|
El ''[[barret tou]]'', de fetre, fou típic dels irregulars bòers al darrer quart del segle XIX (també usaven xamberg).
D'ençà 1909 la lligadura de feineig dels guardacostes estatunidencs fou l'anomenat ''Daisy Mae'', un barret tou de roba, de copa semicircularsemiesfèrica i ala flonja, estretament emparentat amb el [[barret de pescador]] i, alhora, probable precedent del posterior [[barret de jungla]]. El 1937 es generalitzà a tot l'exèrcit estatunidenc, sempre com a lligadura de feineig; el 1943 es veuria arraconat per la nova [[gorra|gorra de campanya]] (''patrol cap'').
Des de 1916 fins a 1962 la lligadura emblemàtica de l'exèrcit neozelandès fou l'anomenat ''lemon squeezer'' ('espremedor de llimones'), un barret tou, de feltre, de disseny força similar al ''Montana peak'' estatunidenc; creat el 1911 pel tinent coronel William Malone per al seu regiment de Fusellers de Taranaki (tot arrugant la copa d'un xamberg desplegat), i generalitzat a tot l'exèrcit el 1916, fou abandonat el 1962 (en benefici de la [[boina]] de campanya i de la [[gorra de plat]] de passeig) i recuperat el 1977, ara com a lligadura de gala. El 2012 se n'anuncià la substitució per part del ''Mounted Rifles hat'' (el xamberg australià amb l'ala desplegada).
A cavall dels anys vint i trenta l'Exèrcit Roig adoptà un barret tou per a ús tropical (l'anomenat ''panamka''), de roba, amb la copa en punta, segurament per parentiu amb la [[budiónovka]] coetània.<ref>N'existia una variant amb copa arrodonidasemiesfèrica que resultava sorprenentment similar al ''Daisy Mae'' estatunidenc. Ambdues versions poden veure's il·lustrades més amunt.</ref> Confirmat el 1938, aquest model restarà en vigor fins al 1989 (en què vindrà a substituir-lo un barret de jungla).
En els primers anys d'existència, la Legió espanyola (fundada el 1920) dugué un barret tou de roba (''sombrero de lona pespunteada''), de copa semicircularsemiesfèrica, com a alternativa estiuenca al [[casquet de caserna]] que li esdevindrà característic. A partir de 1921 l'ús d'aquest barret s'estengué a totes les tropes espanyoles desplegades al Marroc; un model molt similar, si no idèntic, fou lligadura d'estiu de tot l'exèrcit espanyol en 1926-1930.<ref> El barret espanyol m. 1920/26 té una història complicada i un punt enigmàtica. D'una banda, com arribà a existir; d'altra banda, d'on prové el disseny. Pel que fa al primer aspecte, fou introduït com a lligadura privativa dels caçadors d'infanteria en el marc de l'efímer uniforme general únic per a tot l'exèrcit, adoptat el 19 d'abril de 1920 i immediatament suprimit el 18 juny de 1920, adduint dificultats econòmiques. Semblaria, doncs, que el barret hagués desaparegut abans d'arribar a néixer. Però quan, el 4 de setembre de 1920, s'autoritza provisionalment un barret ''de palla'' per a la Legió espanyola, allò que efectivament s'hi distribueix és el barret tou teòricament abolit i teòricament adreçat als caçadors d'infanteria (i no a la Legió); però, a més a més, confeccionat no pas de palla (com hom preveia el 4 de setembre), ni tampoc de feltre (com es definia el 19 d'abril), sinó ''de cotó'' (les disposicions posteriors, com ara el reglament uniformològic de 1926, ja el definirien oficialment com "de algodón kaki"). La retorçada mecànica dels fets no deixa de sorprendre, doncs. Quant a l'origen del disseny, la RO introductòria el definia com a "sombrero flexible de fieltro [sic: es confeccionà de cotó] y ala ancha de modelo Americano". En aquell moment històric, "modelo americano" només podia referir-se al cèlebre ''Montana peak'' estatunidenc. Ara bé: el ''Montana peak'' i el barret espanyol m. 1920/26 s'assemblen com un ou a una castanya. En canvi, és sorprenent l'elevada similitud amb un altre barret estatunidenc, llavors ben ignot fora del país: l'humil ''Daisy Mae''. En efecte, el disseny és essencialment idèntic; la principal diferència és que el barret espanyol té la copa proporcionalment més elevada i l'ala un terç més ampla. Estilísticament el resultat és que mentre el ''Daisy Mae'' tendeix a resultar ridícul, el barret m. 1920/26 és més airós. Resta per explicar, doncs, com arribaren a conèixer el ''Daisy Mae'' els intendents militars espanyols; perquè, atès el grau de coincidències, sembla inversemblant parlar de mera casualitat.</ref> Alguns exemplars tenien fermall per a fixar l'ala esquerra alçada, i potser per això el barret fou conegut col·loquialment com a ''chambergo'' ('xamberg'), tot i que la majoria d'exemplars no ho eren pas i que el més habitual era dur les ales desplegades.<ref> Altres variants que podia presentar aquest mateix model: ala amb repuntatge dens o espaiat; llaç en forma de requadre llis o amb forma pròpiament de llaç; interior amb badana o sense.</ref>
Les tropes britàniques d'Àsia usaren un barret tou de roba, d'ala mitjana, en 1944-1950. El 1950 el substituïren pel [[barret de jungla]], de roba, conegut primer com a ''jungle hat'' i finalment com a ''bush hat''.<ref>Per tal d'evitar malentesos convé dir que anteriorment, durant la Segona Guerra Mundial, ''bush hat'' havia estat el nom oficial del [[xamberg]] a l'exèrcit britànic.</ref> Popularitzat per la versió estatunidenca sota el nom de ''boonie hat'' (1967-1968), avui dia aquest és el barret tropical de campanya més usat internacionalment.
|
