Figueres: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Figueres medieval: He inserit quatre imatges de Figueres. |
|||
Línia 56:
L'any 802 trobem per primera vegada en una inscripció el nom de "villa Ficerias" i el 962 apareix en un altre document el nom de "Figariae". L'opinió majoritària està a favor que el mot d'origen llatí "Ficarias" tindria la traducció de Figueres (per tant indica el nom dels arbres que produeixen les figues). L'any 1020 trobem ja documentada l'església parroquial de [[Sant Pere de Figueres]] ("Sancti Petri de Figarias"). Fins a la segona meitat del segle XIII Figueres era un poblet d'uns 20 focs (entre 80 i 100 habitants) que havia crescut al voltant de l'església parroquial i es trobava en un petit turonet de només 39 metres d'altitud (a la zona de l'actual plaça de l'Església). Fins al 1111 aquest poblet va pertànyer al comtat de Besalú (era una de les parts més oriental d'aquest territori) i a partir d'aquest any va passar, com la resta del comtat, a estar sota el poder del comte de Barcelona.
[[
El rei [[Jaume I el Conqueridor]] va prendre el 21 de juny de [[1267]] una important decisió per a Figueres: convertir-la en vila reial i donar-li una [[carta pobla]] que va proporcionar tota una sèrie d'avantatges i privilegis als vilatans (com no patir els [[mals usos]], ser més lliures que els habitants de les rodalies i tenir un dia de mercat setmanal i una fira anyal de 8 dies de durada). El rei Jaume I va voler convertir aquest llogarret, que es trobava en la carretera de Girona a Perpinyà i feia frontera amb el [[Comtat d'Empúries]], en la base principal del poder reial a la zona i, així, poder aturar al bel·licós i rebel [[comte d'Empúries]] i, també, qualsevol intent d'invasió francesa de l'Empordà. Les muralles que tancaven la població dibuixaven un petit rectangle format pels actuals carrers de Besalú, Pujada del Castell, Canigó i de la Jonquera; deixant extramurs bona part de l'actual plaça de l'Ajuntament. Aquest recinte emmurallat tenia una superfície de 15.000 m². De l'antiga muralla queda dempeus la [[torre Gorgot]], convertida actualment en la Torre Galatea del [[Teatre-Museu Dalí]].
Per aconseguir augmentar la reduïda població figuerenca l'infant Pere (el futur rei [[Pere II el Gran]]), el 12 de març de 1269, va facilitar la creació d'un call jueu a la nova vila reial alliberant durant cinc anys del tribut a tots els jueus que anessin a viure a Figueres. El barri jueu va existir durant més de 200 anys, es trobava a l'actual carrer Magre i comptava amb una sinagoga, carnisseria i forns propis.
El comte [[Hug V d'Empúries]] va intentar esclafar la nova vila reial i el 16 d'octubre de [[1274]] va assetjar Figueres que estava feblement fortificada i amb pocs defensors; després de tres dies de setge el comte d'Empúries i la seva [[host]] van aconseguir entrar dins la petita vila i van saquejar totes les cases, van matar a molts dels seus habitants i es van emportar les portes de les muralles cap a [[Castelló d'Empúries]] (capital del seu comtat) com a trofeu de guerra. Però l'infant Pere va arribar a Figueres amb 180 cavallers (i els seus vassalls respectius) i va perseguir les tropes del comte Hug V fins que es va produir una aferrissada batalla on l'infant Pere va derrotar al rebel comte emporità. Després l'hereu de la [[Corona d'Aragó]] va tornar a Figueres on va iniciar la reconstrucció de les cases destruïdes i de les muralles fetes malbé.
