|
prihack prihack anonymous{{Infotaula malaltia
|nom= Grip
|imatge= EM of influenza virus.jpg
==Estructura, propietats i nomenclatura dels subtipus==
Aquest gènere només té una espècie, el virus de la grip A. Els ocells aquàtics salvatges són els hostes naturals d'una gran varietat de virus de la grip A. A vegades, els virus es transmeten a altres espècies, i poden causar brots devastadors en l'aviram domèstic o provocar [[pandèmies]] de la grip humana.<ref name=sobrino6>{{ref-llibre |urlcapítol=http://www.horizonpress.com/avir|autor=Klenk ''et al''.|any=2008|capítol=Avian Influenza: Molecular Mechanisms of Pathogenesis and Host Range|títol=Animal Viruses: Molecular Biology|editorial=Caister Academic Press|isbn=978-1-904455-22-6}}</ref>▼Els influenzavirus A, B i C són molt semblants en l'estructura general.<ref>{{citar web|url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/ICTVdb/ICTVdB/46000000.htm |títol = Descripcions del Comité Internacional de Taxonomia de virus d'Orthomyxoviridae }} [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/ICTVdb/ICTVdB/46040000.htm ''Influenzavirus B''] i [http://www.ncbi.nlm.nih.gov/ICTVdb/ICTVdB/00.046.0.02.htm ''Influenzavirus C'']</ref> La partícula vírica mesura 80-120 [[nanòmetre]]s de diàmetre i sol ser més o menys esfèrics, tot i que pot haver-hi formes filamentoses.<ref>{{citar web
| url = http://www.ncbi.nlm.nih.gov/ICTVdb/ICTVdB/00.046.0.01.htm| títol = The Universal Virus Database, version 4: Influenza A| autor = Comité Internacional de Taxonomia de Virus}}</ref>
<ref name=Lamb>{{ref-publicació |autor=Lamb R. A., Choppin P. W. |article=The gene structure and replication of influenza virus |publicació=Annu. Rev. Biochem. |volum=52 |pàgines=467–506 |any=1983 |pmid=6351727 |doi=10.1146/annurev.bi.52.070183.002343}}</ref> Es componen d'un [[embolcall víric]] que conté dos tipus de [[glicoproteïna|glicoproteïnes]], que envolta un nucli central. El nucli central conté el [[genoma]] d'[[ARN]] del virus, així com altres proteïnes víriques que empaqueten i protegeixen l'ARN.<ref name=Lamb/> El genoma de la grip A conté onze gens repartits per vuit peces d'ARN, que codifiquen onze [[proteïnes]]: [[hemaglutinina]] (HA), [[neuraminidasa]] (NA), nucleoproteïna (NP), [[proteïna M1|M1]], [[proteïna M2|M2]], [[proteïna de la grip NS1|NS1]], NS2 (NEP), PA, PB1, PB1-F2 i PB2.<ref name=Ghedin>{{ref-publicació |cognom=Ghedin |nom=E. |coautors=Sengamalay N., Shumway M., Zaborsky J., Feldblyum T., Subbu V., Spiro D., Sitz J., Koo H., Bolotov P., Dernovoy D., Tatusova T., Bao Y., St George K., Taylor J., Lipman D., Fraser C., Taubenberger J., Salzberg S. |article=Large-scale sequencing of human influenza reveals the dynamic nature of viral genome evolution |publicació=[[Nature]] |volum=437 |exemplar=7062 |pàgines=1162–6 |any=2005 |mes=20 d'octubre |pmid=16208317 |doi=10.1038/nature04239}}</ref>
L'[[hemaglutinina]] (HA) i la [[neuraminidasa]] (NA) són les dues grans glicoproteïnes de l'exterior de les partícules víriques. L'HA és una [[lectina]] que mitjança la unió del virus a les cèl·lules diana i l'entrada del genoma víric a la cèl·lula, mentre que la NA té un paper en l'alliberament de la descendència vírica de les cèl·lule infectades, fragmentant sucres que uneixen les partícules víriques madures.