Forces armades: diferència entre les revisions

Històricament les Forces Armades s'han compost només d'homes: la vida militar era masculina per antonomàsia. Això ha anat canviant al llarg del [[segle XX]]. A partir de la Segona Guerra Mundial hom ha reclutat dones per a serveis auxiliars (mecàniques, conductores, oficinistes, personal de terra de l'aviació, etc.). En les darreres dècades força exèrcits admeten dones com a combatents, sempre a títol voluntari. Cal destacar el cas especial d'[[Israel]], en què les dones fan el [[servei militar]] igual que els homes.

No existeixen criteris objectius amb què establir les dimensions apropiades d'un [[exèrcit regular]]{{CC}}: això depèn de les circumstàncies històriques, de la voluntat política i de l'opció estratègica i tàctica. En canvi, hi ha barems objectius, almenys en termes europeus, que ens indiquen les dimensions màximes que pot atènyer cada exèrcit. A grans trets, cada any arriba a l'edat militar, i en condicions d'útil per al servei, el 0,6 % de la població total (o el doble, si hi comptàvem les dones): és el gruix de personal susceptible de constituir la lleva anual. Es considera que el màxim mobilitzable és el 20 % de la població total{{CC}} (o el doble, si hi comptàvem les dones): es tracta de la totalitat de reservistes disponibles. Per tal de visualitzar el que això pot representar en xifres absolutes, val la pena traslladar els percentatges a àmbits familiars: en el cas dels [[Països Catalans]], això suposaria una lleva anual de més de seixanta mil homes, i una reserva total de dos a tres milions d'homes. Al conjunt dels 28 països de la Unió Europea l'any 2013 hi havia 3,71 militars per cada 1.000 habitants. Així per exemple Espanya comptava amb uns 145.000 efectius militars (2,89 per mil) i Suècia amb uns 15.000 efectius (1,56 per mil).<ref>{{ref-web|url=http://defensa.cat/catalunya-a-la-otan-analisi-comparatiu/|consulta=9 setembre 2015|títol=Catalunya a la OTAN? Anàlisi comparatiu.|editor=Defensa.Cat}}</ref>