Batalla de Mendigorria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Ampliació |
Ampliació |
||
Línia 27:
== Antecedents ==
La rebel·lió va esclatar després de la convocatòria de les Corts el 20 de juny de [[1833]] quan el pretendent dom [[Carles Maria Isidre de Borbó|Carles]], refugiat a [[Portugal]] es va negar a jurar lleialtat a [[Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (reina d'Espanya)|Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies]] i l'1 d'octubre, recolzat per [[Miquel I de Portugal]] va reclamar el seu dret al tron. La revolta no va tenir el suport de l'exèrcit i la guerra començà el [[6 d'octubre]] quan el general [[Santos Ladron de Cegama]] va prendre [[Logronyo]], passant a Navarra per unir-se amb els revoltats,{{sfn|anònim|1846|p=276}} sent capturat a la [[batalla de Los Arcos]]{{sfn|anònim|1846|p=277-279}} i afusellat als pocs dies. A Catalunya, la rebel·lió de Josep Galceran a [[Prats de Lluçanès]] el [[5 d'octubre]] va ser sufocada pel capità general Llauder.
Després de la mort de [[Tomás de Zumalacárregui y de Imaz|Zumalacárregui]] es nomenà nou comandant a [[Vicente González Moreno]]i el frustrat [[Setge de Bilbao (1835)|Setge de Bilbao]], els carlins van moure el comandament a [[Estella]], i [[Luis Fernández de Córdova]] va decidir-se a recuperar els territoris ocupats durant la primavera per Zumalacárregui i les comunicacions entre Vitòria i Pamplona i Vitòria i Sant Sebastià. Quan marxava per Carasol de Montejurra li van notificar que els carlins havien creuat el riu Arga, ocupant Mendigorría, on l'esperaven.▼
La presència carlina quedà afeblida amb la campanya del liberal [[Pedro Sarsfield]]{{sfn|anònim|1846|p=280}} i [[Tomás de Zumalacárregui]] va assumir la direcció dels contingents navarresos el [[15 de novembre]], i dels bascos tres setmanes després, reactivant la rebel·lió al nord, organitzant l'exèrcit carlí,<ref name=museu>{{ref-web |url=http://www.zumalakarregimuseoa.eus/eu/ekintzak-eta-zerbitzuak/ikerketa-eta-dokumentazioa/xix.mendeko-historia-euskal-herrian/bataila-eta-ekintzak/nazar-eta-asarta-1833-xii-29?set_language=eu |títol=Nazar eta Asarta (1833-XII-29) |consulta=19/9/2015 |obra= |editor=Museo Zumalakarregi Museoa |data= |llengua=basc }}</ref> va capturar la [[Real Fábrica de Armas de Orbaiceta]], provocant la substitució del general Valdés per [[Vicente Genaro de Quesada]], qui va començar les represalies.<ref name=PGC>{{ref-web |url=http://www.enciclopedianavarra.com/navarra/alsasua-batalla-de/866 |títol=Primera Guerra Carlina |consulta=20/9/2015 |obra= |editor=Gran Enciclopedia Navarra |data= |llengua=castellà }}</ref>