Durant la croada contra el rei Pere II el Gran dirigida pels francesos, [[1285]] Figueres va ser ocupada durant tres mesos per les tropes del rei de França [[Felip III l'Ardit]].[[File:Restes de la muralla de Figueres del segle XIV.jpg|thumb|345x345px|Restes de la muralla del clos de Pere el Cerimoniós (segle XIV) a la plaça de les Patates de Figueres.|left]]L'any 1361 el rei [[Pere III el Cerimoniós]] va decidir ampliar el recinte emmurallat, cap al sud i cap a l'est, formant el que es coneix com la vila vella. Aquest clos, d'una superfície de 50.000 m², estava delimitat pels actuals carrers de la Pujada del Castell, Canigó, de la Muralla, Ample, Monturiol i la Rambla (que era una petita vall per on corria la riera Galligans).<ref> BERNILS i MACH, Josep Ma. ''El procés urbanístic de Figueres'' a ''Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos'', núm. 27, Figueres, 1994, p. 154 </ref> El centre de la població es trobava a l'actual plaça de l'Ajuntament on es tallaven en angle recte les dues principals artèries viàries: el camí reial de Girona a Perpinyà (actuals carrers de Girona i de la Jonquera) i els camins que menaven a Besalú (i la zona de la Garrotxa i el Ripollès) i a Vilabertran i Peralada (actuals carrers de Besalú i de Peralada).▼
▲L'any 1361 el rei [[Pere III el Cerimoniós]] va decidir ampliar el recinte emmurallat, cap al sud i cap a l'est, formant el que es coneix com la vila vella. Aquest clos, d'una superfície de 50.000 m², estava delimitat pels actuals carrers de la Pujada del Castell, Canigó, de la Muralla, Ample, Monturiol i la Rambla (que era una petita vall per on corria la riera Galligans).<ref> BERNILS i MACH, Josep Ma. ''El procés urbanístic de Figueres'' a ''Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos'', núm. 27, Figueres, 1994, p. 154 </ref> El centre de la població es trobava a l'actual plaça de l'Ajuntament on es tallaven en angle recte les dues principals artèries viàries: el camí reial de Girona a Perpinyà (actuals carrers de Girona i de la Jonquera) i els camins que menaven a Besalú (i la zona de la Garrotxa i el Ripollès) i a Vilabertran i Peralada (actuals carrers de Besalú i de Peralada).
Malgrat la gran epidèmia de [[pesta negra]] que va esclatar el 1348 i que va afectar de forma important la vila, Figueres al llarg del segle XIV va augmentar la seva població arribant a uns 105 focs (gairebé uns 500 habitants) L'any 1313 es va fundar l'hospital de malalts, mendicants i pobres (primera instal·lació sanitària de la vila) que va ser la donació del matrimoni figuerenc [[Bernat Jaume]] i la seva muller Garsendis (els quals van fer vot de treballar a l'hospital fins a la seva mort). Aquest hospital va canviar d'ubicació l'any 1616 quan va traslladar-se del carrer de la Jonquera (el seu lloc original) a la zona extramurs de l'actual carrer Nou (posteriorment, després de la Guerra Civil, l'hospital de Figueres es va traslladar a la zona nord del Parc Bosc (a la perifèria de la ciutat).
[[File:Escut de la Posada del Senyor Rei a Figueres.jpg|thumb|Escut de la Posada del Senyor Rei a Figueres]]
Linha 76 ⟶ 74:
El 3 de novembre de 1701, es van casar a l'església parroquial de Sant Pere de Figueres el rei [[Felip V d'Espanya]] amb la seva primera muller la princesa [[Maria Lluïsa de Savoia]]. Durant la [[Guerra de Successió Espanyola]] (1701-1715) Figueres va ser ocupada diverses vegades tant per les tropes de l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|arxiduc Carles]] com per les tropes de [[Felip d'Anjou]].
[[Fitxer:Castell de Sant Ferran (Figueres) - 1.jpg|thumb|Vista aèria del Castell de Sant Ferran de Figueres.|
Després del Tractat dels Pirineus i la pèrdua de la Catalunya Nord, la frontera amb França va ser la serralada dels Pirineus i la primera localitat important entrant a Espanya des del Pertús era la vila de Figueres. La important fortalesa de Salses, que barrava el pas als francesos en el Rosselló, ara era part del regne de França; i, a més a més, el país veí tenia el [[castell de Bellaguarda]] que dominava el pas del Pertús. El rei [[Ferran VI d'Espanya]] va decidir la construcció d'una gran i potent fortalesa a l'Alt Empordà per intimidar i evitar qualsevol intent d'invasió francesa. La població on s'havia d'edificar aquesta infraestructura militar va ser Figueres i el lloc el turó de la Muntanyeta (al nord de la vila i a uns 140 metres d'altitud). Les obres del [[Castell de Sant Ferran]] van començar el 13 de desembre de 1753 (amb la col·locació de la primera pedra) i van continuar fins al 1766 (encara que no l'obra no estava enllestida i s'hi va treballar fins al 1790). El director del projecte va ser el general d'enginyers [[Juan Martín Cermeño]]. La fortalesa era una de les més grans d'Europa i tenia la forma d'un pentàgon irregular amb 6 [[baluard]]s, 7 [[Revellí|revellins]], 3 tenalles, 2 contraguàrdies, un gran fossat que envoltava tota la fortificació. La superfície era 320.000 m² (32 hectàrees) i el perímetre exterior era de 3.120 metres. Tenia capacitat per encabir còmodament 6.000 homes i 500 cavalls. El pressuposts inicial de l'obra va ser de 20 milions de rals, quan es va donar per acabada l'obra (el 1766) ja se n'havien gastat 30 milions i el 1790 el cost s'enfilava fins als 40 milions.
