Autoestima: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15673061 a 15121273 de Langtoolbot. [s] |
|||
Línia 1:
L''''autoestima''' és el [[sentiment]] [[subjectiu]] del propi [[jo]] que acompanya a la valoració global que una [[persona]] fa d'ella mateixa.<ref name="lrm">''La autoestima'', Luís Rojas Marcos, Ed Espasa, 2007. {{es}} ISBN 978 84 670 2465 4</ref> La majoria de persones sanes s'[[amor|estimen]] a ells mateixos, és a dir, tenen una autoestima saludable i positiva, i a més creuen que tenir major autoestima de la mitjana.<ref name=lrm/> Una autoestima deficient és indesitjable, però també ho és una autoestima massa elevada, que pot induir al narcisisme, abús de poder, violència, tirania, etc.<ref name=lrm/> Es tracta d'un tret de la [[personalitat]] modificable segons les pròpies vivències, l'evolució de la personalitat, l'avaluació de persones que importen a la persona, els èxits aconseguits, els missatges rebuts i altres factors. Sempre és un grau (es té en major o menor mesura) i se sol detectar en psicologia a través de qüestionaris, si bé no hi ha un mètode fiable, ja que és una percepció subjectiva.
La capacitat d'autovalorar-nos es desenvolupa progressivament des de la [[infantesa]]. El concepte d'un mateix es forja al llarg de les dues primeres dècades de la vida d'una persona. Segons Kenneth Kendler, aproximadament el 30% de l'autoestima d'una persona està determinada [[gen]]èticament a través de la personalitat, que anirà creixent i es modificarà segons l'entorn. A l'any i mig un nen comença a poder comportar-se com a ser social i també a ser conscient de les seves capacitats i limitacions. Cap als dos anys comença a tenir en compte les reaccions dels adults front als comportaments, si percep que estan orgullosos d'ell es fomenta una autoestima saludable mentre que la vergonya i la culpa es relacionen amb perdre valor i dret a ser estimat. Cap als quatre anys el nen reforça la seva identitat i comença a seleccionar i guardar el que consideri records importants. Entre els set i vuit anys comencen a tenir conflictes interns, a viure la diferència entre el que voldrien ser o fer i el que pensen que han de fer i que haurien de ser. Poc més tard comencen a adonar-se de que existeixen actes mentals com dominar-se, criticar-se o autoenganyar-se.<ref name=lrm/>
Línia 44:
Determinats corrents pedagògics, ja desfassats, creien que per no coartar l'autoestima de l'infant, calia deixar-lo en llibertat i no imposar límits, fet que pot tenir greus conseqüències en la conducta per la incapacitat posterior d'assumir normes o acceptar un fracàs.
Alguns grups religiosos creuen que fomentar l'autoestima és sempre negatiu perquè l'únic que no mereix ser estimat i respectat és Déu i al seu costat l'ésser humà no mereix amor, ja que està ple de [[pecat]].
Finalment, molts psicòlegs critiquen que el terme autoestima és massa ample i que serveix per etiquetar un conjunt de fenòmens sense relació i que per tant no és explicatiu.
| |||