<ref>{{ref-publicació |cognom=Suzuki |nom=Y. |article=Sialobiology of influenza: molecular mechanism of host range variation of influenza viruses |url= http://www.jstage.jst.go.jp/article/bpb/28/3/399/_pdf |publicació=Biol Pharm Bull |volum=28 |exemplar=3 |pàgines=399–408 |any=2005 |pmid=15744059 |doi=10.1248/bpb.28.399}}</ref> Així donc, aquestes proteïnes són l'objectiu dels [[antivíric|medicaments antivírics]].<ref name=Itzstein>{{ref-publicació |cognom=Wilson |nom=J. |coautors=von Itzstein M. |article=Recent strategies in the search for new anti-influenza therapies |publicació=Curr Drug Targets |volum=4 |exemplar=5 |pàgines=389–408 |any=2003 |mes=Juliol |pmid=12816348 |doi=10.2174/1389450033491019}}</ref> A més, hi ha [[antígens]] contra els quals actuen els [[anticossos]]. Els virus de la grip A es classifiquen en subtipus segons la resposta dels anticossos a l'HA i la NA. Aquests tipus diferents d'HA i NA són la base de la distinció "H" i "N" en, per exemple, "H5N1".<ref name=Hilleman/> Es coneixen 16 subtipus H i 9 subtipus N, però en els humans només són habituals els tipus H1, H2 i H3 i els tipus N1 i N2.<ref name=Lynch>{{ref-publicació |autor=Lynch J. P., Walsh E. E. |article=Influenza: evolving strategies in treatment and prevention |publicació=Semin Respir Crit Care Med |volum=28 |exemplar=2 |pàgines=144–58 |any=2007 |mes=Abril |pmid=17458769 |doi=10.1055/s-2007-976487}}</ref>
===Influenzavirus A===
▲Aquest gènere només té una espècie, el virus de la grip A. Els ocells aquàtics salvatges són els hostes naturals d'una gran varietat de virus de la grip A. A vegades, els virus es transmeten a altres espècies, i poden causar brots devastadors en l'aviram domèstic o provocar [[pandèmies]] de la grip humana.<ref name=sobrino6>{{ref-llibre |urlcapítol=http://www.horizonpress.com/avir|autor=Klenk ''et al''.|any=2008|capítol=Avian Influenza: Molecular Mechanisms of Pathogenesis and Host Range|títol=Animal Viruses: Molecular Biology|editorial=Caister Academic Press|isbn=978-1-904455-22-6}}</ref>
Els virus de tipus A són els patògens més virulents pels humans entre els tres tipus de grip i causen la malaltia més greu. El virus de la grip A es pot subdividir en diferents [[serotip]]s segons la resposta dels [[anticossos]] a aquests virus.<ref name=hay/> Els serotips que han estat confirmats en humans, ordenats pel nombre de morts humanes que han provocat, són:
* [[H1N1]], que causà la [[grip espanyola]] el 1918, i la [[grip porcina]] el 2009
* [[H2N2]], que causà la [[grip asiàtica]] el 1957
* [[H3N2]], que causà la [[grip de Hong Kong]] el 1968
* [[H5N1]], una amenaça de [[pandèmia]] a la temporada gripal 2007-2008
* [[H7N7]], que té un potencial [[zoonosi|zoonòtic]] inusual<ref>{{ref-publicació |cognom=Fouchier |nom=R. |coautors=Schneeberger P., Rozendaal F., Broekman J., Kemink S., Munster V., Kuiken T., Rimmelzwaan G., Schutten M., Van Doornum G., Koch G., Bosman A., Koopmans M., Osterhaus A. |article=Avian influenza A virus (H7N7) associated with human conjunctivitis and a fatal case of acute respiratory distress syndrome |url= http://www.pnas.org/cgi/content/full/101/5/1356 |publicació=Proc Natl Acad Sci U S a |volum=101 |exemplar=5 |pàgines=1356–61 |any=2004 |pmid=14745020 |doi=10.1073/pnas.0308352100}}</ref>
* [[H1N2]], endèmic dels humans i els porcs
* [[H9N2]]
* [[H7N2]]
* [[H7N3]]
* [[H10N7]]
El 2009, un virus de la grip recombinant derivat en part d'[[H1N1]] fou detectat per primera vegada a [[Mèxic]] i els [[Estats Units]] (vegeu [[Brot de grip per A(H1N1) de 2009]]).