Linha 102 ⟶ 100:
Durant el [[Sexenni Democràtic]] Figueres i tota la seva comarca era partidària de les idees del republicanisme federal i un figuerenc va ser ministre (de finances) del govern espanyol durant la [[Primera República Espanyola]]: en [[Joan Tutau i Vergés]].
L'any 1874 els figuerencs van estar immersos de ple en la [[Tercera Guerra Carlina]]; ja que les partides del general carlí [[Francesc Savalls]], que dominaven la major part de la comarca, volien conquerir la vila i el castell. Figueres va reforçar les muralles que encerclaven la vila i que comptaven amb 14 torres de defensa (la Torre Gorgot o "Torre Galatea" és l'única que es conserva actualment, encara que molt reformada). La matinada del 28 de maig de 1874 les tropes carlines van atacar Figueres però, malgrat la manca de col·laboració de la guarnició del castell de Sant Ferran, els vilatans van
[[Fitxer:Figueres - Plaza del Gra 2.JPG|left|thumb|279x279px|Vista interior de la plaça del Gra de Figueres]]
Gràcies a l'heroica defensa de la vila contra els carlins, el rei [[Alfons XII d'Espanya]] va donar, el 28 d'octubre de [[1875]], el títol de [[ciutat]] a Figueres. Un cop acabada la guerra, els figuerencs van enderrocar definitivament les muralles que l'havien tornat a encerclar. El 28 d'octubre de 1877 el [[ferrocarril]] va arribar a Figueres (ja la ciutat era un dels punts per on passava la línia de Barcelona a França). El 1878 arriba la plaga de la [[fil·loxera]] a la comarca i això provoca una situació de pobresa i l'Alt Empordà va perdre 7.000 habitants (molts van emigrar a França o a altres zones de Catalunya), malgrat tot la població de Figueres no va disminuir (ja que el sector agrícola era molt poc important i la indústria i l'artesania jugaven un paper molt més important). L'any 1887 es va inaugurar la plaça del Gra (amb la seva coberta). El 1894 es va construir la Plaça de Braus de la ciutat en un [[estil mudèjar]]. El 1896 comencen les obres d'instal·lació de l'electricitat.▼
aconseguir rebutjar l'atac i els carlins es van retirar.
▲Gràcies a l'heroica defensa de la vila contra els carlins, el rei [[Alfons XII d'Espanya]] va donar, el 28 d'octubre de [[1875]], el títol de [[ciutat]] a Figueres. Un cop acabada la guerra, els figuerencs van enderrocar definitivament les muralles que l'havien tornat a encerclar. El 28 d'octubre de 1877 el [[ferrocarril]] va arribar a Figueres (ja la ciutat era un dels punts per on passava la línia de Barcelona a França). El 1878 arriba la plaga de la [[fil·loxera]] a la comarca i això provoca una situació de pobresa i l'Alt Empordà va perdre 7.000 habitants (molts van emigrar a França o a altres zones de Catalunya), malgrat tot la població de Figueres no va disminuir (ja que el sector agrícola era molt poc important i la indústria i l'artesania jugaven un paper molt més important). L'any 1887 es va inaugurar la plaça del Gra (amb la seva coberta). El 1894 es va construir la Plaça de Braus de la ciutat en un [[estil mudèjar]]. El 1896 comencen les obres d'instal·lació de l'electricitat.
