Suda de Tortosa: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Actualització enllaç trencat invarquit.gencat
Cap resum de modificació
Línia 13:
| designació1_id = BCIN: 1673-MH ([[Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya|IPAC]]: [http://invarquit.cultura.gencat.cat/Cerca/Fitxa?index=0&consulta=&codi=1876 1876])<br />BIC: RI-51-0006747
}}
El '''castell de la Suda''', conegut també anomenatcom la '''Suda de Tortosa''', és un dels principals monuments històrics de la ciutat de [[Tortosa]].<ref name="Sapiens">{{ref-publicació| cognom= Sàez| nom = Anna | article = lesLes set vides d'un castell | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 100 |data = febrer de 2011 | pàgines = p. 80 |issn = 1695-2014}}</ref>
 
Un dels noms que més vegades esse citen en la [[:Categoria:Història del Baix Ebre|història antiga de Tortosa]] és la Suda, vedenominació d'origen [[Llengua àrab|àrab]] que vol dir el mateix que [[castell]] o [[fortalesa]]. L'actual castell es remunta als primers pobladors de Tortosa; i les cases que hi són adossades són la part de la ciutat que es va edificar primer, emparada per la fortalesa que li serveix de rereguarda.
 
Segons sembla, quan es va dur a terme la [[conquesta de Tortosa|reconquesta]], aquell castell estava dividit en tres parts, o, per dir-ho millor, hi havia tres castells independents; perquè en explicar don [[Cristòfor Despuig]] en els seus "''[Los Col·loquis" de la insigne ciutat de Tortosa|Col·loquis]]'' les recompenses que el comte [[Ramon Berenguer IV]] atorgà als quatre cavallers que foren els primers a assaltar la muralla de la Suda, diu que, a [[Guillem Ramon I de Montcada]], li donà un dels tres castells, que l'altre el donà a [[Pere Sentmenat]] i que el tercer se'l reservà per a ell.
 
== Història ==
[[Fitxer:Tortosa -Suda.JPG|thumb|left|200px|La Suda de Tortosa, amb la [[torre mestra]], des de la pujada que hi porta.]]
Els romans hi aixecaren les primeres estructures emmurallades, però foren els [[musulmans]], sota el califat d'[[Abderraman III]], els qui donaren forma a aquesta fabulosa construcció que pren modernament el nom de la Suda, amb un pou de gran diàmetre i profunditat. Al voltant d'aquest s'articulen unes galeries subterrànies que conserven restes d'un antic molí i dos forns.
 
Reconquerida la ciutat pel comte [[Ramon Berenguer IV]] (desembre de [[1148]]), el castell passa a ser residència dels [[Montcada (llinatge)|Montcada]] i dels [[Templers]] com a prova de gratitud per l'ajuda donada durant la batalla.
 
El rei [[Jaume el Conqueridor|Jaume I]] el va escollir com la seva residència favorita i des d'aquí es feren els preparatius per a la reconquesta de [[Morella]], [[Peníscola]] i [[Borriana]]. Des del [[1294]], quan Tortosa passa aal dominisdomini de la Corona, la Suda fou convertida en palau reial, afegint-i s'hi afegiren noves sales i elements defensius. En l'època en què l'ifant[[Ferran d'Aragó i de Castella|infant Ferran]] fou marquès de Tortosa, el castell passà a les seves mans, i el [[1363]] fou recuperat pel rei [[Pere el Cerimoniós]], juntament amb la jurisdicció de la ciutat; en aquest moment s'hi feren importants obres de reforma.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Vidal Franquet|nom = Jacobo|títol = Les obres de la ciutat.: L'activitat constructiva i urbanística de la Universitat de Tortosa a la Baixa Edat Mitjana|url = https://www.academia.edu/3165808/Les_obres_de_la_ciutat._Lactivitat_constructiva_i_urban%C3%ADstica_de_la_Universitat_de_Tortosa_a_la_baixa_edat_mitjana|edició = |llengua = |data = 2008|editorial = Publicacions de l'Abadia de Montserrat|lloc = Barcelona|pàgines = |isbn = 978-84-8415-399-3}}</ref>
 
De llavors, l'actual [[Parador de Turisme]] encara conserva tres notables xemeneies i quatre grans finestrals característics del millor [[gòtic català]]. La fortificació també manté el seu [[polvorí]].
[[fitxer:515_Castell_de_la_Suda_(Tortosa),_cementiri_andalusí.JPG|thumb|left|Detall de la necròpolis islàmica de la Suda]]
Durant l'[[edat mitjana]], el castell fou seu del Tribunal[[tribunal de Justíciajustícia]] de l'època. Les construccions medievals romanen molt emmascarades per les obres realitzades durant els segles [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], en què es van fortificar les dues elevacions adjacents per a formar un dispositiu de defensa.
 
A l'accés al castell es pot contemplar un cementiri musulmà. D'aquest se'n va extreure, el [[1972]], un [[epitafi]] datat del [[segle X]] amb referències a un governador, conservat al propimateix Parador. També es va recuperar dels enderrocs del castell una tapa d'[[arqueta]] funerària, d'[[escriptura cúfica]], on se citen versos de [[l'Alcorà]], avui conservada ena la col·lecció de l'[[Ajuntament de Tortosa]].
Durant l'[[edat mitjana]], el castell fou seu del Tribunal de Justícia de l'època. Les construccions medievals romanen molt emmascarades per les obres realitzades durant els [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XVIII|XVIII]], en fortificar les dues elevacions adjacents per a formar un dispositiu de defensa.
 
A l'accés al castell es pot contemplar un cementiri musulmà. D'aquest se'n va extreure, el [[1972]], un [[epitafi]] datat del [[segle X]] amb referències a un governador, conservat al propi Parador. També es va recuperar dels enderrocs del castell una tapa d'arqueta funerària, d'escriptura cúfica, on se citen versos de [[l'Alcorà]], avui conservada en la col·lecció de l'[[Ajuntament de Tortosa]].
 
== Referències ==