===Influenzavirus B===
Aquest gènere només té una espècie, el virus de la grip B. La grip B infecta gairebé exclusivament els humans<ref name=hay>{{ref-publicació |cognom=Hay |nom=A. |coautors=Gregory V., Douglas A., Lin Y. |article=The evolution of human influenza viruses |publicació=Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci |volum=356 |exemplar=1416 |pàgines=1861–70 |any=2001 |mes=December 29 |pmid=11779385 |doi=10.1098/rstb.2001.0999}}</ref> i és menys comuna que la grip A. Els únics altres animals que se sap que són susceptibles a la infecció per grip B són les [[pinnípede|foques]]<ref>{{ref-publicació |cognom=Osterhaus |nom=A. |coautors=Rimmelzwaan G., Martina B., Bestebroer T., Fouchier R. |article=Influenza B virus in seals |publicació=Science |volum=288 |exemplar=5468 |pàgines=1051–3 |any=2000 |pmid=10807575 |doi=10.1126/science.288.5468.1051}}</ref> i les [[fura|fures]].<ref>{{ref-publicació |autor=Jakeman K. J., Tisdale M., Russell S., Leone A., Sweet C. |article=Efficacy of 2'-deoxy-2'-fluororibosides against influenza A and B viruses in ferrets |publicació=Antimicrob. Agents Chemother. |volum=38 |exemplar=8 |pàgines=1864–7 |any=1994 |mes=agost |pmid=7986023 |pmc=284652 |url=http://aac.asm.org/cgi/pmidlookup?view=long&pmid=7986023}}</ref> Aquest tipus de grip muta a una velocitat 2-3 vegades inferior a la del tipus A<ref>{{ref-publicació |cognom=Nobusawa |nom=E. |coautors=Sato K. |article=Comparison of the mutation rates of human influenza A and B viruses |publicació=J Virol |volum=80 |exemplar=7 |pàgines=3675–8 |any=2006 |mes=abril |pmid=16537638 |doi=10.1128/JVI.80.7.3675-3678.2006}}</ref> de manera que té una menor diversitat genètica, amb només un serotip.<ref name=hay/> Com a resultat d'aquesta manca de diversitat [[antigen|antigènica]], se sol adquirir un cert grau d'[[immunitat (medicina)|immunitat]] a la grip B a una edat primerenca. Tanmateix, la grip B muta prou com per fer impossible una immunitat permanent.<ref name=webster>{{ref-publicació |nom=Webster |cognom=R. |coautors=Bean W., Gorman O., Chambers T., Kawaoka Y. |article=Evolution and ecology of influenza A viruses |pmc=372859 |publicació=Microbiol Rev |volum=56 |exemplar=1 |pàgines=152–79 |any=1992 |pmid=1579108}}</ref> Aquesta velocitat baixa de canvi antigènic, juntament amb la seva varietat limitada d'hostes (que inhibeix el [[canvi antigènic]] entre espècies), impedeix que es produeixin pandèmies de grip B.<ref name=Zambon>{{ref-publicació |cognom=Zambon |nom=M. |article=Epidemiology and pathogenesis of influenza |publicació=J Antimicrob Chemother |volum=44 Suppl B |pàgines=3–9 |any=1999 |mes=November |pmid=10877456 |url=http://jac.oxfordjournals.org/cgi/reprint/44/suppl_2/3 |doi=10.1093/jac/44.suppl_2.3}}</ref>
[[Fitxer:Influenza nomenclature.svg|thumb|350px|left|Diagrama de la [[Comité Internacional de Taxonomia de Virus|nomenclatura]] d'un virus de la grip (per un virus de la [[grip de Fujian]].]]
