Uniformologia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 14:
==Actualitat==
Actualment la bibliografia uniformològica, produïda en múltiples llengües, té un volum aclaparador, en forma de llibres i de revistes especialitzades, i hi ha força editorials que s'hi dediquen en exclusiva.
Entre les principals llengües de la bibliografia uniformològica hi ha l'anglès, el francès, l'alemany i l'italià; són també les llengües en què hi ha més tradició d'estudi uniformològic no tan sols del propi medi linguístico-cultural, sinó també de l'àmbit internacional. Citem, també, l'escola uniformològica russa, amb una tradició de pes. D'altra banda, existeixen multitud de llocs web de matèria uniformològica, d'àmbit general o especialitzat, així com de caràcter estrictament informatiu o bé adreçats a la venda d'articles uniformològics (originals o reproduïts); sovint s'emmarquen en el món més ampli de l'anomenada ''militària''. ==La il·lustració uniformològica==
Els treballs uniformològics es basen, lògicament, en la il·lustració, acompanyada de text explicatiu i descriptiu.
La il·lustració uniformològica pròpiament dita, feta expressament per a l'obra o article, pot anar complementada amb reproduccions fotogràfiques de documentació de l'època (dibuixos, quadres, fotografies, etc.). La il·lustració uniformològica normalment és en colors; en cas contrari, els colors s'indiquen mitjançant algun sistema convencional: ratllats, gamma de grisos, etc. Pren quatre formats principals: * a) dibuixos de l'uniforme amb les peces totes soles, de front o de costat, a la manera de figurins de moda.
* b) dibuixos naturalistes de cos sencer, sobre fons neutre o ambiental. És la forma més tradicional, juntament amb l'anterior.
* c) dibuixos similars als del punt anterior, però fets a partir de fotografies de l'època, en nom de l'exactitud documental i amb la pruïja de mostrar amb exactitud no tan sols com eren els uniformes i equipaments d'acord amb el reglament, sinó com eren duts per una unitat determinada en una circumstància concreta. Fou una innovació britànica de la dècada de 1970.
* d) reconstruccions fotogràfiques a tot color, usualment amb peces autèntiques que han pervingut, i sovint emmarcades als escenaris originals; es poden complementar amb fotografies de detall de les peces aïllades. Fou una innovació francesa de la dècada de 1980.
[[Fitxer:5.Württ InfRgt 1870.jpg|thumb|left|'''Uniformologia''': il·lustració uniformològica de tipus b), obra de Richard Knötel (1893)]]
Linha 34 ⟶ 47:
==La uniformologia als Països Catalans==
Al si de la cultura catalana, la uniformologia és a penes embrionària, per motius ben coneguts (inexistència de forces armades pròpies per manca d'Estat, antimilitarisme històric de les classes populars, etc.), i en contrast amb altres branques de la indumentària (civil, popular, eclesiàstica), que hi tenen una tradició important. La indumentària militar històrica dels Països Catalans ha estat coberta marginalment --i de forma incompleta-- per estudis centrats en altres àmbits geogràfics i en determinats conflictes internacionals.
Com a norma, la producció uniformològica feta als Països Catalans s'ha expressat en llengües altres que el català i amb referents culturals aliens, fins a l'extrem que la terminologia catalana d'aquesta disciplina és vacil·lant encara en alguns punts (i més en la recepció social, interceptada). Fins al 2007 no va aparèixer el primer llibre uniformològic produït en català, ''Els exèrcits de Catalunya, 1713-1714'', de [[Francesc Xavier Hernández]] (n. 1954); és també el primer llibre especialitzat en uniformes catalans. La primera aproximació --ni que sigui telegràfica-- a una [[història dels uniformes militars]], de cobertura universal, produïda en llengua catalana és, probablement, l'article d'aquest títol disponible a la present Viquipèdia. | |||