Escola de filosofia de Barcelona: diferència entre les revisions

A l'interior de Catalunya, durant la postguerra l'Escola de Barcelona fou representada pels membres del ‘Club Xirau' que no s'havien exiliat, és a dir, els estudiants que Joaquim Xirau havia tingut a Barcelona i que van decidir restar al país després de la contesa bèl·lica, fent filosofia sovint en situació de gran migradesmigradesa i a extramurs de la Universita. Pertanyen a aquest nucli [[Pep Calsamiglia]], [[Jordi Maragall i Noble]] i [[Francesc Gomà i Musté]] i a través seu es pot considerar vinculada a l'Escola de Barcelona la tasca col·lectiva, ja en el període democràtic, del [[Col·legi de Filosofia]] i del [[Liceu Maragall]]. L'herència de Ferrater Mora fou recollida per la Càtedra de la [[Universitat de Girona]] que porta el seu nom i per [[Josep-Maria Terricabras]]; però és l'obra de [[Xavier Rubert de Ventós]] on millor poden observar-se trets com la la reivindicació de la sensibilitat, significativitat de la forma, la prudència ètica i la ironia que caracteritzen el tarannà d'aquesta Escola.

El 26 de gener de l984, Eduard Nicol i [[Ramon Xirau]], fill de Joaquim Xirau i professor a Mèxic, foren nomenats doctors honoris causa per la [[Universitat Autònoma de Barcelona]], en un acte carregat de simbolisme.