Aixecador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
|||
Línia 6:
Actualment s'acostuma a argumentar que és un punt de suport per a l'enxaneta en el moment de fer l'aleta, però la posició actual de l'aixecador té el seu origen en les primeres construccions castelleres del segle XVIII, i aquest no era el seu paper. Fins a la segona mitat del segle XIX l'aixecador aixecava, i d'aquí en ve el nom, l'enxaneta, que s'havia posat dret sobre la seva esquena.<ref name=":0" /><ref>{{Ref-web|url = http://revistacastells.cat/index.php/2014/12/lala-de-langel-a-proposit-del-mot-enxaneta/|títol = l'ala de l'àngel, a propòsit del mot enxaneta (revista Castells.cat)|consulta = |llengua = |editor = |data = }}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom = |nom = |títol = Món Casteller|url = |edició = |llengua = |data = |editorial = |lloc = |pàgines = 103 i 165|isbn = }}</ref>
A banda de la confusió o l'excessiva generositat que l'aixecador aporta a l'hora de comptar els pisos d'alçada dels actuals castells, hi ha reconeguts castellers que, a més, consideren incòmoda i perillosa la presència de l'aixecador a la part culminant del castell. És d'aquest parer [[Josep Sala i Mané|Josep Sala]], que afegeix a la seva llarga trajectòria castellera la seva pròpia experiència infantil com a enxaneta en els inicis dels Castellers de Vilafranca. Sala adverteix que una de les caigudes amb més risc per a la canalla és el despenjament d'aixecador i enxaneta, sovint provocada per la dificultat de la seva posició i els moviments amb molt poc espai sobre les espatlles dels dosos.
== Referències ==
| |||