Obre el menú principal

Canvis

2.757 bytes afegits, fa 3 anys
m
Revertides les edicions de 37.14.201.61 (discussió) a l'última versió de Amadalvarez
La medicina té dues vessants: la primera, com a [[ciència]] o àrea de coneixement; la segona, com a aplicació d'aquest coneixement (professió mèdica).
 
== Història de la medicina ==
Andrea Fillol Felipe
Ana fillol Felipe'''Text en negreta'''
10 anys
[[Fitxer:Elsa|el metgepx|esquerra|la medicina]]
estudia al Mascarell
cuina a casa''Text en cursiva
* Element de la llista puntejada
es va a America
al cross
Joan Rebull<ref>la medicina</ref>
Laura murillo fillol
# Element de la llista numerada
Gabriel
Ana Maria Felipe Badias
Jose Fillol Arasa
Javier Fillol Felipe
{{principal|Història de la medicina}}
Totes les societats humanes, fins on arriba el registre arqueològic, històric i les fonts etnogràfiques posen en relleu que prendre cura de la malaltia i el mal, és un universal en l'espècie humana. En canvi, el desenvolupament d'ocupacions o professions especialitzades es dóna només en algunes. En molt poques hi ha desenvolupament d'institucions formals que prenguin cura dels malalts. El procés de medicalització, i de globalització, ha dut que el model institucional occidental sigui avui hegemònic en el món, però no exclou un amplíssim ventall de recursos de tot ordre que operen en ''totes'' les societats - també en les Occidentals, i que és el que coneixem com ''pluralisme mèdic'' o ''pluralisme assistencial''. Totes les societats - incloses les post-industrials combinen recursos procedents del coneixement empíric - la medicina experimental en deriva -, recursos de caràcter ritual o religiós, a moltes societats hi ha rols socials mediadors entre l'individu, el grup primari i la gestió de la malaltia, la interpretació de la qualpot ser o no de caràcter etiològic (vegeu [[antropologia mèdica]]).
El [[Renaixement]] fou un període caracteritzat pel conflicte entre l'autoritat dels antics i l'observació directa en contacte amb la realitat, manifestant-se en primera instància a l'[[anatomia]]. Destaca la figura de [[Andreas Vesal|Vesali]] i les seues aportacions a l'anatomia.
 
A partir de la segona meitat del [[segle XVII]] i durant el [[segle XVIII|XVIII]], la informació existent es va fent més precisa, ordenada i completa. El [[microscopi]] marca una fita fonamental a la [[biologia]]. Apareixen nous plantejaments, com ara la [[generació espontània]], la [[preformació]] i l'[[epigènesi]]. Comença a constituir-se una primera etapa positivista. Apareixen concepcions enfrontades com ara la [[mecanicisme|mecanicista]] o [[iatromecànica]] i la [[vitalisme|vitalista]] o [[iatroquímica]] a la [[fisiologia]].
A partir de la segona meitat del [[segle XVII]] i durant el [[segle XVIII|XVIII]
 
El [[segle XIX]] representa històricament el segle de la clínica i la fisiologia, en el context de la [[revolució industrial]]. Es desenvolupen al màxim els mètodes d'exploració clínica. La noció de l'[[Teoria de l'evolució|evolució]], la definitiva fonamentació de la [[teoria cel·lular]], el coneixement de la natura i la fecundació, influeixen a la biologia en general, aconseguint un gran desenvolupament també a la fisiologia. El laboratori a la investigació mèdica obté una prominent importància durant la segona meitat d'aquest segle, amb el rigor científic i l'amplitud aconseguida per la [[microbiologia]].
 
Es consoliden diverses especialitats, ajudades per les adquisicions cientificotècniques i les necessitats socials que van sorgint. La cirurgia, aconsegueix un gran desenvolupament per la introducció de l'[[asèpsia]] i l'[[anestèsia]].
 
Durant el [[segle XX]] es profunditza el desenvolupament de les tècniques d'exploració, diagnòstic i tractament, amb les [[tecnologia sanitària|tecnologies sanitàries]] com els [[raigs X|raigs Röntgen]], la [[radioteràpia]], i l'aplicació de distints [[radioisòtop]]si els notables avanços al camp de l'electrònica, amb la invenció de l'[[electrocardiografia]] i l'[[electroencefalografia]].
 
Noves disciplines es van desenvolupant, com ara la [[genètica]], l'[[endocrinologia]] i la [[bioquímica]].
 
L'era de la [[quimioteràpia]] comença amb el descobriment de la primera [[sulfamida]]. Per altra part, al descobriment de la [[penicil·lina]] seguirà el de molts altres [[antibiòtic]]s.
 
La cirurgia, continua també el seu avanç, aconseguint el desenvolupament de la [[cirurgia toràcica]] i del [[sistema nerviós]]. A més, el descobriment dels [[grup sanguini|grups sanguinis]] fa que les transfusions sanguínies deixin de ser perilloses.
=== Vara d'Asclepi o Esculapi ===
El [[Bastó d'Esculapi|bàcul d'Asclepi o Esculapi]] és utilitzat com el símbol mundial de la medicina. Es tracta d'una vara amb una [[serp]] enrotllada, representant al déu grec [[Asclepi]], o ''Esculapi'' per als romans. Aquest símbol és utilitzat per organitzacions com l'[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS), l'Associació Mèdica Americana i d'Osteopatia, l'Associació Australiana i Britànica Mèdica i diverses facultats de medicina a tot el món que igualment incorporen aquest símbol.<ref>[http://www.who.int/about/en/ WHO - EN] WHO is the directing and coordinating authority for health within the United Nations system. </ref><ref>[http://www.ama-assn.org// ama-assn]</ref><ref>[http://www.bma.org.uk/ British Medical Association (BMA).]</ref>
 
== Pràctica mèdica ==
50.080

modificacions