|
[[Fitxer:Pictish_Stone_at_Aberlemno_Church_Yard_-_Battle_Scene_Detail.jpg|right|thumb|258x258px|RepresentacióPedra [[Pictes|picta]] enque pedra derepresenta la batalla de Dun Nechtain, on va morir el rei Egfrid.]]
'''Egfrid''' (c. 645 – 20 maig 685) va ser rei de [[Deira (regne anglosaxó)|Deira]] de 664 al 670, i llavorsposteriorment a aquesta data, moncarca del regne unificat de [[Northúmbria]] fins a la seva mort el 685. SotaSi elbé seu govern, Northumbria[[Northúmbria]] va arribar al punt algidàlgid de la seva hegemonia, peròdurant el govern d'Egfrid, el seu regnat va acabar amb una derrota desastrosa derrota a la [[Batalla de Nechtansmere]], on Egfrid va perdre la vida als 40 anys.
== Primers anys ==
Egfrid va néixer el 645, fill del rei [[Oswiu de Northúmbria|Oswiu]] i la seva esposa [[Eanflæd]]. Als 10 anys, quan [[Penda de Mèrcia]] va envair Northúmbria, el jove Egfrid va ser pres com a ostatge per [[Pendai deenviat Mèrcia|Pendaa la cort de Mercia[[Mèrcia]], qued'on va envairtornar Northúmbriafins elque 655. Quan Penda fou finalment derrotat i mort ena mans d'Oswiu durant la [[Batalla de Winwaed|Batalla del Winwaed]]. perAmb Oswiu,Penda mort i per tal d'assegurar l'hegemonia de NorthumbriaNorthúmbria sobre sobreelsels altres regnes anglesosanglosaxons, Oswiu va arranjar unel matrimoni entre Egfrid i [[Eteldreda d'Ely|Æthelthryth]], una(Æthelthryth), filla d'[[Anna d'Anglia de l'Est.Ànglia PossiblementOriental]], possiblement quan Egfrid tenia 15 anys per aquell temps. Egfrid fou proclamat rei de Deira el 664 després de que el seu mig-germà Alhfrith es rebel·les contra Oswiu a principis d'aquell mateix any.
Egfrid fou proclamat rei de Deira el 664.
== Rei de Northúmbria ==
El 671, a la [[Batalla dels dosDos riusRius]], Egfrid va sufocar una rebel·lió dels [[Pictes|Picts]], aprofitant la victòria per prendre el control de la terra entre el [[Fiord de Forth|Firth of Forth]] i el riu [[Tweed (riu)|Tweed]] pels seguents catorze anys. <div>En la seva vida personal, laque sevapassava esposaa Æthelthrythmans elde vaNorthúmbria abandonarpels persegüents esdevenircatorze monja i entrar al monestir de l'abadessa Æbbe, tieta d'Egfridanys. Un any més tard, Æthelthryth fundava l'abadia d'Ely.</div>
En la seva vida personal, la seva esposa Eteldreda el va deixar per esdevenir monja i entrar al monestir de l'abadessa Æbbe, tieta d'Egfrid. Un any més tard, Eteldreda fundava l'abadia d'[[Ely (Anglaterra)|Ely]].
El 674, Egfrid va repel·lir l'atac del rei de Mèrcia [[Wulfhere de Mèrcia|Wulfhere]], i prenia posessio de Lindsey. El 679 lluitava de nou contra les forces de Mèrcia, aquest cop dirigides pel germà de Wulfhere, Æthelred, casat amb la germana d'Egfrid, Osthryth. A la Batalla del Trent Ecgfrith perdia el seu germà Ælfwine. Després de la intervenció de Theodore, l'Arquebisbe de Canterbury, Lindsey va ser retornada al Mercians. ▼
▲El 674, Egfrid va repel·lir l'atac del rei de Mèrcia [[Wulfhere de Mèrcia|Wulfhere]], i prenia posessioposessió del [[Regne de Lindsey ]]. El 679 lluitava de nou contra les forces de Mèrcia, aquest cop dirigides pel germà de Wulfhere, Æthelred[[Etelred de Mèrcia|Etelred]], casat amb la germana d'Egfrid, Osthryth. A la Batalla del Trent Ecgfrith perdia el seu germà Ælfwine. Després de la intervenció de Theodore, l'Arquebisbe de Canterbury, Lindsey va ser retornada al Mercians.
En juny de 684, Egfrid va enviar una força d'assalt a Brega, [[Illa d'Irlanda|Irlanda]], liderada pel seu general Berht, que va retornar amb un gran nombre d'esclaus i tresors de moltes esglésies i monestirs que van atacar.<ref name="Celtic">Koch, John T., ''Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, Volume 1'' (ABC-CLIO, 2006). </ref> Les raons darrera d'aquesta batuda no son clares, encara que és sabut que la ràtzia four fortament condemnada per Beda i altres personathes de l'església. ▼
Després de la intervenció de l'arquebisbe de Canterbury en el conflicte, el territori de Lindsey va ser retornat a Mèrcia.
▲En juny de 684, Egfrid va enviar una força d'assalt a [[Brega ]], [[ Illa d'Irlanda|Irlanda]], liderada pel seu general Berht, que va retornar amb un gran nombre d'esclaus i tresors de moltes esglésies i monestirs que van atacar.<ref name="Celtic">Koch, John T., ''Celtic Culture: A Historical Encyclopedia, Volume 1'' (ABC-CLIO, 2006). </ref> Les raons darreradarrere d'aquesta batuda no son clares, encara que és sabut que la ràtzia four fortament condemnada per [[Beda ]] i altres personathespersonatges de l'església.
=== Mort ===
El 685 Egfrid es posava de nou al davant del seu exercitexèrcit per lluitar contra els Picts de [[Fortriu]], dirigits pel seu cosí [[Bridei mac Bili]].
El 20 de maig les dues forces lliuraveblliuraven la [[Batalla de Nechtansmere , a la localitat de Dunnichen a [[Angus]] . o Dunachton a Badenoch. Egfrid fou derrotat i mort, a l'edat de 40 anys. La derrota va debilitar seriosament el poder de Northúmbria en el del nord i Beda considera aquesta data com el començament de la decadència del regne.<ref name="HE_IV_26">Bede, ''Ecclesiastical History'', Book IV, Chapter 26.</ref> <div><br> <div>Egfrid va ser enterrat a [[Iona]] i succeitsucceït al tron pel seu mig-germà, Aldfrith[[Aldfrid]].<ref>Campbell, pp. 88ff; Kirby, pp. 142–143.</ref></div></div>
== Encunyació ==
Egfrid fou dels primer reis de Northúmbria, i potser dels primers governants anglosaxons en encunyar un [[penic]]<nowiki/>s de plata, el qual esdevindria el puntal de l'encunyacioencunyació anglesa pels segles veniders.
== Referencies ==
* [http://books.google.com/books?id=xb4sAAAAMAAJ ''Historiam ecclesiasticam gentis anglorum''], Vol 1, Bede, ed. Charles Plummer, 1896, (Clarendon Premsa, Oxford): 4 esmenta de "Egfrid"
* [http://books.google.com/books?id=2AaCEFEu-V8C ''Historiam ecclesiasticam gentis anglorum''], Vol. 2. Bede, ed. Charles Plummer, 1896, (Clarendon Premsa, Oxford): 71 esmenta de "Egfrid"
[[Categoria:Reis anglosaxons]]
|
