Aleksandr Koltxak: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 22:
Durant un any i mig, l'almirall Koltxak fou reconegut internacionalment com el cap del govern de Rússia; tanmateix, no va reeixir a unir els nombrosos, però dispersos, enemics del règim [[Bolxevisme|bolxevic]], sorgit del triomf de la [[Revolució d'Octubre de 1917|Revolució d'Octubre]], fracàs que resultà, en part, de la seva negativa a col·laborar amb l'esquerra no bolxevic ([[Menxevic|menxevics]], [[Partit Social-Revolucionari|solcialrevolucionaris]]) i a concedir autonomia a les minories nacionals, com també de la seva excessiva confiança en l'ajuda de l'estranger. Quan les seves tropes foren derrotades per [[Exèrcit Roig|l'Exèrcit Roig]], va ser traït i lluirat als bolxevics locals que l'executaren<ref>{{Ref-publicació|cognom = Pereira,|nom = N. G. O.|article = White Power during the Civil War in Siberia (1918–1920): Dilemmas of Kolchak's "War Anti-Communism|publicació = Canadian Slavonic Papers 29#1|url = |data = 1987|pàgines = pp 45–62}}</ref>.
 
== Biografia ==
== Trajectòria abans de la guerra civil ==
 
Koltxak va dedicar-se especialment a les recerques oceanogràfiques en el seu treball dins la [[marina imperial russa]]. El 1904 va destacar a la [[guerra russojaponesa]] i el 1906 va participar en la reorganització de la marina imperial. Quan va esclatar la [[Primera Guerra Mundial]] va combatre amb la [[Flota del Bàltic]] primer i com a cap de la [[flota del Mar Negre]] després.
=== Primers anys i formació ===
Alexander Koltxak va néixer a [[Sant Petersburg]] el 4 de novembre [[[16 de novembre]] del [[calendari gregorià]]] de 1874 dins d'una família de la petita [[noblesa]] russa. El seu pare era un general retirat de l'artilleria marina, veterà del [[Setge de Sebastòpol (1854-1855)|Setge de Sebastopol]], que treballava com a enginyer a les rodalies de Sant Petersburg. Ja des del principi, al jove Alexander se'l va educar per fer carrera a la marina; el [[1894]], va graduar-se com a cadet i va unir-se al 7è Batalló Naval; aviat, se'l destinà a les regions de l'extrem orient de l'[[Imperi Rus]], on, entre [[1895]] i 1899, serví a [[Vladivostok]], però després va ser traslladat a [[Kronstadt]], a la Rússia occidental.
 
El [[1900]], va participar com a [[Hidrologia|hidròleg]] en l'expedició al Pol Nord del vaixell Zarya, dirigida per [[Eduard Toll]]; després de moltes peripècies, el [[desembre]] de [[1902]], Koltxak va deixar l'expedició, mentre que Toll i tres exploradors més van continuar nord enllà i acabaren perdent-se. Després, va participar en d'altres viatges a l'[[Àrtic]], i, per això, se'l va arribar a conéixer pel motiu de "Koltxak el polar"; amb aquestes exploracions, va guanyar la màxima condecoració de la [[Societat Geogràfica de Rússia|Societat Geogràfica Russa]].
 
Els seus plans de dirigir-se a Sant Petersburg per casar-s'hi amb la seva promesa Sophia Omirova va haver de canviar-los dràsticament quan, no gaire lluny d'[[Irkutsk]], li va arribar la notícia de l'esclat de la guerra contra el [[Guerra russojaponesa|Japó]]; llavors, va haver de telegrafiar a la seva promesa i al seu sogre perquè es traslladessin a la Sibèria, on la boda tindria lloc abans que ell s'hagués de dirigir al seu destí: [[Port Arthur (Xina)|Port Arthur]]; en els primers moments de la Guerra, va servir com a oficial al creuer Askold, i, després, va dirigir el destructor Serdityi. Va fer unes quantes expedicions nocturnes per col·locar [[Mina marina|mines marines]], una de les quals va enfonsar el creuer japonès Takasago, motiu pel qual fou condecorat amb l'Ordre de Santa Anna de quarta categoria. Durant el [[Setge de Port Arthur]] ([[agost]] de [[1904]]-[[gener]] de [[1905]]), va rebre el comandament d'una unitat de l'artilleria costanera; al final de la batalla, fou ferit i dut presoner pels japonesos a [[Nagasaki]]; va estar-s'hi reclòs només durant quatre mesos perquè la seva mala salut, concretament el [[Reumatisme|reuma]] que havia agafat en les seves expedicions polars, van fer que se'l repatriés abans que s'hagués acabat la Guerra. A Rússia, van concedir-li l'Espasa Daurada de Sant Jordi amb la inscripció "Per la seva valentia".
 
A partir de l'[[abril]] de [[1905]], Koltxak, ascendit a sots-comandant, va estar-se a Sant Petersburg, on va prendre part en la reconstrucció de la Flota Imperial Russa, gairebé anihilada durant la Guerra. Va servir a l'Estat Major Naval des del [[1906]], col·laborant en l'elaboració d'un programa de construcció de vaixells, com també en la millora de les defenses de Sant Petersburg i del [[Golf de Finlàndia]]. També va participar en el disseny dels vaixells [[trencaglaç]] Taimyr i Vaigach, botats el [[1909]] i [[1910]], els quals, sortint de Vladisvostok, foren usats en l'expedició [[Cartografia|cartogràfica]] a l'[[Estret de Bering]] i al [[Cap Dezhnev]]. Koltxak va dirigir el Vaigach i, després, usà el material obtingut amb les seves obervacions per als seus treballs en l'Acadèmia de Ciències; el seu estudi, ''Els gels de Kara i dels mars de la Sibèria'' van ser publicats per l'Acadèmia de Ciència i encara es considera l'obra més important en aquest tema; alguns estractes van ser publicats sota el títol "The Arctic Pack and the Polynya" a l'obra publicada el 1929 per la Societat Geogràfica Americana <nowiki>''</nowiki>Problems of Polar Research<nowiki>''</nowiki>. El [[1910]], va tornar a l'Estat Major Naval i, el [[1912]], el destinaren a la [[Flota del Bàltic]].
 
== Comandant de l'exèrcit blanc de Sibèria ==