|
El '''cranc dels cocoters''' (''Birgus latro'') és l'[[artròpode]] terrestre més gran del món. És un [[bernat ermità]] altament [[cladística#Definicions|apomòrfic]] i se'l coneix per la seva capacitat d'obrir [[cocoter|coco]]s amb les seves potents [[urpa|pinces]] per tal de menjar-se'n el contingut. És l'única [[espècie]] del [[gènere (biologia)|gènere]] ''Birgus''.
En algunes llengües se'l coneix també amb el nom de "cranc lladre" (de fet, aquesta és la traducció exacta del seu nom científic en llatí) o "lladre de les palmeres", perquè corre laes veurumoreja que alguns crancs dels cocoters han robat objectes brillants com ara cassoles i coberts de cases i tendes de campanya.<ref name="Palmdieb">{{ref-web|url=http://sify.com/news/othernews/fullstory.php?id=14056955 |títol=Coconut-eating crab extinct from Great Nicobar? |consulta=25-07-2008 |editor= Sify News}}</ref> També se li ha donat el nom de "bernat ermità terrestre", ja que els exemplars joves utilitzen closques; tanmateix, hi ha altres bernats ermitans terrestres que no es desfan de la closca ni quan són adults. Aquests – generalment del gènere propencproper ''[[Coenobita]]'' – són els animals que hom anomena habitualment "bernats ermitans terrestres"; atesadonada l'estreta relació entre ''Coenobita'' i ''Birgus'', el terme seria utilitzat en general pels membres dels [[cenobítid]]s.
El cranc dels cocoters també té altres noms locals com '''ayuyu''' a [[Guam]], o '''unga''' o '''kaveu''' a les [[illes Cook]]. A Guam, a vegades se'l denomina com a "cranc dels cocoters [[taotaomo'na]]" per la creença tradicional que els esperits dels avantpassats poden tornar en forma d'animals com l'ayuyu.<ref name="Polinèsia">{{ref-web|url=http://www.buzzle.com/articles/a-giant-spider-that-can-crack-a-coconut-no-its-a-crab.html |títol=A Giant Spider That Can Crack a Coconut? No, It's a Crab! |editor= Buzzle.com}}</ref>
== Morfologia ==
Varien les descripcions de la mida de ''B. latro'', però la majoria de referències donen un pes de fins a quatre quilograms, una llargada corporal de fins a quaranta centímetres, i una envergadura de les potes d'uns vint centímetres.<ref>Naskrecki (2005): pàg.38</ref> Els mascles solen ser més grossos que les femelles. Es creu que aquest animal està a prop del límit [[teoria|teòric]] per un artròpode terrestre.<ref>Quan el cos perd pes dins l'aigua, els artròpodes poden créixer encara més – vegeu [[cranc aranya japonès]].</ref> Les diferents fonts li donen una longevitat d'entre trenta i seixanta anys.
El cos del cranc dels cocoters, com el de tots els [[decàpode]]s, està dividit en una secció anterior ([[cefalotòrax]]), que té deu [[pota|potes]], i un [[abdomen]]. El parell de potes davanter té unes grans pinces grosses que utilitza per obrir cocos, i que poden alçar objectes de fins a 29 kg de pes. Els dos parells següents, com en altres bernats ermitans, són potes caminadores gransgrosses i potents que permeten als crancs dels cocoters d'enfilar-se per arbres, sovint [[cocoter]]s, de fins a sis metres d'alçada. El quart parell de potes és més petit, amb unes pinces a la punta que permeten als crancs joves d'arrapar-se a l'interior d'una closca de mol·lusc o de coco per protegir-se; els adults les utilitzen per a caminar i per a grimpar. L'últim parell de potes és molt petit i només serveixen per netejar els òrgans [[respiració|respiratoris]]. Pel que fa al color, els crancs de diferents illes presenten certes diferències, amb tons que van des d'un violat clar, passant per un lila fosc, fins al marró.
Tot i que ''B. latro'' és un tipus derivat de [[bernat ermità]], només els exemplars juvenils utilitzen [[closca|closques]] de [[caragol de terra|cargol]] per protegir els seus abdòmens tous, i els adolescents, a vegades, utilitzen closques de coco trencades per a protegir-se, com ho fan molts [[cranc|crancs autèntics]]. L'abdomen endurit protegeix el cranc dels cocoters i en redueixen la pèrdua d'aigua a la terra ferma, però l'han de mudar cada cert temps. La [[ècdisi|muda]] dura uns trenta dies, durant els quals el cos de l'animal és tou i vulnerable, i roman amagat per a protegir-se.<ref name="Held">Held (1963)</ref>
=== Respiració ===
|