===Influenzavirus C===
Aquest gènere només té una espècie, el virus de la grip C, que infecta humans, [[gossos]] i porcs, causant a vegades malalties greus i epidèmies locals.<ref name="Matsuzaki">{{ref-publicació |cognom=Matsuzaki |nom=Y. |coautors=Sugawara K., Mizuta K., Tsuchiya E., Muraki Y., Hongo S., Suzuki H., Nakamura K. |article=Antigenic and genetic characterization of influenza C viruses which caused two outbreaks in Yamagata City, Japan, in 1996 and 1998 |pmc=153379 |publicació=J Clin Microbiol |volum=40 |exemplar=2 |pàgines=422–9 |any=2002 |pmid=11825952 |doi=10.1128/JCM.40.2.422-429.2002}}</ref> Tanmateix, la grip C és menys comuna que la resta de tipus i habitualment només causa malalties lleus als infants.<ref>{{ref-publicació |cognom=Matsuzaki |nom=Y. |coautors=Katsushima N., Nagai Y., Shoji M., Itagaki T., Sakamoto M., Kitaoka S., Mizuta K., Nishimura H. |article=Clinical features of influenza C virus infection in children |publicació=J Infect Dis |volum=193 |exemplar=9 |pàgines=1229–35 |any=2006 |mes=1 de Maig |pmid=16586359 |doi=10.1086/502973}}</ref><ref name="Katagiri">{{ref-publicació |cognom=Katagiri |nom=S. |coautors=Ohizumi A., Homma M. |article=An outbreak of type C influenza in a children's home |publicació=Journal of Infectious Diseases |volum=148 |exemplar=1 |pàgines=51–6 |any=1983 |mes=juliol |pmid=6309999}}</ref>
== Història ==
{{principal|Grip espanyola|pandèmia de grip per A(H1N1) de 2009}}
[[Fitxer:Influenza virus.png|thumb|300px|right|El virus de la grip que provocà la [[grip espanyola]] (a uns 100.000 augments).]]
[[Fitxer:W curve.png|thumb|300px|esquerra|La diferència entre les distribucions de mortalitat per edat de l'epidèmia del 1918 i de les epidèmies normals. Es mostren les morts per cada 100.000 persones a cada franja d'edat als Estats Units, pels anys interpandèmics (1911-1917, línia discontínua) i per l'any de la pandèmia (1918, línia contínua).<ref name="Taubenberger">{{ref-publicació |cognom=Taubenberger |nom=J |coautors=Morens D |article=1918 Influenza: the mother of all pandemics |url=http://www.cdc.gov/ncidod/EID/vol12no01/05-0979.htm |publicació=Emerg Infect Dis |volum=12 |exemplar=1 |pàgines=15–22 |any=2006 |pmid=16494711}}</ref>]]
Els símptomes de la grip humana foren descrits clarament per [[Hipòcrates]] fa uns 2.400 anys.<ref>{{ref-publicació |cognom =Martin |nom=P. |coautors=Martin-Granel E |article=2,500-year evolution of the term epidemic |url= http://www.cdc.gov/ncidod/EID/vol12no06/05-1263.htm#cit |publicació=Emerg Infect Dis |any=2006 |mes=Juny |volum=12 |exemplar=6 |pmid=16707055}}</ref><ref>{{citar web
| url = http://classics.mit.edu/Hippocrates/epidemics.html| títol = Of the Epidemics| consulta = 18-10-2006| autor = Hippocrates| coautors = Adams, Francis]] (traduc.) | data = 400 aC
}}</ref> Des d'aleshores, el virus ha provocat nombroses pandèmies. Les dades històriques sobre la grip són difícils d'interpretar, car els símptomes poden assemblar-se als d'altres malalties, com ara la [[diftèria]], la [[pesta pneumònica]], la [[febre tifoide]], el [[dengue]] o el [[tifus]]. El primer registre convincent d'una pandèmia de grip fou un brot produït el 1580, que començà a Rússia i s'estengué a Europa via Àfrica. A [[Roma]] hi moriren gairebé 8.000 persones, i la població d'algunes ciutats espanyoles quedà gairebé exterminada. Les pandèmies continuaren esporàdicament al llarg dels segles XVII i XVIII; la pandèmia de 1830-1833 fou particularment estesa, afectant aproximadament un quart de la gent exposada.<ref name=Potter>{{ref-publicació|autor =Potter C. W.|article= A History of Influenza |publicació= Journal of Applied Microbiology |any=2001|mes=Octubre |volum=91 |exemplar= 4 |pàgines=572–579 |pmid=11576290 |url=http://www3.interscience.wiley.com/cgi-bin/fulltext/120718156/HTMLSTART
