Riu Millars: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
conca del riu
Línia 15:
| Territoris = [[Aragó]], i al [[País Valencià]]: [[Alt Millars]] i la [[Plana de Castelló]]
}}
El '''Millars'''<ref>{{GEC|0042515|el Millars}}</ref> (en [[castellà]], ''Mijares'') és un riu de la conca mediterrània de la [[península Ibèrica]] que naix al [[El Castellar (Terol)|Castellar]] l'[[Aragó]], a la [[serra de Gúdar]], a uns 1.600 metres d'altitud. Té 156 km de longitud, una conca de 4.028 km², i un cabal mitjà de 14,72 m³ per segon a Cirat.<ref>{{ref-web|url=https://www.serina.es/escaparate/verpagina.cgi?idpagina=43609&refcompra= |títol=SISTEMA MIJARES-PLANA DE CASTELLÓN |consulta=29/9/2014 |obra= |editor=Comunidad de Regantes Canal Cota 100 Margen Derecha del Mijares |data= |llengua=castellà }}</ref> És de règim pluvial mediterrani, amb grans crescudes, i els seus afluents principals són el [[riu Valbona|Valbona]] i l'[[Albentosa]], a l'Aragó, i el [[riu de Vilafermosa]], el [[riu de Llucena]] i la [[rambla de la Viuda]], al País Valencià.
 
En direcció nord-oest sud-est, entra al nord-oest del [[País Valencià]] per la comarca de l'[[Alt Millars]], on hi ha el [[Embassament d'Arenós|pantà d'Arenós]]; passa per [[Montanejos]], [[Cirat]], [[Aranyel]], [[Toga]], [[Torre-xiva]], [[Vallat]], [[Fanzara]], i s'endinsa a la [[Plana Baixa]] per [[Ribesalbes]], on hi ha el pantà del [[Embassament del Sitjar|Sitjar]]. Després, continua pel terme d'[[Onda]], el d'[[Almassora]], al nord, i el de [[Vila-real]] i [[Borriana]] al sud. En el seu últim tram, marca la frontera entre la Plana Baixa i la [[Plana Alta]] i desemboca a la [[Mediterrània]] entre [[Almassora]] i [[Borriana]], al paratge conegut com [[Les Goles del Millars|les Goles]].
Línia 22:
 
Amb l'aigua del Millars, es reguen les hortes històriques de [[Castelló de la Plana|Castelló]], [[Almassora]], [[Vila-real]], [[Borriana]] i [[les Alqueries]]. L'infant Pere, comte de Ribagorça, va dictar una sentència respecte a l'ús que havia de fer-se de les aigües del Millars després de les reclamacions fetes per les viles de Castelló i de Vila-real, davant les exigències de Borriana i d'Almassora. L'arbitri de Pere, de [[1346]], assenyalava que, en cas de carestia, el cabal de l'aigua del riu, tallat a l'assut de Vila-real, s'hauria de repartir en seixanta parts iguals, de les quals correspondrien dènou parts o files a Borriana, catorze i mitja a Castelló, catorze a Vila-real i dotze files i mitja per a Almassora. Amb la recent construcció de nous canals, como ara el canal cota 100 i el canal cota 220, l'aigua del Millars s'utilitza per al reg en zones més altes, com ara [[Onda]], i allunyades, com ara [[Nules]], [[Betxí]] i [[la Vilavella]].
 
==Conca del [[Riu Millars]] al País Valencià==
*[[Rambla d'Aiòder]]
*[[Riu Carbo]]
*[[Barranc de la Graïllera]]<ref>{{GEC|0030747|barranc de la Graïllera}}</ref>
*[[Riu de Llucena]]
*[[Maimona]]<ref>{{GEC|0039279|rambla de la Maimona}}</ref>
*[[Riu de Montant]]
*[[Rambla de la Vídua]]<ref>{{GEC|0071408|rambla de la Viuda}}</ref>
**[[Rambla Carbonera]]<ref>{{GEC|0014840|rambla Carbonera}}</ref>
***[[Barranc de la Gasulla]]<ref>{{GEC|0029381|barranc de la Gasulla}}</ref>
**[[Riu Montlleó]]
*[[Riu de Vilafermosa]]
 
== Referències ==