Literatura comparada: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m ampliació informació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 10:
Actualment busca afinitats entre autors, temes, moviments o estils de diferents països i períodes per concebre la literatura com un tot on les influències es donen entre llengües i corrents. Recull la tradició de "literatura mundial" encetada per [[Johann Wolfgang von Goethe|Goethe]] i altres romàntics (també anomenada literatura universal), com a sistema de comunicació literària, on la [[psicologia]] i [[sociologia]] tenen un pes molt important.<ref>{{Ref-llibre|cognom = BASSNETT,|nom = S.|títol = Comparative Literature. A Critical Introduction.|url = |edició = Oxford-Cambridge|llengua = Anglès|data = 1993|editorial = Blackwell|lloc = Estats Units|pàgines = 1|isbn = }}</ref>
=== '''CRISI DEL MODEL I ORIENTACIÓ''' ===
Des dels inicis, la literatura comparada ha pres dos direccions diferents: la orientació històrica d’arrels francesa i la teòrica amb arrels nord-americanes. La primera es centra en les relacions causals, i la segona amb les convergències entre literatures.
Aquest desacord entre les dues visions va provocar una crisi dins la disciplina, que posteriorment va provocar una aproximació general a la teoria literària, defensada per les tesis nord-americanes.
=== '''LITERATURA COMPARADA I TRADUCCIÓ''' ===
Un pes important del contingut de la disciplina són les traduccions. La literatura comparada intenta estudiar les relacions i col·lisions d’estudis sobre diferents cultures a l’hora de traduir, resolen reflexionar i deixar un cert espai a aquesta tasca. Per tant, el significat de l’obra literària no és fix, ja que implica una interpretació del text.
[[Darío Villanueva|Villanueva]] (2003) va esmentar en una conferència que “los estudios sobre la traducción viven una simbiosis compartida con la lingüística aplicada, la teoría literaria y la literatura comparada. De cada una de estas disciplinas los estudios sobre la traducción recogen los aportes que más le satisfacen y, al mismo tiempo, ofrecen los que más les pueden satisfacer a sus disciplinas compañeras. De la literatura comparada la traducción embebe sus preocupaciones históricas y se ofrece como puerta de entrada al comparatista que estudia una literatura cuya lengua desconoce.”<ref>VILLANUEVA, D. “Traducción, teoría y literatura comparada”'','' Conferencia inaugural ''II Simposio Internacional Traducción, Texto e Interferencias'' (22-24 de octubre). Málaga: Universidad de Málaga, 2003.</ref>
== Referències ==
{{referències}}
== Bibliografia ==
CERDÀ, J.. «Qüestions preliminars». ''Introducció a la literatura europea''. UOC [Barcelona], 2011.
''ENRÍQUEZ ARANDA, María Mercedes'' [En línia] '''"'''LA LITERATURA COMPARADA Y LOS ESTUDIOS SOBRE LA TRADUCCIÓN : HACIA NUEVAS VÍAS DE INVESTIGACIÓN." ''REVISTA ELECTRÓNICA DE ESTUDIOS FILOLÓGICOS.'' Universidad de Málaga. <[https://www.um.es/tonosdigital/znum20/secciones/tritonos-3-literatura_comparada_y_traduccion.htm https://www.um.es/tonosdigital/znum20/secciones/tritonos-3-literatura_comparada_y_traduccion.htm>]
STEINER, G. “¿Qué es literatura comparada?” En: ''Pasión intacta. Ensayos 1978-1995'' (trad. GUTIÉRREZ, M. y CASTEJÓN, E.). Madrid: Siruela, [1994]2001<sup>3</sup>, p. 121-145.{{Autoritat}}
[[Categoria:Literatura]]
| |||