| doi = 10.1046/j.1365-2672.2001.01492.x}}</ref>
El brot més cèlebre i letal fou l'anomenada pandèmia de la [[grip espanyola]] ([[influenzavirus A|grip de tipus A]], subtipus [[H1N1]]), que durà entre el [[1918]] i el [[1919]]. Es desconeix exactament quanta gent morí, però s'estima el nombre de morts en entre 20 i 100 milions de persones.<ref name=Knobler>{{ref-llibre |editor=Knobler S., Mack A., Mahmoud A., Lemon S. |títol=The Threat of Pandemic Influenza: Are We Ready? Workshop Summary (2005) |capítol=1: The Story of Influenza |pàgines=60–61 |urlcapítol=http://books.nap.edu/openbook.php?record_id=11150&page=58 |editorial=The National Academies Press |lloc=Washington, D.C.}}</ref><ref name=Patterson1>{{ref-publicació |cognom =Patterson |nom=K. D. |coautors=Pyle GF |article=The geography and mortality of the 1918 influenza pandemic |publicació= Bull Hist Med. |any=1991 |mes=Primavera |volum=65 |exemplar=1 |pàgines=4–21 |pmid=2021692}}</ref> Aquesta pandèmia ha estat descrita com "l'holocaust mèdic més gran de la història" i podria haver mort tanta gent com la [[pesta negra]].<ref name=Potter/> Aquesta mortalitat tan desproporcionada fou provocada per una taxa d'infecció extremament alta de fins al 50% i per l'extrema gravetat dels símptomes, que se sospita que era causada per [[tempesta de citocines|tempestes de citocines]].<ref name=Patterson1/> En efecte, els símptomes de la grip del 1918 eren tan inusuals que al principi la malaltia fou diagnosticada erròniament com a [[dengue]], [[còlera]] o [[febre tifoide]]. Un observador escrigué: "Una de les complicacions més sorprenents eren les hemorràgies de les [[membrana|membranes]] mucoses, especialment del nas, l'estómac i l'intestí. També es produïen dessagnament per les orelles i [[petèquia|hemorràgies petequials]] a la pell."<ref name=Knobler/> La majoria de morts es degueren a [[pneumònia bacteriana]], una [[infecció secundària]] causada per la grip, però el virus també matà gent directament, provocant [[hemorràgia|hemorràgies]] massives i [[edema|edemes]] pulmonars.<ref name=Taubenberger>{{ref-publicació |cognom=Taubenberger |nom=J. |coautors=Reid A., Janczewski T., Fanning T. |article=Integrating historical, clinical and molecular genetic data in order to explain the origin and virulence of the 1918 Spanish influenza virus |publicació=Philos Trans R Soc Lond B Biol Sci |volum=356 |exemplar=1416 |pàgines=1829–39 |any=2001 |mes=29 de desembre |pmid=11779381 |url= http://www.journals.royalsoc.ac.uk/(3sud2455cjw1ut55yowx1d45)/app/home/contribution.asp?referrer=parent&backto=issue,3,22;journal,61,225;linkingpublicationresults,1:102022,1 |doi=10.1098/rstb.2001.1020}}</ref>
