El diàleg és també el nom d'un [[gènere literari]] proper a l'[[assaig (literatura)|assaig]] on els [[personatge]]s parlen per intruir-se (i [[comunicar]] els [[pensament]]s al lector) d'una manera més amena. L'introductor va ser [[Plató]]. El diàleg pot aparèixer enmig d'altres gèneres literaris, com la [[narrativa]] o la poesia quan se cita el que diu un personatge. Si pertany a la no ficció estem davant de l'[[entrevista]] periodística o del diàleg per a l'[[etnografia]]. És també el centre del [[debat]], on els participants dialoguen per argumentar la seva postura i no sols per intercanviar [[informació]].<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.165|llengua=castellà|consulta=29 de novembre de 2014}}</ref>
La [[pragmàtica]] estudia el funcionament del diàleg, atenent a la [[comunicació no verbal]] que l'acompanya i a la situació comunicativa. En un diàleg sovint es produeixen inferències i elisions, centre de la teoria lingüística dels actes de parla, promulgada per [[J.L. Austin]] i [[John Searle]].<ref>G. J., and H. L. J. Vanstiphout. 1991. Dispute Poems and Dialogues in the Ancient and Mediaeval Near East: Forms and Types of Literary Debates in Semitic and Related Literatures. Leuven: Department Oriëntalistiek.</ref>
