]] l'anomenaren '''''Sethos''''' i l'[[historiador]] [[Antic Egipte|egipci]] del [[segle III aC]] [[Manetó]] el va considerar el fundador de la [[Dinastia XIX|Dinovenadinovena Dinastiadinastia d'Egipte]].
 
Altres noms que duia degut alspels seus títols imperials foren:
* Nom d'[[Horus]]: ''Kanakht Khaemwaset-Seankhtawy''
* Nom de Nebty (deessesdees [[Nekhbet]] i [[Wadjet|Buto]]: ''Wehemmesut Sekhemkhepesh Derpedjetpesdjet''
* Nom d'Horus d'Oror: ''Wehemkhau Weserpedjutemtawnebu''
 
== Antecedents familiars ==
Seti era fill d'un important cabdill militar egipci anomenat [[Ramsès I|''Ramsès'']] i la seva esposa Setri, per tant, va néixer en el si d'una família noble molt important del [[Baix Egipte]].
 
L'últim faraó de la [[Dinastiadinastia XVIII]]a, [[Horemheb]], no tenia descendència i va decidir nomenar hereu seu a Ramsès. En morir el [[faraó]], Ramsès fou coronat nou faraó i Seti esdevingué el nou hereu al tron d'[[Antic Egipte|Egipte]].
 
== Núpcies i descendents ==
Quan Seti fou proclamat hereu del seu pare, estava casat amb [[Tuia]], que era filla probablement d'un cap militar anomenat ''Ruia''. La parella va tenir diversos fills:
* Amennefernebes (mort jove)
* '''[[Ramsès II]]''', '''[[faraó]]'''
* Tia, casada amb un escriba reial anomenat també ''Tia''
* [[Meritamon (filla de Seti I)|Meritamon]], esposa del seu germà Ramsès
* [[Henutmire|Henutmira]], esposa secundària del seu germà Ramsès
Línia 30:
El seu pare va tenir un regnat molt curt (aproximadament 17 mesos) i Seti fou coronat [[faraó]] quan tenia entre 25 i 30 anys. Va governar uns 13 anys, potser una mica més (fins a 20 anys li donen alguns [[egiptòleg]]s), vers [[1294 aC|1294]]/[[1290 aC]] fins vers [[1279 aC|1279]]/[[1275 aC]].
[[Fitxer:Henry William Beechey 001.jpg|thumb|Decoració a la seva tomba]]
El primer any de regnat va fer una expedició a [[Canaan]], on els reietons locals pràcticament s'havien separat de la sobirania egípcia. En aquesta campanya, va dominar la costa fenícia fins a [[Biblos]]. La campanya es va iniciar pel Sinaí i va arribar fins a [[Gaza]]; d'allà va passar per la costa cap al [[Líban]]. Tots els caps cananeus o quasi tots se li van sotmetre espontàniament.
 
Assegurada la costa, va retornar a Egipte a la fortalesa de Tjel al nord-est del Deltadelta; el cant de la seva recepció deia:
''Salve, triomfador, els teus enemics estan sota els teus peus, el teu regnat serà etern com el de [[Ra]] al cel; quan Ra va fer les fronteres, els seus dos braços es van estendre per donar-te protecció; la teva espasa va tallar les terres per la meitat i els seus caps van caure davant la teva espasa''.
 
Hi ha haver una segona expedició a [[Canaan]], potser al sisè any de regnat, en la quequal els egipcis i [[hitites|hittites]] es van enfrontar per primer cop. Una escena de [[Karnak]] mostra la conquesta de [[Cadeix (Síria)|Kadesh]], però no se sap segur en quina campanya va ser; també va fer expedicions contra els libis, a l'oest; al seu vuitè any, va aplacar en set dies una revolta a [[Núbia]], a la regió d'Irem, on va fer 600 presoners.
 
Va morir tenint uns 40 anys per mort natural i el va succeir el seu fill [[Ramsès II]].
 
== Construccions de Seti I ==
Seti I va iniciar la construcció d'un gran [[Temple de Seti I a Abidos|Templetemple a Abidos]] sobre una idea del seu pare [[Ramsès I]] d'una capella i un temple on hi haurienhauria set capelles dedicades a [[Horus]], [[Isis]], [[Osiris]], [[Harmakis]], [[Amon]], [[Ptah]] i al mateix Seti, unint així les tríades de l'[[Alt Egipte|Alt]] i [[Baix Egipte]]. Al temple hi ha la llista de faraons, de la quequal foren omesos els anomenats ''faraons d'Amarna''.
 
També va construir a Abidos l'[[Osireion]]. Una estructura original subterrània en forma de túnel, decorada amb escenes del [[Llibre de les Portes]], amb una gran sala final.
 
Altres construccions seves foren un temple petit a Abidos dedicat al seu pare [[Ramsès I]], el seu [[temple de Seti I|temple mortuori]] a [[Necròpolis Tebana|Tebes]] i la seva pròpia tomba a la [[Vallvall dels Reis]].
 
== Tomba de Seti I ==
[[Fitxer:Pharaoh_Seti_I_-_His_mummy_-_by_Emil_Brugsch_(1842-1930).jpg|thumb|100px|Mòmia de Seti I]]
La seva tomba ([[KV17]]) és una de les més grans i, probablement, la millor artísticament de la [[Vallvall dels Reis]], té uns 100 metres de llarg i una amplada i alturaalçària de més de 2,5 metres. Fou descoberta el [[16 d'octubre]] de [[1817]] per Belzoni i avui dia està tancada al públic a causa d'algun ensorrament. La tomba havia estat saquejada i el sarcòfag estava buit, però la decoració de les parets era esplèndida; el sarcòfag és, probablement, el millor de tots els que s'han trobat i es troba avui dia a la [[Gran Bretanya]].
 
La seva mòmia, restaurada dues vegades (vers [[1075 aC]] i vers [[1050 aC]]), fou trobada el [[1881]] al dipòsit de mòmies de [[Deir al-Bahri]]. El seu cor es va trobar al costat dret.
 
== Seti I al setè art ==
* Seti I fou interpretat per l'actor [[Cedric Hardwicke]] aen la cèlebre pel·lícula [[Els Deu Manaments (1956)|''Els Deudeu Manamentsmanaments'']] de [[Cecil B. DeMille]], onen què [[Charlton Heston]] i [[Yul Brynner]] feien de [[Moisès]] i [[Ramsès II]], respectivament.
* El [[1998]], es va estrenar la pel·lícula de dibuixos animats [[El Príncep d'Egipte (1998)|''El Prínceppríncep d'Egipte'']], en onquè apareix Seti I (a qui dóna veu l'actor [[Patrick Stewart]]) ordenant la massacre de nou-natsnounats [[hebreu]]s que va provocar, segons la [[Bíblia]], l'abandó de [[Moisès]] al [[Nil]].
* Seti I també apareix en els films [[La Mòmia (1999)|''La mòmia'' (1999)]] i [[El Retorn de La Mòmia (2001)|''El retorn de la mòmia'' (2001)]], caracteritzat per [[Aharon Ipalé]] com el [[faraó]] que és assassinat pel [[Summe Sacerdot Imhotep|summe sacerdot Imhotep]] i la seva concubina [[Anck-su-namun]].
* El [[2006]], l'actor [[Aharon Ipalé]] torna a encarnar Seti I, aquest cop aen ''The Ten Commandments: The Musical''.
 
{{Inicia taula}}