Església de Sant Joan del Mercat: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Elimino camp perque l'agafi de Wikidata al ser igual. |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Sant Joan del Mercat València2.jpg|thumb|300 px|right|{{mida|1=Vista de la façana posterior}}]]
L'església de '''Sant Joan del Mercat''' o '''Església dels Sants Joans''' és una de les esglésies més antigues de la ciutat de [[València]], situada enfront de la [[Llotja de la Seda]] i al costat del [[Mercat Central]]. [[Monument historicoartístic]] des de 1942, es bastí a partir del 1240 sobre el solar on hi hagué primer una mesquita. A causa dels incendis, es reedificà durant el segle XIV en estil [[arquitectura gòtica|gòtic]], i es reformà completament durant el segle XVII i XVIII, fet que li conferí l'aspecte [[barroc]] actual. El 1936 patí un nou incendi. Ara es troba en procés de restauració.
== Emplaçament i denominació ==
Línia 6:
[[Fitxer:plaçamercat.jpg|thumb|right|100px|Església de Sant Joan dins la plaça del Mercat]]
La façana de davant de Sant Joan del Mercat mira a la
S'anomena oficialment ''església dels Sants Joans'', per trobar-se sota l'advocació dels sants
== Època gòtica, 1311-1592 ==
Línia 14:
[[Fitxer:Sant Joan del Mercat València3.jpg|thumb|200px|left|Vista de la façana, amb l'òcul cegat]]
Després d'haver estat mesquita en temps dels musulmans, cap al 1240, ja en temps de [[Jaume I]] el Conqueridor, començà el bastiment d'una modesta ermita extramurs, al raval de la Boatella. El 1311, s'incendià i es reféu de nou, fins a prendre l'estructura gòtica que hui encara conserva, tot i que molt amagada pels afegiments barrocs posteriors. Després de la construcció de la muralla el 1365 per [[Pere el Cerimoniós]], restà església intramurs, quasi al bell mig de Ciutat Vella.
De l'estructura gòtica original, només conserva la disposició típica de l'estil gòtic mediterrani o [[gòtic català]], amb una sola nau amb capelles laterals entre contraforts. També resta un gran òcul o rosassa cegada –coneguda com a ''O de Sant Joan''-, que mai no s'ha arribat a obrir, potser per falta de diners o per por que s'ensorrara tota la façana davantera. També són gòtics dos arcs ogivals en la façana nord i una finestra redona en el cos inferior de la torre campanar. El 1592, s'incendià per segona vegada, fet que motivà una reestructuració que es prolongà durant més d'un segle. El 1702, l'església prengué definitivament l'actual fesomia barroca.
== Època barroca, 1592-1702 ==
[[Fitxer:Sant Joan del Mercat València.jpg|thumb|300 px|right|{{mida|1=Vista de la façana posterior}}]]
El 1653, s'inaugurà al costat nord-oest de l'església la nova capella de la Comunió (a la plaça de la Comunió de sant Joan), decorada
En la façana principal, s'obrí una entrada barroca, sota la ''O de Sant Joan'', enmig del qual s'obrí una petita finestra rectangular, amb molt poca gràcia. Sota aquesta finestra hi ha una àguila esculpida, símbol de [[
Durant la segona meitat del XVII, s'alçà l'actual torre campanar, de planta quadrada i tres cossos, els inferiors senzills, i el de dalt ben abarrocat.
Per la banda que mira al mercat, s'ocultaren els contraforts originals en elevar el mur, a la part superior del qual s'obriren finestres rectangulars. També es féu una nova portada barroca, inacabada segurament per manca de diners.
Tot just situada a la [[Plaça del Mercat (València)|plaça del Mercat]] i en el punt de trobada amb la [[Llotja de la Seda]], a la façana posterior de Sant Joan se li
Atribuïda als artistes llombards Jacopo Bertesi i Antonio Aliprandi, es basa en l'estil [[barroc]] de tendència italiana, dinàmic i exuberant. Presenta dues portes amb nínxols al capdamunt que contenen les imatges dels sants
A la part superior de la façana posterior, trobem d'esquerra a dreta quatre estàtues exemptes de [[
[[Fitxer:Santjoandelmercat campanar.jpg|thumb|200px|left|Vista del campanar barroc de Sant Joan del Mercat]]
El campanaret és rematat per una piràmide amb una esfera on recolza un penell de metall, obra d'Antoni Almela i Gregori Ucell, que representa l'àguila de
Popularment, rep el nom de ''Pardalot de Sant Joan''. Segons la tradició, les famílies pobres portaven els xiquets al mercat i allà els deien que miraren cap al penell, perquè el pardal de sant Joan anava a començar a volar; aprofitant la distracció i enmig del tràfec del mercat, la família fugia amb l'esperança que algun mercader l'adoptara i li donara un futur. En funció de com bufe el vent, el pardalot de Sant Joan dialoga amb un altre penell veí, el de la cotorra del [[Mercat Central]].
[[Fitxer:Pardal sant joan.jpg|thumb|100px
Sota la terrassa de la façana posterior, hi ha les ''
A l'interior, d'una pletòrica i fantasiosa decoració barroca, destaquen les grans estàtues en estuc blanc de Jacopo Bertesi que representen Jacob i les
== Esdeveniments recents ==
Tot just començada la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil espanyola]], el 1936, l'església patí el tercer incendi en la seua història. El retaule major i algunes estàtues desapareguen i les pintures de Palomino quedaren ennegrides. En l'actualitat, l'església es troba en fase de restauració. Després de la neteja de la façana posterior i de les estàtues de l'interior, hom pretén recuperar l'immens fresc de Palomino i tornar-li l'esplendor original, després d'una nefasta restauració d'aquest duta a terme el 1960.
== Referències ==
* Mira i Casterà, Joan Francesc: ''València per a veïns i visitants''. Bromera, Col·lecció Grans Obres, Alzira. Segona edició, maig del 2007, planes 82-84.
== Vegeu també ==
* [[Llotja de la Seda]].
* [[Plaça del Mercat (València)|Plaça del Mercat]].
* [[Mercat Central]].
== Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://www.jdiezarnal.com/valenciaiglesiadelossantosjuanes.html Pàgina ''web'' no oficial sobre Sant Joan del Mercat] {{es}}.
{{Museus de València}}
|