Jaqueta de campanya: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 17:
== Història ==
El disseny general de la jaqueta de campanya denota el seu desenvolupament a partir de la caçadora del ''[[battledress]]'' britànic, així com l'hiat envers la línia de la guerrera pròpiament dita. De fet, el primer model de jaqueta de campanya fou l'estatunidenca de 1943 (''M. 1943 field jacket''), basada en el model de paracaigudista de 1941 (''parachute jumpers coat''),<ref>Parlant amb propietat, potser hauríem de dir que la primera jaqueta de campanya de la història fou la de paracaigudista estatunidenc de 1941, mentre que el model de 1943 fou el primer a equipar el gruix d'un exèrcit, i no tan sols forces d'elit. La vida de la jaqueta de ''para'' (el model, no datat oficialment, se cita sovint com a m. 41 o m. 42) fou intensa, però breu: és simptomàtic que, arran l'aparició de la m. 43, fos considerada redundant, de manera que el 1944 es deixà a extingir, i fou suprimida oficialment el 1945.
D'ençà 1943 la jaqueta de campanya fou la peça superior dels uniformes de campanya estatunidencs. Progressivament la peça anà sofisticant-se.
* el m. 1943 era de solapes i anava complementat amb caputxa separable i folre polar independent. Formava part del nou uniforme de campanya m. 1943, en què, en contrast amb el caqui tradicional, s'estrenà un to més verdós (''olive drab n. 7''), mena de transició al verd oliva.
* l'efímer m. 1950 (''M. 1950 field jacket'') era idèntic a l'anterior, llevat que el folre polar passà a anar-hi botonat.
* el m. 1951 (''M. 1951 field jacket'') --un altre gran clàssic-- era
* tots aquests models eren d'entretemps, i resultaven massa calorosos en climes càlids, en els quals hom tendia a usar en campanya els uniformes de feineig, més frescos. D'ací que, en el marc de la [[Guerra del Vietnam]], aparegués un model d'uniforme de campanya específicament tropical, m. 1963, amb la jaqueta de campanya corresponent (''M. 1963 tropical combat coat''), que, com els models d'entretemps (1943, 1951 i 1965), també esdevindrà de referència internacional, especialment en la tercera i darrera versió, de 1966 (identificable, sobretot, per la inclinació de les butxaques pectorals i per la manca de muscleres). ▼
* molt més tard, el tercer gran clàssic, m. 1965 (''M. 1965 field jacket''), seria sense coll i amb la caputxa incorporada, però ocultable, mentre que els punys passaven a tancar amb [[Velcro|veta adherent]].<ref>La jaqueta de campanya m. 65 s'incorporà també al nou uniforme BDU (1981), en què passà a confeccionar-se en ''woodland'' i en patrons desèrtics. Seria suprimida el 2004, arran l'adopció de l'uniforme ACU. Emperò, avui dia la mateixa companyia que la confeccionava per a l'exèrcit, Alpha Industries, continua produint-la per al mercat civil.</ref>
▲* tots aquests models eren d'entretemps, i resultaven massa calorosos en climes càlids, en els quals hom tendia a usar en campanya els uniformes de feineig, més frescos. D'ací que, en el marc de la [[Guerra del Vietnam]], aparegués un model d'uniforme de campanya específicament tropical, m. 1963, amb la jaqueta de campanya corresponent (''M. 1963 tropical combat coat''), que, com els models d'entretemps (1943, 1951 i 1965), també esdevindrà de referència internacional, especialment en la tercera i darrera versió, de 1966 (identificable, sobretot, per la inclinació de les butxaques pectorals --a l'estil ''para''-- i per la manca de muscleres).
Algun altre exèrcit imità aviat la jaqueta de campanya estatunidenca.<ref>Per exemple, el francès amb l'uniforme de campanya m. 1947, que també incloïa pantaló multibutxaca amb butxaca de càrrega a cada camal (i no tan sols a l'esquerre, com feien les imitacions del ''battledress''). Una altra emulació primerenca vingué de la RFA, amb l'uniforme de feineig m. 1955, primer, i tot seguit amb el de campanya m. 1959, ambdós a base de jaqueta de campanya i pantaló multibutxaca verd oliva d'estil estatunidenc.</ref> En general, però, a la resta d'exèrcits capitalistes, a partir de la segona postguerra mundial predominaven les imitacions del ''[[battledress]]'' britànic (en caqui), i, per això, la caçadora de coll girat com a peça superior. Entorn de 1950 aquestes caçadores tendiren a adoptar solapes, i al llarg de la dècada següent afegiren faldons, sovint per influència de l'ús estatunidenc. El resultat final fou, un cop més, la jaqueta de campanya, que entorn de 1960 havia substituït la caçadora en la majoria d'exèrcits capitalistes (aquest canvi, d'altra banda, tendí a encavalcar-se amb la substitució del [[Caqui (color)|caqui]] pel [[verd oliva]]).<ref>L'exèrcit britànic mateix contribuí a impulsar el canvi: per motius pràctics, d'ençà 1951 comptava amb un model d'uniforme de campanya, m. 1950 (''1950 pattern combat dress''), inspirat en la línia estatunidenca, en [[verd oliva]] i amb jaqueta de campanya en comptes de caçadora; però era un uniforme d'ús restringit (només a l'hivern i tan sols en determinats teatres d'operacions); el ''battledress'' caqui continuava vigent com a uniforme de tot ús. Arran la supressió del servei militar obligatori (1960-1963), aquest mateix uniforme verd oliva, jaqueta de campanya inclosa, es generalitzà a tot l'exèrcit, reclassificat com a m. 1960 (''1960 pattern combat dress''); amb la qual cosa arribà a la fi la història del ''battledress'' caqui, i, amb ell, la caçadora.</ref>
| |||