Giacomo Antonio Ponsonelli: diferència entre les revisions

Gran part de les comandes de fora d’Itàlia que va haver d’atendre procedien d’[[Espanya]] i de [[Portugal]], on era molt apreciat: entre altres, a [[Lisboa]] envià vuit estàtues d’apòstols, per tal de completar fins a dotze les quatre de Parodi que ja posseïa l’església de la [[Mare de Déu de Loreto]]; per a la cort reial espanyola esculpí dotze bustos; a [[Cadis]] envià catorze baixos relleus amb episodis de la [[Passió de Jesús]], acompanyats d’un crucifix en marbre, per a decorar l’accés a l’església dels caputxins, i de [[València]] rebé diversos encàrrecs del canonge [[Antoni Pontons Garcia|Pontons]] per als jardins de la residència d’esbarjo que aquest tenia a [[Patraix]], coneguda com l’[[Hort de Pontons]], la qual fou destruïda durant la [[guerra del francès]], i des de llavors les obres de Ponsonelli es troben repartides en diversos emplaçaments per la ciutat: quatre escultures de [[Venus (mitologia)|Venus]], [[Diana]], [[Plutó (mitologia)|Plutó]] i [[Apol·lo]] als [[Jardins del Real]],<ref>[[#De las Heras 2003]], p. 143-150.</ref> un [[Neptú (mitologia)|Neptú]] en la font del [[Parterre (València)|Parterre]]),<ref>[[#De las Heras 2003]], p. 141-143.</ref> dues figures de sant [[Tomás de Villanueva]] i de sant [[Lluís Bertran]] que adornen el [[pont de la Trinitat]],<ref>[[#De las Heras 2003]], p. 126-134.</ref> i la font del [[Tritó (mitologia)|Tritó]] dels [[Jardins de la Glorieta]].<ref>[[#De las Heras 2003]], p. 138-140.</ref><ref>[[#Soprani 1769]], p. 357 s.</ref><ref>[[#Gil Salinas 2007]], p. 119.</ref>

També hi ha obres seues a [[París]] (unes estàtues de la Mare de Déu i de l’Àngel de l’[[Anunciació]] a l’església de Notre-Dame de [[Versalles]], i un bust de [[Diana]] al [[Museu del Louvre]]), a [[Liechtenstein]] (un bust de [[Mart (mitologia)]] al castell de [[Vaduz]]) i a [[Edimburg]] (una estàtua de la [[Immaculada Concepció]] a la [[National Gallery of Scotland]]).