Novel·la de cavalleries: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
He decidit treure el "Llibre de l'orde de cavalleria" de la bibliografia i posar-lo com exemple, amb una descripció del seu contingut. Considero interessant contrastar les altres dues obres que es posen d'exemple, amb la de Llull, la més exemplificadora |
He ampliat el contingut de la novel·la de cavalleries centrant-me en el paper de l'ofici de la cavalleria per tal d'aprofundir en els orígens de la novel·la. |
||
Línia 3:
La novel·la de cavalleries no s'ha de confondre amb la [[novel·la cavalleresca]]. El llibre de cavalleria és un gènere literari en prosa, de gran èxit i popularitat a Espanya i Portugal en el segle XVI, que va ser víctima de la paròdia de [[Miguel de Cervantes Saavedra]] en el llibre [[El Quixot]] de la Manxa. S'escriuen des de fins del segle XV fins a 1602 i comencen a perdre la seva popularitat cap a 1550. L'últim llibre original, Policisne de Boecia, es publica el 1602, però molts dels llibres de cavalleries segueixen reeditant-se durant tot el segle XVII.
Les "novel·les de cavalleria"
Sobre aquest punt, caldria destacar el paper dels cavallers arquetípics, artúrics: aquests es convertiren en un ideal més que en una realitat, ja que, en primer lloc, es basaven en fets molt anteriors al fenomen literari i, en segon lloc, s’assenten en fets que mai van succeir, en realitats inexistents. Com s’ha apuntat, els elements meravellosos i fantàstics teixeixen una literatura melancòlica en la qual l’assoliment d’aquest ideal es converteix en una impossibilitat.
== La cavalleria ==
Per a comprendre la novel·la de cavalleries cal nombrar abans la '''cavalleria'''.
Cavalleria no és un concepte inherent a l’edat mitjana. És més, al llarg de la història ha anat adquirint diferents significats. Cavaller és aquell qui munta a cavall, però també descrivia un estatus social i, en una altra instància, el mot fa referència a l’actitud social d’una persona, al seu comportament escollit, excel·lent.
Pel que fa al mot, Jean Flori<ref>{{Ref-llibre|cognom = Flori|nom = Jean|títol = Caballeros y caballería en la Edad Media|url = https://books.google.com.mx/books?id=WtHv8UNQ96oC&printsec=frontcover&hl=ca&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q=cavallero&f=false|edició = |llengua = castellano|data = |editorial = Paidos Iberica|lloc = Madrid|pàgines = 12|isbn = }}</ref> apunta el fet que en francès, existeixen dues paraules per a designar dues de les realitats: ''chevalerie'' s’utilitzava per a descriure un cavaller (com ara el de Don Quixot), i ''cavalerie'' es restringia a l’ús del cavaller que munta el cavall.
El naixement de la cavalleria es produeix gràcies a tres factors:
-'''''Herència Romana''''': L’Imperi Romà i el Germànic es troben en un procès de confluència cultural, fet que promou l’aprenentatge de noves tècniques i coneixements armamentístics, vocabulari guerrer… per part dels romans. A més, els conflictes que es desenvolupen al llarg dels segles XI i XII fan reviure l’art de la guerra i diverses millores tècniques apareixen en aquest context. El peó, part rellevant de les guerres, perd importància en detriment dels cavallers que s’aprofiten de les avantatges del cavall. El genet es converteix en peça clau per a organitzar les batalles.
-'''''Valors germànics''''': Es tracta d’un poble versat a la guerra el qual exercia una sèrie de rituals sobre les armes i guerrers. De mica en mica, la cultura romana es nodreix de les pràctiques germàniques incorporant-les en la seva tradició.
-'''''L’Església''''': Cal destacar el paper de la religió en la guerra, principalment el de l’Església. En un primer moment, el corrent cristiana refusa l’ús de les armes, ja que suposa atemptar contra els principis morals d’aquesta, però quan Constantí I implanta el cristianisme com a religió oficial de l’Imperi Romà, l’Església justifica la guerra i la converteix en arma per a cristianitzar la població.
== Característiques de la novel·la i l'amor ==
Les novel·les de cavalleries van aparèixer en '''vers''' amb l’objectiu de ser una continuació de l’èpica medieval. Més tard passaren a ser escrites en '''prosa''' fins a convertir-se en el que anomenem novel·la de cavalleries. L’heroi, en contraposició amb les cançons de gesta, busca aventures però no ho fa en nom del rei o de Déu sinó que ho fa en nom de l’'''amor'''.
En les novel·les de cavalleria, la passió amorosa entre el [[Cavaller arquetípic|cavaller]] i la dama surt normalment de l'efecte d'un producte màgic. Aquest amor, en la majoria dels casos, neix contra la voluntat dels protagonistes i esdevé una tortura permanent, com és el cas dels protagonistes [[Tristany (heroi)|Tristany]] i [[Isolda]] que, després de prendre de manera equivocada un filtre d'amor màgic, esdevenen bojament enamorats i s'estimaran d'aquesta manera fins després de la mort.
Pren importància el paper de la '''dona''', però només en un '''àmbit literari''' (ja que en la vida quotidiana continua tenint un rol poc participatiu). La figura femenina esdevé un dels temes principals que aporta al relat la part sentimental. Es converteix també en un element fonamental del discurs ja que empeny al cavaller a actuar seguint els seus sentiments desafiant la raó i l’honor.
Pel que fa als '''ambients''', les novel·les de cavalleries es situen en llocs reals i fan menció a batalles que han existit (fet que aportava un punt de versemblança al relat) però doten als seus personatges d’una màgia, d’un valor i heroïcitat que converteix el relat en fantàstic (i irreal, tal i com s’ha apuntat al principi).
== La difusió d'un codi ètic ==
La novel·la de cavalleries, així com també el [[romanç]], serviren també per difondre un codi ètic, una deontologia corporativa. Una eina ideal per poder poder fer extensiu les disposicions que l'Església proposava per protegir la cavalleria de la mortaldat d'una guerra: per exemple, no atacar mai en grup un cavaller sol, un cavaller ferit, o un cavaller d'esquena quan fuig, o la prohibició de l'ús de la ballesta entre cristians el 1139. L'Església humanitza la guerra, dota l'ofici d'una ètica que arriba a la població gràcies a la novel·la i el romanç. En aquest aspecte, l'humanista català medieval [[Ramon Llull]] escriví el [[Llibre de l'orde de cavalleria|Llibre de l'Orde de cavalleria]] (1274-1276), l'únic que redactà sobre l'estament militar, on dóna un sentit moral i una dignitat a l'exercici regulat de les armes.<ref>{{Ref-publicació|cognom = Cerdà|nom = Jordi|article = Qüestiona preliminars: Cavalleria|publicació = Materials de l'assignatura "Introducció a la literatura europea" de la UOC|url = |data = 2014|pàgines = |editorial = FUOC (Fundació Universitat Oberta de Catalunya)|lloc = Barcelona}}</ref>
== Exemples ==
| |||