Ingmar Bergman: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Resoldre desambiguació i arreglar enllaços |
Afegir enllaços, alguna correcció i ampliar informació sobre la "palma de les Palmes" de Canes |
||
Línia 68:
'''Ingmar Bergman''' ([[Uppsala]], [[Suècia]], [[14 de juliol]] de [[1918]] - [[Fårö]], Suècia, [[30 de juliol]] de [[2007]]) fou un [[cineasta]] suec. És considerat un dels cineastes més importants de la història, per la magnitud de la seva obra i el seu compromís artístic.<ref>{{citar web|nom=Mervyn|cognom=Rothstein|enllaçautor= |coautors= | títol=Ingmar Bergman, famós director, mor als 89 anys |url=http://www.nytimes.com/2007/07/30/movies/30cnd-bergman.html| citació=Ingmar Bergman, el ''poeta amb càmera'' considerat un dels més grans directors de la història del cinema, morí avui a la petita illa de Fårö, on vivia a la costa bàltica de Suècia, ha dit, Astrid Soderbergh Widding, president de The Ingmar Bergman Foundation. Bergman tenia 89 anys. |editor=[[New York Times]] |data=30 de juliol del 2007 |consulta=16 d'agost de 2011}} {{en}}</ref>
Va dirigir més de seixanta pel·lícules i documentals per a la televisió i el cinema, els guions de les quals també escrivia, i va dirigir unes cent setanta obres de teatre. En la seva companyia d'actors trobem [[Harriet Andersson]], [[Liv Ullmann]], [[Gunnar Björnstrand]], [[Bibi Andersson]], [[Erland Josephson]], [[Ingrid Thulin]] i [[Max von Sydow]]. Gran part de les seves pel·lícules van ser rodades a Suècia.
Les seves dues passions
Els temes en la seva obra són: l'existència de Déu, l'ésser humà i la mort, l'exaltació de la joventut, la dona i el seu rol en la societat o el valor de la senzillesa. També la fe, la traïció, i la bogeria.
Bergman va estar actiu durant més de sis dècades. El 1976 la seva carrera es va
L'any 1997 el [[Festival Internacional de Cinema de Canes]], que celebrava el seu 50è aniversari, li va concedir la Palma de les Palmes, una "Palma d'honor" sols atorgada en aquella ocasió, que li van entregar tots els guardonats fins aleshores amb la [[Palma d'or]] que es van poder reunir a Canes.<ref>{{ref-web|url=http://www.festival-cannes.fr/fr/about/festivalHistory.html|consulta=23 setembre 2015|títol=L'Histoire du Festival: Le Festival en dates (1997)}}</ref>
== Biografia ==
Línia 138:
El 1955 va fer una comèdia que els crítics han jutjat mediocre,''[[Kvinnodröm]] '', i la pel·lícula que el va fer conèixer al públic de tot Europa, ''[[Somriures d'una nit d'estiu]]'', obra refinada entre la comèdia i el drama que va ser premiada al [[Festival Internacional de Cinema de Canes]] pel seu ''humor poètic''. Així, entre 1956 i 1959 arriba la seva consagració internacional. A la tardor de 1955, després del rodatge de ''Somriures d'una nit d'estiu'', víctima de la sobrecàrrega i d'una úlcera que arrossega ja des de fa anys, és hospitalitzat.
Durant aquest temps es va perfeccionar la cooperació ja establerta amb alguns actors que es convertirà en presència estable en les seves pel·lícules: a més de l'esmentada Harriet Andersson, [[Gunnel Lindblom]], [[Max von Sydow]], [[Erland Josephson]], [[Ingrid Thulin]] i [[Bibi Andersson]].
Ja iniciada ''La Presó'', la maduració del [[cinema]] de Bergman està a punt amb ''[[El setè segell]]''.<ref name=Boussinot> [[#Boussinot|Roger Boussinot, L'Enciclopèdia del cinema]], pag. 184</ref><ref name=Sadoul> [[#Sadoul|George Sadoul, Història del cinema]], pàg. 371.</ref> La influència del [[cinema francès]] d'abans de la guerra s'ha esborrat en benefici d'un estil més personal. ''Hamnstad'', [[1948]]) o ''Monika'' encara són influenciats pel [[cinema italià]] [[neorealisme|neorealista]]<ref name=Conversa> [[#Conversa|Conversa amb Bergman]], pàg. 58</ref><ref name=Boussinot> [[#Boussinot|Roger Boussinot, L'Enciclopèdia del cinema]], pàg. 183-184.</ref> però el seu estil personal es consolida. A les pel·lícules que dirigeix entre 1948 i 1955 hom troba moltes característiques de l'empremta personal del realitzador: interrogacions [[metafísica|metafísiques]] sobre la vida i la mort (''Fängelse''), erotisme imponent (''Monika'', ''Kvinnors väntan'', ''Gycklarnas afton''), desil·lusió conjugal (''Kvinnors väntan'', ''En Lektion i kärlek'', ''Somriures d'una nit d'estiu''), l'espectacle (''Fängelse'', ''Cap a l'alegria'', ''Gycklarnas afton'').<ref name=Lefevre> [[#Lefevre|Raymond Lefèvre, Ingmar Bergman, La Nuit des forains]], pàg. 199.</ref>
| |||