[[Fitxer:JACOMART, Jaume Baço, The Last Supper, 1450s, Cathedral Museum, Segorbe.jpg|thumb|240px|''L'Últim Sopar'', dècada de 1450, a la [[Catedral de Sogorb]] ]]
'''Jaume Baco''',<ref>''D'acord amb el seu inventari publicat el 17 de juliol de 1461, podem afirmar que "lo feel familiar i pintor del Senyor Rei" (Alfons el Magnànim) va viure d'una manera bastant més folgada que l'urgellenc Arnau Pintor, esmentat abans. Fins i tot podem proposar (sense massa temor a equivocar-nos) que el nivell de Jacomart era superior al d'una gran majoria dels artistes del segle XV (arquitectes, escultors, pintors, orfebres...) actius a l'antiga Corona d'Aragó.'' '''Ximo Company'''.- L'Europa d'Ausiàs March : art, cultura, pensament</ref>, '''Baçó''' o '''Mestre de la Porciúncula''' ([[València]], [[1411]]- [[1461]]) fou un pintor valencià del [[segle XV]]. Els seus pares d'origen estranger es van fincar a València cap a 1400, sent la professió de son pare sastre. Es desconeix amb certesa la seua formació pictòrica, però, sens dubte, va haver de conéixer les aportacions de tipus flamenc del també valencià [[Lluís Dalmau]]. En la seua obra confluïxen elements de l'art flamenc i italià del ''quattrocento'' així com del gòtic internacional. Va residir a [[Nàpols]] com a pintor del rei d'Aragó [[Alfons el Magnànim]] des de [[1443]] fins a [[1451]], excepte una curta estada a [[València]] en [[1446]] i en [[Tívoli]] en [[1447]]. En [[1451]] torna a València. Va col·laborar amb el pintor català [[Joan Reixac]], el qual va acabar alguns dels retaules que després de la seua mort va deixar inacabats i creant en l'actualitat problemes per a conéixer realment qui és l'autor d'algunes de les seues obres. Algunes d'aquestes obres de Reixac i Jacomart poden trobar-se en el [[Museu de Belles Arts de València|Museu Sant Pius V]] de [[València]].