La pandèmia de grip espanyola fou realment global, estenent-se fins i tot a l'[[àrtic]] i a remotes [[illes del Pacífic]]. Aquesta malaltia particularment greu matà entre el 2% i el 20% dels infectats, en contrast amb la [[taxa de mortalitat]] més habitual del 0,1%.<ref name=Taubenberger/><ref name=Knobler/> Una altra característica inusual d'aquesta pandèmia és que matà principalment adults joves; el 99% de les morts per grip pandèmica es produïren en els menors de 65 anys, i més de la meitat en adults joves d'entre vint i quaranta anys.<ref>{{ref-publicació |cognom=Simonsen |nom=L. |coautors=Clarke M., Schonberger L., Arden N., Cox N., Fukuda K. |article=Pandemic versus epidemic influenza mortality: a pattern of changing age distribution |publicació=J Infect Dis |volum=178 |exemplar=1 |pàgines=53–60 |any=1998 |mes=Juliol |pmid=9652423}}</ref> Això és rar, car la grip sol ser més perillosa per la gent molt jove (de menys de 2 anys) o molt gran (més de 70). Es desconeix la mortalitat total de la pandèmia de 1918-1919, però es calcula que morí entre el 2,5% i el 5% de la població mundial. Durant les 25 primeres setmanes podrien haver mort fins a 25 milions de persones; en contrast, la [[sida]] ha mort 25 milions de persones en els seus primers 25 anys.<ref name=Knobler/>
Les pandèmies de grip posteriors no foren tan devastadores. En són exemples la [[grip asiàtica]] del 1957 (tipus A, soca [[H2N2]]) i la [[grip de Hong Kong]] del 1968 (tipus A, soca [[H3N2]]), però fins i tot aquests brots més petits mataren milions de persones. En pandèmies posteriors es disposava d'[[antibiòtic]]s per controlar les infeccions secundàries, i això pot haver contribuït a reduir-ne la mortalitat en comparació amb la grip asiàtica del 1918.<ref name= Taubenberger/>
{|class="wikitable" style="text-align:center"
|+ [[Pandèmia|Pandèmies]] de grip conegudes<ref name=Hilleman>{{ref-publicació |cognom=Hilleman |nom=M. |article=Realities and enigmas of human viral influenza: pathogenesis, epidemiology and control |publicació=Vaccine |volum=20 |exemplar=25–26 |pàgines=3068–87 |any=2002 |mes=19 d'agost |pmid=12163258 |doi=10.1016/S0264-410X(02)00254-2}}</ref><ref name=Potter/>
! Nom de la pandèmia !! Data !! Morts !! Subtipus !! Índex de gravetat de pandèmies
|-
! [[Grip asiàtica|Grip asiàtica (russa)]]
|[[1889]] – [[1890]] ||1 milió ||possiblement [[H2N2]] ||?
|-
! [[Grip espanyola]]
|[[1918]] – [[1920]] ||20-100 milions|| [[H1N1]] ||5
|-
! [[Grip asiàtica]]
|[[1957]] – [[1958]] ||1-1,5 milions|| [[H2N2]] ||2
|-
! [[Grip de Hong Kong]]
|[[1968]] – [[1969]] ||0,75-1 milió|| [[H3N2]] ||2
|-
! [[SARS]]
|[[2003]] – [[2004]] ||774 || ||
|-
! [[Grip A]]
|[[2009]]– ||5.712|| [[H1N1]] ||6
|-
|}
La causa [[etiologia|etiològica]] de la grip, la família vírica dels ortomixovírids, fou descoberta inicialment en [[porcs]] per [[Richard Shope]] el 1931.<ref>{{ref-publicació |cognom =Shimizu |nom=K. |article= History of influenza epidemics and discovery of influenza virus |publicació=Nippon Rinsho |any= 1997 |mes=Octubre |volum=55 |exemplar=10|pàgines=2505–201 |pmid=9360364}}</ref> Aquest descobriment fou seguit aviat per l'aïllament del virus d'humans per part d'un grup encapçalat per [[Patrick Laidlaw]] del [[Medical Research Council (Regne Unit)|Medical Research Council]] del [[Regne Unit]] el 1933.<ref>{{ref-publicació |cognom =Smith |nom=W. |coautors=Andrewes CH, Laidlaw PP |article=A virus obtained from influenza patients |publicació=Lancet |any=1933 |volum=2 |pàgines=66–68 |doi=10.1016/S0140-6736(00)78541-2}}</ref> Tanmateix, no fou fins que [[Wendell Stanley]] aconseguí cristal·litzar el [[virus del mosaic del tabac]] el 1935 que s'aprecià la naturalesa sub[[cel·lular]] dels virons.