====El segle XX====
=====Els primers 30 anys=====
Quan comença el segle, la població de Figueres era de 10.714 habitants i durant aquesta centúria tindrà un important creixement, sobretot a partir del 1960. El 1902 l'arquitecte [[Josep Azemar]] va aixecar l'edifici modernista de l'[[Escorxador Municipal de Figueres]] (on ara es troba l'[[Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà]]). El dia 11 de maig de 1904 va néixer el gran pintor surrealista [[Salvador Dalí i Domènech]]. Aquest mateix any es va construir l'edifici modernista del [[Casino Menestral Figuerenc
[[Fitxer:Vista del Casino Menestral Figuerenc.jpg|thumb|297x297px|[[Casino Menestral Figuerenc|Vista panoràmica del Casino Menestral Figuerenc construït a principis del segle XX.]]]]
▲Quan comença el segle, la població de Figueres era de 10.714 habitants i durant aquesta centúria tindrà un important creixement, sobretot a partir del 1960. El 1902 l'arquitecte [[Josep Azemar]] va aixecar l'edifici modernista de l'[[Escorxador Municipal de Figueres]] (on ara es troba l'[[Arxiu Comarcal de l'Alt Empordà]]). El dia 11 de maig de 1904 va néixer el gran pintor surrealista [[Salvador Dalí i Domènech]]. Aquest mateix any es va construir l'edifici modernista del [[Casino Menestral Figuerenc]] (la societat recreativa s'havia creat el 1856). El 1905 es va construir la presó de Figueres al final del carrer Sant Pau. Aquest mateix any el ric figuerenc Carles Cusí va construir el primer [[cinema]] de Figueres (va ser el primer de tota la província). L'any 1908 corrien pels carrers de la ciutat els primers cotxes propietat d'alguns figuerencs benestants. El 1910 es va inaugurar l'actual edifici del Col·legi La Salle de Figueres. L'any 1914 es va construir el Teatre Cinema El Jardí (actual teatre municipal de Figueres), el projecte va ser de l'arquitecte Llorenç Ros i Costa i l'edifici és d'estil [[noucentista]]. L'any 1916 va començar a funcionar el telèfon a Figueres.
[[Casino Menestral Figuerenc|Figuerenc]] (la societat recreativa s'havia creat el 1856). El 1905 es va construir la presó de Figueres al final del carrer Sant Pau. Aquest mateix any el ric figuerenc Carles Cusí va construir el primer [[cinema]] de Figueres (va ser el primer de tota la província). L'any 1908 corrien pels carrers de la ciutat els primers cotxes propietat d'alguns figuerencs benestants. El 1910 es va inaugurar l'actual edifici del Col·legi La Salle de Figueres. L'any 1914 es va construir el Teatre Cinema El Jardí (actual teatre municipal de Figueres), el projecte va ser de l'arquitecte Llorenç Ros i Costa i l'edifici és d'estil [[noucentista]]. L'any 1916 va començar a funcionar el telèfon a Figueres.
El 2 de maig de 1918 es va inaugurar la reforma de la [[Rambla de Figueres]], obra de l'arquitecte Ricard Giralt, que la va engrandir i millorar; també va incorporar el monument a Narcís Monturiol, amb escultures d'Enric Casanoves. El 13 d'abril de 1919 es va crear l'equip de futbol: [[Unió Esportiva Figueres]]. El maig de 1920 es va inaugurar el [[Parc Bosc Municipal]], on es van plantar 20 espècies diferents d'arbres i es va convertir en l'autèntic pulmó de Figueres. Aquest mateix any l'ajuntament figuerenc va crear la companyia municipal d'aigües. El 12 de juliol de 1922 es va inaugurar la Biblioteca Popular de la [[Mancomunitat de Catalunya]].<ref>{{Ref-web|url = http://www.bibliotecadefigueres.cat/InfoGeneral/IGQuiSom.aspx|títol = Qui som|consulta = 26 març 2015|llengua = català|editor = Biblioteca Fages de Climent|data = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.raco.cat/index.php/AnnalsEmpordanesos/article/viewFile/93167/164821|títol = La Biblioteca Popular de Figueres|consulta = 26 març 2015|llengua = català|editor = Racó.cat - Institut d'Estudis Empordanesos|data = 1993|nom = Alfons Romero i Dalmau|enllaçautor = }}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://bid.ub.edu/14mayol.htm|títol = La Xarxa de Biblioteques 1915-2004: una història que mira al futur|consulta = 26 març 2015|llengua = català|editor = BiD: textos universitaris de biblioteconomia i documentació, juny, núm. 14.