Diferència entre revisions de la pàgina «Forces armades»

1.216 bytes afegits ,  fa 4 anys
incorporo definicions i referències, cal millorar la redacció i estructura, falta contextualitzar referències
m (petites millores)
(incorporo definicions i referències, cal millorar la redacció i estructura, falta contextualitzar referències)
L'estudi de l'ocupació de les forces armades és conegut com a [[ciència militar]]. En termes generals, açò comporta planificar l'atac i la defensa en tres "nivells" o estadis: [[estratègia]], [[art operatiu]] i [[tàctica]]. Cadascun d'aquests nivells estudia l'ús de la força com a mitjà d'atènyer l'objectiu cobejat.
 
Històricament les Forces Armades s'han compost només d'homes: la vida militar era masculina per antonomàsia. Això ha anat canviant al llarg del [[segle XX]]. A partir de la Segona Guerra Mundial hom ha reclutat dones per a serveis auxiliars (mecàniques, conductores, oficinistes, personal de terra de l'aviació, etc.). En les darreres dècades força exèrcits admeten dones com a combatents, sempre a títol voluntari. Cal destacar el cas especial d'[[Israel]], en què les dones fan el [[servei militar]] igual que els homes.
 
== Definició ==
Habitualment s'anomenen forces armades d'un estat o organisme supraestatal (com la [[OTAN]]) al conjunt de personal i equipament que formen part dels exèrcits de terra, aire i mar.<ref>{{DIEC|Forces}}</ref> En [[dret internacional]] humanitari el [[Comitè Internacional de la Creu Roja]] defineix les forces armades com el conjunt de persones que reconeixen l'autoritat d'una part en un conflicte armat i prenen accions hostils contra l'altre part. Això pot incloure tant soldats professionals com [[guerrilla|guerrilles]] o unitats paramilitars.<ref>{{ref-web|url=https://www.icrc.org/customary-ihl/eng/docs/v1_cha_chapter1_rule4|consulta=9 setembre 2015|títol=Rule 4. Definition of Armed Forces|editor=Comitè Internacional de la Creu Roja}}</ref>
 
== Organització (estructura) de les Forces Armades ==
 
== Dimensions de les forces armades ==
No existeixen criteris objectius amb què establir les dimensions apropiades d'un [[exèrcit regular]]{{CC}}: això depèn de les circumstàncies històriques, de la voluntat política i de l'opció estratègica i tàctica. En canvi, hi ha barems objectius, almenys en termes europeus, que ens indiquen les dimensions màximes que pot atènyer cada exèrcit. A grans trets, cada any arriba a l'edat militar, i en condicions d'útil per al servei, el 0,6 % de la població total (o el doble, si hi comptàvem les dones): és el gruix de personal susceptible de constituir la lleva anual. Es considera que el màxim mobilitzable és el 20 % de la població total{{CC}} (o el doble, si hi comptàvem les dones): es tracta de la totalitat de reservistes disponibles. Per tal de visualitzar el que això pot representar en xifres absolutes, val la pena traslladar els percentatges a àmbits familiars: en el cas dels [[Països Catalans]], això suposaria una lleva anual de més de seixanta mil homes, i una reserva total de dos a tres milions d'homes. Al conjunt dels 28 països de la Unió Europea l'any 2013 hi havia 3,71 militars per cada 1.000 habitants. Així per exemple Espanya comptava amb uns 145.000 efectius militars (2,89 per mil) i Suècia amb uns 15.000 efectius (1,56 per mil).<ref>{{ref-web|url=http://defensa.cat/catalunya-a-la-otan-analisi-comparatiu/|consulta=9 setembre 2015|títol=Catalunya a la OTAN? Anàlisi comparatiu.|editor=Defensa.Cat}}</ref>
[[Fitxer:FA-18-Decollage.jpg|right|thumb|250px|Un caça [[F/A-18]] envolant-se d'un portaavions.]]
 
* Hernández, Francesc Xavier. ''Història militar de Catalunya: aproximació didàctica''. Barcelona: Rafael Dalmau, 2001-. En curs de publicació. ISBN 84-232-0638-6 (O.C.)
* Martell, Jordi. ''El colpisme espanyol i Catalunya''. Barcelona: El Llamp, cop. 1988. (La rella) ISBN 84-7781-012-5.
<references />
 
== Vegeu també ==
4.272

modificacions