[[Fitxer:Influenza subtypes.svg|thumb|360px|Els diversos tipus de virus de la grip en els humans. Els quadres sòlids indiquen l'aparició d'una nova soca, provocant [[pandèmia|pandèmies]] recurrents. Les línies discontínues indiquen identificacions incertes de soques.<ref name=Palese>{{ref-publicació |autor=Palese P. |article=Influenza: old and new threats |publicació=Nat. Med. |volum=10 |exemplar=12 Suppl |pàgines=S82–7 |any=2004 |mes=Desembre |pmid=15577936 |doi=10.1038/nm1141}}</ref>]]
El primer pas significatiu vers la prevenció de la grip fou el desenvolupament el 1944 d'una vacuna amb el virus mort per part de [[Thomas Francis Jr.]]. Es basava en el treball de l'australià [[Frank Macfarlane Burnet]], que demostrà que el virus perdia virulència quan se'l cultivava en ous de gallina fertilitzats.<ref name="Nobel">[http://nobelprize.org/nobel_prizes/medicine/laureates/1960/burnet-bio.html Sir Frank Macfarlane Burnet: Biography] [[Fundació Nobel]]. Consultat el 22 d'octubre del 2006</ref> L'aplicació d'aquesta observació per part de Francis permeté al seu grup d'investigadors de la [[Universitat de Michigan]] desenvolupar la primera [[vacuna de la grip]], amb el suport de l'[[Exèrcit dels Estats Units]].<ref>{{ref-publicació |cognom=Kendall |nom=H. |article=Vaccine Innovation: Lessons from World War II |url= http://docstore.ingenta.com/cgi-bin/ds_deliver/1/u/d/ISIS/32620254.1/pal/jphp/2006/00000027/00000001/art00005/FB2494BF0313967611615398189A7A906334373166.pdf?link=http://www.ingentaconnect.com/error/delivery&format=pdf |publicació=Journal of Public Health Policy |volum=27 |exemplar=1 |pàgines=38–57 |any=2006 |doi=10.1057/palgrave.jphp.3200064 |format=<sup>[http://scholar.google.co.uk/scholar?hl=ca&lr=&q=author%3AKendall+intitle%3AVaccine+Innovation%3A+Lessons+from+World+War+II&as_publication=Journal+of+Public+Health+Policy&as_ylo=2006&as_yhi=2006&btnG=Search Scholar search]</sup>}}</ref> L'Exèrcit es comprometé en aquesta investigació a causa de la seva experiència amb la grip durant la [[Segona Guerra Mundial]], quan milers de tropes foren mortes pel virus en qüestió de mesos.<ref name= Knobler/>
Tot i que hi hagué alarmes a l'estat de [[Nova Jersey]] el 1976 (amb una soca de la [[grip porcina]]), arreu del món el 1977 (amb la grip russa), i a [[Hong Kong]] i altres països asiàtics el 1997 (amb la grip aviària [[H5N1]]), no hi ha hagut pandèmies de rellevància des de la grip de Hong Kong del 1968. La immunitat a soques de grip pandèmiques anteriors i la vacunació poden haver limitat l'extensió del virus i contribuït a evitar més pandèmies.<ref name=Hilleman/>
== Referències ==
{{referències|2}}
== Enllaços externs ==
|