|data = 2005|nom = Mayol, M. Carme}}</ref><ref>{{Ref-web|url = http://www.tdx.cat/bitstream/handle/10803/768/09.JLD_CAP_9.pdf;jsessionid=0A506E193E584DAD10EE298E5CB7CE25.tdx1?sequence=9|títol = Lectura i biblioteques populars.|consulta = 26 març 2015|llengua = català|editor = TDX.cat|data = 2008|nom = Jordi Llobet Domènech}}</ref> L'any 1922 es va estrenar la primera línia d'autobusos a motor que anava de Figueres al Pertús. El 1925 es va empedrar la carretera reial que travessava Figueres. Del 1900 al 1930 la població de Figueres va augmentar en un 132% arribant als 14.106 habitants.▼
▲
=====Figueres republicana (1931-1936)=====
El 12 d'abril de 1931 a les eleccions municipals va guanyar la Federació Republicana Socialista de l'Empordà (FRSE) que formava part de la coalició [[Esquerra Republicana de Catalunya]]. La participació va ser del 64,5% i [[ERC]] va obtenir el 66,75% dels vots. El nou alcalde va ser en [[Marià Pujolà i Vidal]]. El dia 14 d'abril es va proclamar la República a Figueres.
Línia 132:
=====Figueres durant la dictadura franquista (1939-1975)=====
El dia 9 de febrer de 1939 la ciutat presentava un aspecte horrorós: morts pels carrers, cases en ruïnes (un 23,4% dels edificis estaven destruïts), focs que no paraven de cremar, carrers bloquejats per les runes, el clavegueram i el subministrament d'aigua no funcionaven, etc., però, a més a més, hi havia la presència d'un exèrcit enemic que havia ocupat la ciutat i un règim dictatorial que volia passar comptes i castigar vençuts. El 19 de febrer de 1939 el Teatre Municipal va ser incendiat, de forma involuntària, per soldats d'un [[tabor]] (o batalló de soldats indígenes i oficials espanyols) del [[Protectorat espanyol al Marroc]], que forma part de les unitats de l'exèrcit nacional; i l'edifici va quedar totalment destruït excepte les parets exteriors.
[[Fitxer:20061227-Figueres Sant Pere MQ.jpg|thumb|279x279px|L' església de Sant Pere de Figueres reconstruïda i restaurada després de la Guerra Civil.]]
Els anys que van del 1939 fins al 1955 van ser de gran pobresa. El 1949 es van enllestir les obres de reconstrucció de l'església parroquial de Sant Pere, la part nova va ser feta en estil [[neogòtic]] per així lligar amb la part conservada que era d'estil gòtic. Entre el 1943 i el 1953 es va dur a terme la construcció del nou hospital.
Línia 140:
El 19 de setembre de 1971 la ciutat va patir un temporal de pluja que va descarregar, en només 24 hores, 535 l/m², provocant unes grans inundacions a Figueres i a tota la comarca.
L'11 de maig de 1972 es va inaugurar el Monument a Pep Ventura, a l'actual Plaça President Tarradellas (l'escultura era obra de Llorenç Cairó). L'octubre de 1973 es va inaugurar el segon col·legi públic de Figueres: el Salvador Dalí.
[[Fitxer:Dalí Museum in Figueres.jpg|left|thumb|307x307px|Vista del Museu Dalí de Figueres des de la part alta del carrer Pujada del Castell. ]]
El 28 de setembre de 1974 es va inaugurar el [[Teatre-Museu Dalí]] sobre les restes de l'antic Teatre Municipal. L'any següent, el 1975, Figueres va tenir una Escola de Formació Professional, aquest centre va ser prendre el nom del famós inventor figuerenc: Narcís Monturiol. També, l'any 1975, el poble de [[Vilatenim]] i el llogaret de Palol de Vila-Sacra (que fins aleshores havien format un municipi) van incorporar-se al municipi de Figueres.
Durant els anys del franquisme la ciutat va anar creixent de poc més de 16.000 habitants fins als 28.000 l'any de la mort del dictador (encara que el creixement més fort va ser del 1960 al 1975).
| |||