Analogia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15667867 a 14405778 de Langtoolbot. [s] |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
Una '''analogia''' (del grec αναλογíα ''ana'', reiteració o comparació i ''logos'', raó) expressa una comparació o relació entre diverses raons o conceptes; aquesta relació s'expressa per comparació entre éssers físics ([[objecte]]s, etc) i/o experiències o altres conceptes [[abstracte]]s, mitjançant l'apreciació i l'assenyalament de característiques generals i particulars, i la generació de conductes o raonaments basant-se en l'existència de les seves semblances.<ref>{{Ref-llibre |títol = Diccionario de Filosofía|edició = 1a|llengua = castellà|data = 2003|editorial = SPES Editorial (edició especial per a RBA Editoriales)|lloc = Barcelona|pàgines = 7|isbn = 84-8332-398-2|col·lecció = Biblioteca de Consulta Larousse}}</ref>
A més, ampliant-ne el seu significat, l'analogia estudia el nombre i categories de les [[paraules]], amb les quals es formen les [[preposicions]], i els accidents que hi poden ocórrer.
Línia 13:
La noció d’analogia és molt important per a la [[metafísica]], en la mesura que els seus conceptes bàsics, com “ens”, “u”, “veritat”, “bondat”, etc., són tots analògics. Prendre’ls com a unívocs porta la filosofia a concepcions unilaterals i necessàriament “cegues” per a àmbits sencers de la realitat, mentre que suposar que són merament equívocs faria impossible tot coneixement unificat i harmònic de les coses.
== Referències ==
{{Referències}}
{{esborrany de llengua}}
| |||