L'exèrcit liberal de [[José Ramón Rodil y Campillo|José Ramón Rodil]] va tractar de destruir l'exèrcit de Zumalacárregui i arrestar Carles Maria Isidre de Borbó però després d'una desastrosa campanya es va veure obligat a renunciar al comandament per [[Manuel Lorenzo]]. Les tropes isabelines de Navarra no van ser capaces de contenir l'exèrcit de Zumalacárregui, que va capturar un comboi d'armes que anava de Burgos a Logronyo pel [[camí real]], però sense poder destruir l'exèrcit liberal,{{sfn|Pirala|1856|p=268}} la tentativa sobre Madrid quedà avortada<ref name=enc>{{Ref-llibre |cognom= |nom= |títol=Enciclopedia universal ilustrada europeo-americana |volum=vol.34 |url=https://books.google.es/books?id=lJVDAQAAMAAJ&q=Mendaza+diciembre+1834&dq=Mendaza+diciembre+1834&hl=ca&sa=X&ved=0CB0Q6AEwAGoVChMI9rH2gMKLyAIVwdMaCh3AMQL4 |llengua=castellà |editorial=Espasa-Calpe |data= |pàgines=573 |isbn=}}</ref> i [[Jerónimo Valdés de Noriega|Jerónimo Valdés]] es va decidir a atacar [[Tomás de Zumalacárregui y de Imaz|Tomás de Zumalacárregui]] al seu reducte de la vall d'Amescoas amb 21.000 homes, la major mobilització de tropes cristines des de l'inici del conflicte.{{sfn|Lawrence|2014|p=78}}
[[Edward Granville Eliot]] va arribar el 25 d'abril a la vall de La Berrueza on s'havia retirat [[Tomás de Zumalacárregui y de Imaz|Tomás de Zumalacárregui]] des d'Amescoas i va aconseguir que els dos bàndols signessin el [[Conveni d'Eliot]].<ref>{{Ref-llibre |cognom=Orellana |nom=Francisco José |títol=Historia del General Prim |volum=vol.1 |url=https://books.google.es/books?id=BfHbPxC6mqsC&pg=PA660&dq=Convenio+para+el+canje+de+prisioneros+propuesto+por+lord+Elliot,+comisionado+al+efecto+por+S.M.+brit%C3%A1nica,+que+ha+de+servir+de+regla+a+los+generales+en+jefe+de+los+ej%C3%A9rcitos+beligerantes+en+las+provincias+de+Guip%C3%BAzcoa,+Alava,+Vizcaya,+y+en+el+reino+de+Navarra&hl=ca&sa=X&ved=0CB4Q6AEwAGoVChMIipPc_IHoxwIVSLkUCh2cyACK#v=onepage&q=Convenio%20para%20el%20canje%20de%20prisioneros%20propuesto%20por%20lord%20Elliot%2C%20comisionado%20al%20efecto%20por%20S.M.%20brit%C3%A1nica%2C%20que%20ha%20de%20servir%20de%20regla%20a%20los%20generales%20en%20jefe%20de%20los%20ej%C3%A9rcitos%20beligerantes%20en%20las%20provincias%20de%20Guip%C3%BAzcoa%2C%20Alava%2C%20Vizcaya%2C%20y%20en%20el%20reino%20de%20Navarra&f=false |llengua=castellà |editorial=Centro editorial artístico de Miguel Seguí |data=1852 |pàgines=660 |isbn=}}</ref>
▲Després del [[batalla d'Artaza|desastre d'Artaza]], [[Jerónimo Valdés de Noriega|Jerónimo Valdés]] es va retirar a la riba sud de l'Ebre, ordenant l'evacuació de les guarnicions isabelines entre [[Logronyo]], [[Vitoria]] i [[Pamplona]] i la frontera francesa, obrint el camí a Zumalacárregui per conquerir el País Basc, ocupant [[Guipúscoa]] en poques setmanes tret de [[Sant Sebastià]] i [[Hondarribia]], aconseguint nombroses peces d'[[artilleria]]. Després de la mort de [[Tomás de Zumalacárregui y de Imaz|Zumalacárregui]] es nomenà nou comandant a [[Vicente González Moreno]]i el frustrat [[Setge de Bilbao (1835)|Setge de Bilbao]], els carlins van moure el comandament a [[Estella]], i [[Luis Fernández de Córdova]] va decidir-se a recuperar els territoris ocupats durant la primavera per Zumalacárregui i les comunicacions entre Vitòria i Pamplona i Vitòria i Sant Sebastià. Quan marxava per Carasol de Montejurra li van notificar que els carlins havien creuat el riu Arga, ocupant Mendigorría, on l'esperaven.
== La batalla ==
| |||