Hagiografia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Hagiography
mCap resum de modificació
Línia 1:
[[Fitxer:Icon 03049 Sv. vmch.() s zhitiem.jpg|thumb|Escenes de vida d'una santa]]
L''''hagiografia''' o '''hagiologia''' és la disciplina que estudia els [[sant]]s, els seus [[iconografia dels sants|atributs]] i representacions, sigui des d'un punt de vista teològic o no. Pot ocupar-se també de personalitats considerades exemplars encara que no hagin estat oficialment canonitzades. També estudia el culte als sants i la seva influència en les [[art]]s, els [[santuari]]s i [[relíquia|relíquies]] associades i la relació conceptual entre les ànimes dels sants i la doctrina catòlica.<ref name=RBA>{{ref-llibre|títol=Diccionario de Arte I|lloc=Barcelona|editorial=Biblioteca de Consulta Larousse. Spes Editorial SL (RBA)|any=2003|isbn=84-8332-390-7|pàgina=p.280|llengua=castellà|consulta=1de desembre de 2014}}</ref>
 
La [[literatura]] hagiogràfica està composta per narracions de caràcter religiós escrites en [[vers]] o en [[prosa]], sol incloure descripcions de les vides dels sants, en un [[gènere literari]] conreat sobretot a l'[[edat mitjana]], on es narraven les gestes i [[miracle]]s dels sants per donar exemple [[moral]] als creients, en una línia similar als [[heroi]]s clàssics. La seva finalitat era la captació de feligresos i anava principalment dirigida a la burgesia i la població analfabeta i sovint servien com a referència per a defensar l'autenticitat de les escriptures. Les composicions hagiogràfiques es diferencien segons l'objectiu final de l'autor, l'ús que vulgui fer-ne de la narració o destinatari a qui vagi dirigit. Formen part d'aquests gènere les llistes de màrtirs, litúrgies, elogis, grans obres científiques i traduccions d'antics filòsofs morals.
 
Altres confessions poden tenir narracions similars però no formen part de la disciplina perquè l'única religió que oficialment té sants és el [[catolicisme]].
Les obres i autors més coneguts dins l'alta edat mitjana són Gregori de Tours amb les seves col·leccions anomenades "In Gloria Martyum" i "In Gloria Confessorum", els diàlegs de Gregori I, el Gran amb "De Vita el Miraculis Patrum Italicorum" i els tres llibres d'Elogio de Toledo amb "Memorialis Sanctorum".
 
==Edat mitjana==
De la baixa edat mitjana ens trobem Caesarius of Heisterbach (1180-1240) qui va escriure una recopilació de textos hagiogràfics anomenat Dialogus miraculorum, col·lecció que explica, a través del diàleg entre un monjo i un novici, unes 746 històries de miracles que sovint es feien servir per a extreure material pels sermons. El "Sanctoral" de Bernard Guy, bisbe de Codève, "Le Légendier" del dominicà Pierre Calo, el "Sanctilogium Angliae" de John de Tynemouth, sor Isabel de Villena amb la seva obra "Viti Christi" i Joan Roís de Corella.
[[Fitxer:Codex Tennenbach 4 001v-002r.jpg|thumb|Manuscrit sobre Santa Clara, probablement escrit per Magdalena Steimerin]]
Les obres i autors més coneguts dins l'[[alta edat mitjana]] són Gregori de Tours, amb les seves col·leccions anomenades "In Gloria Martyum" i "In Gloria Confessorum", els diàlegs de Gregori I, el Gran amb "De Vita el Miraculis Patrum Italicorum" i els tres llibres d'Elogio de Toledo amb "Memorialis Sanctorum".
 
DeA la [[baixa edat mitjana ens trobem]], Caesarius of Heisterbach ([[1180]]-[[1240]]) qui va escriure una recopilació de textos hagiogràfics anomenat ''Dialogus miraculorum'', col·lecció que explica, a través del diàleg entre un [[monjo]] i un [[novici]], unes 746 històries de miracles[[miracle]]s que sovint es feien servir per a extreure material pels [[sermó|sermons]]. El "Sanctoral" de Bernard Guy, bisbe de Codève, "Le Légendier" del [[dominicà]] Pierre Calo, el "Sanctilogium Angliae" de John de Tynemouth, sor Isabel de Villena amb la seva obra "Viti Christi" i Joan Roís de Corella.
Altres confessions poden tenir narracions similars però no formen part de la disciplina perquè l'única religió que oficialment té sants és el [[catolicisme]].
 
== Referències ==