Adolfo Gil y Morte: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
'''Adolfo Gil y Morte''' ([[Soneixa]], [[30 de juliol]] de [[1860]] - [[València]], [[7 de gener]] de [[1929]]) fou un metge i polític valencià. Va exercir diversos càrrecs en el plànol acadèmic i polític, fomentant la cultura i la recerca a València.
== Biografia ==
El 1880 es llicencià en medicina i ciències a la [[Universitat de València]]. Es va doctorar en medicina en [[1881]]. En [[1882]] va obtenir la plaça de professor clínic de la Facultat de Medicina d'aquesta universitat, i va aconseguir la [[càtedra]] de [[fisiologia]] en [[1889]]. Es va dedicar a l'estudi de les malalties intratoràciques, entre elles la [[tuberculosi]]..<ref name="Las Juntas Directivas">González Rebollo, Ana [http://descargas.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/02404731211571839622202/008033_8.pdf Las Juntas Directivas] Consultat el 17 d'abril de 2007.</ref>
Va ser president del Col·legi de Metges de València entre 1898 i 1904, i de la [[Reial Acadèmia de Medicina de València]] entre 1915 i 1916. L'[[1 de juny]] de [[1912]], en crear-se a València el primer [[dispensari antituberculós]] del [[País Valencià]], en va ser nomenat director. Durant la [[Primera Guerra Mundial]] va pertànyer al Comitè Permanent Internacional d'Assegurances Socials.<ref name="Las Juntas Directivas"/><ref>Barona Vilar, José [http://www.cervantesvirtual.com/servlet/SirveObras/01482529656701694118813/p0000001.htm José Puche Álvarez: Historia de un compromiso] Consultat el 17 d'abril de 2007.</ref>
En presidir la primera gestió de l'[[Institut Mèdic Valencià]] entre [[1898]] i [[1904]], va tenir la tasca d'assegurar les bases per a una institució que s'enfoqués al creixement de la recerca científica en pro del [[País Valencià]]. La seva gestió va deixar com a herència l'estructuració de la institució i la fixació d'objectius clars i normes de funcionament.<ref>Col·legi de Metges de Vèlencia [http://web.archive.org/web/http://www.comv.es/web/archivos/VM%20oct02-1.pdf Valencia Médica] Consultat el 17 d'abril de 2007.</ref>
En política milità en el [[Partit Republicà Centralista]] de [[Nicolás Salmerón]], del que en fou cap fins que ingressà a [[Unió Republicana (1903)|Unió Republicana]], proper al moderat ''[[El Mercantil Valenciano]]''. El 1892 fou escollit membre de la [[Diputació de València]] pel districte de [[Xiva de Bunyol]] - [[Carlet]]. Posteriorment va ser membre del [[Congrés dels Diputats]], a les [[eleccions generals espanyoles de 1903]], per la circumscripció de [[Sueca]], i les [[eleccions generals espanyoles de 1907]], per la de València (aquest cop dins el [[Partit d'Unió Republicana Autonomista|PURA]]). Va renunciar a l'escó el [[16 de juny]] de 1908 i va ser substituït per [[Fèlix Azzati i Descalci]]. En [[1908]], arran de l'escissió del moviment republicà entre [[Vicente Blasco Ibáñez|blasquistes]] i [[Nicolás Salmerón Alonso|salmeronians]] es va adherir al [[Partido Reformista]] de [[Melquíades Álvarez]], obtenint novament escó de diputat a les [[eleccions generals espanyoles de 1918]], una altra vegada per Sueca.<ref>Dean-Thacker, Verónica [http://bdigital.ulpgc.es/mdc/texto/pdf/058116_0000.pdf Galdós Político] Consultat el 17 d'abril de 2007.</ref><ref>Martínez Gallego, Francesc [http://web.archive.org/web/http://www.pspvlalcudia.com/HistoriaPSPV.pdf El socialismo de los tres nacimientos: en los orígenes de las Agrupaciones Socialistas de l'Alcúdia] Consultat el 17 d'abril de 2007.</ref>
== Obres ==
* ''Vías de penetración del agua en el organismo'' ([[1888]])
* ''Fisiología humana'' (Valencia, [[1899]])
* ''Tratado de fisología humana y fisología comparada'' ([[1902]] y [[1903]])
== Referències ==
{{referències}}
* [http://www.alfonselmagnanim.com/MEDIA/dicci_pol_val.pdf Biografies de polítics valencians]
* [http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/Iniciativas?_piref73_2148295_73_1335437_1335437.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXLSS.fmt&DOCS=1-100&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&QUERY=(47050.NDIP.) Fitxa del Congrés dels Diputats] {{es}}
| |||