Friedrich Clemens Gerke: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 5:
[[Fitxer: Gerke.jpg | thumb | Friedrich Clemens Gerke, 1840, litografia d'A. Lill]]
[[Fitxer:Gerke1870.JPG | thumb |esquerra| F. C. Gerke, 1870]]
Gerke, de naixement humil, als 16 anys anà a treballar a Hamburg,; primer treballà com a criat i escrivent del científic [[Arnold Schuback]]. L'any 1818, canvià d'ocupació com a comptable del senador [[Brunnenman]], i obté per primera vegada un sou fix. El 10 de juliol de 1820, es casà amb la jove i bonica emigrant francesa, també mancada de recursos econòmics, [[Sophie Marianne Ducalais]]. Després d'intentar independitzar-se amb un comerç de barreteria, sense èxit, al cap de poc sense recursos econòmics, decideixen emigrar. S'enrolà a l'exèrcit Britànicbritànic. AAmb través deel ''Twielenfleth und Hegoland'' viatgen al [[Canadà]]. '''Gerke''' va servir des de 1821 fins a l'any 1823 aen l'exèrcit Britànicbritànic en el "Riffle Battalion, 60th Regiment" com a músic. El servei militar no li agrada i aconseguí un substitut al seu lloc per a complir la resta de temps de servei que li quedava fer. Després del seu retorn l'any 1823 a Hamburg, utilitza els seus nous coneixements de la llengua per traduir llibres sobre tècnica de telegrafia. Els anys abans de la seva activitat amb telègrafs, primerament òptics i després elèctrics, treballa com a músic en locals d'entreteniment en la barriada de d'Altona a Sant Pauli (en aquella època, sota administració danesa). En aquest temps és quan va començar la seva activitat com a escriptor i periodista.
 
Després d'alguns anys, pot acabar la seva etapa de músic i només es resta actiu com a literat. A partir de l'any 1838, treballà per a J. L. Schimdt,; aquesta empresa tenia el servei de la línia de telegrafia òptica Hamburg-Cuxaven. Gerke va eliminar els problemes que tenien amb aquesta comunicació. Aquesta línia de telègraf complimentava un servei d'informació de la marina sobre el [[riu Elba]]. L'any 1842, amb motiu del gran incendi de d'Hamburg, va sol·licitar ajuda via telegràficatelegràficament als voltants de d'Hamburg. Per iniciativa del senador [[Möring]], els estatunidencs William i [[Charles Robinson]] feren la presentació del [[telègraf]] de Morse elèctric a Hamburg. El reconeixement dels avantatges de la nova tècnica, va fer canviar a Gerke a l'empresa ''Elektro-magnetichen Telegraphen-Companie'', la qual el 15 de juliol de 1848 establí un servei de comunicacions des de d'Hamburg a Cuxaven. Gerke fou inspector d'aquesta companyia, que va utilitzar per primer cop l'alfabet de Morse a Europa.
 
== Revisió del codi Morse ==
[[Fitxer: Gerke_tree.jpg | dreta| Morse Code in Gerke coding]]
Gerke reconegué els desavantatges del [[codi de Morse Americà|codi de Morse americà]], i en modificà prop de la meitat dels signes, en el seu mundialment, i encara avui utilitzat [[Alfabet Internacional Telegràfic|alfabet internacional telegràfic]]. L'essencial desavantatge del codi Morse Americà,americà consistia en la diferència de transmissió dels signes curts, i més llargs dels signes llargs. En el sistema de Gerke només hi ha signes curts i llargs. Un signe llarg és tres vegades més llarg que un de curt. La composició dels nombres està estrictament i sistemàticament configurada.
 
L'any 1850, es morí la seva muller Marianne,; el matrimoni no va tenir cap fill. Poc de temps després, Gerke es casà amb una dona bastant jove, amb la quequal tingué cinc fills.
 
A partir del 1868, Gerke treballava pel nou fundat servei de telègraf fundat a Hamburg, i l'any 1869 esse'n va fer càrrec de la seva direcció.
 
El 21 de maig de l'any 1888, es morí Gerke i fou sepultat al [[cementiri d'Ohlsdorf]] de d'Hamburg. Als voltants de l'any 1930, els seus familiars van deixar de fer-se càrrec de la seva sepultura.
 
Del seu treball literari, n'ha restat alguna cosa.
 
== Bibliografia==
* Hans Brecht: Friedrich Clemens Gerke, ein fast vergessener Hamburger Schrifsteller und Erfinder. In: Zeitschrift des Vereins Für Hamburgische Geschichte, Band 86, 2000.
* Detlev Kasten: 100 Jahre Telegraphenamt Hamburg. In: Postgeschichtliche Blätter Hambug Ausgabe, 1968.
{{commonscat}}
{{Autoritat}}