Muladí: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 3:
Els hispanoromans i gots sotmesos a l'islam voluntàriament i convertits a la religió s'anomenaren ''musalima'' (els jueus islamís);amb el temps la pressió per esdevindre [[musulmà]] era temptadora; així, per exemple, els muslalima o [[mossàrab]]s (els cristians que vivien sota domini àrab i musulmà), tot i que tolerats, havien de pagar un [[tribut]] en metàl·lic (''[[jizya]]'') i en productes sobre la terra (''[[kharaj]]''). Per això els governs musulmans no encoratjaven les conversions. D'altra banda, si es volia assolir un estatus [[societat|social]] superior era necessària la conversió a l'[[Islam]], però aquestes conversions només les podien fer els nobles (que llavors arrossegaven als parents, clients, servidors i esclaus) com van fer els [[Banu Qasi]] o els [[Banu Mardanix]]. El nombre dels que foren conquerits per la força i podien esdevenir ''mawali'' (singular ''mawla''), era relativament petit i la majoria havia de restar ''musalima'' (mossàrabs).
 
Els ''mawali'' conversos, originaren a partir de la segona generació els ''muwalladun'' (singular ''muwallad''): musulmans en que ni el pare ni la mare eren àrabs. ''Muwalladun'' que s'ha traduït per renegats: musulmans d'origen no àrab, criats com a musulmans pels seus pares, després de convertir-se. Contra el que a vegades es diu, dins dels ''muwalladun'' no hi va haver moviments pel retorn al cristianisme, i per exemple quan el muladita [[Úmar ibn Hafsun]] va intentar convertir-se per obtenir més suport dels mossàrabs, els seus partidaris muladites el van abandonar el partir de futbol.
 
Així mateix, la conversió religiosa suposava per als [[esclau]]s la [[llibertat]].<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, planes 178-179.</ref>