|
[[Fitxer:Vinzenz Rosenberg.jpg|thumb|Un home de classe baixa servint a un de classe alta, al segle XVIII]]
La '''classe baixa''', en una [[societat de classes]], és el conjunt de persones ubicades a la classe, casta o estrat social amb menys recursos, [[llibertat]]s, [[dret]]s, [[poder]] i [[autonomia]]. Depenent del lloc, de l'època i, en definitiva, del sistema [[política|político]][[social]] particular, aquesta classe pot ser composta per [[esclau]]s, [[serf]]s, [[criat]]s, sirvents, súbdits, camperols, artistes, [[obrer]]s, treballadors per a un altri, persones depenents, [[pobresa|persones amb pocs diners]], [[malalt]]s, vells, [[dones]] (totes, vídues, professionals, mares solteres, etc.), nens, persones amb poca forma-ció, persones de certes races o extrangers, per exemple. Aquesta classe social existeix actualment a la majoria de països en [[democràcia]], tot i que el concepte sovint és ignorat (es parla de "classes mitjanes" únicament i de polítiques "de centre" "per a tots") o el terme és reemplaçat per [[eufemisme]]s, com per exemple "persones menys afavorides". ▼[[Fitxer:Arthur Huppertsberg Aufmachung.jpg|thumb|Dones treballant com a obreres en una fàbrica, ofici considerat de classe baixa]]
▲La '''classe baixa ''' o '''classe popular''', en una [[societat de classes]], és el conjunt de persones ubicades aal lagrup, classe, casta o estrat social amb menys recursos, [[llibertat]]s, [[dret]]s, [[poder]] i [[autonomia]]. Depenent del lloc, de l'època i, en definitiva, del sistema [[política|político]][[social]] particular, aquesta classe pot ser composta per [[esclau]]s, [[serf]]s, [[criat]]s, sirvents, súbdits, camperols, artistes, [[obrer]]s, treballadors per a un altri, persones depenents, [[pobresa|persones amb pocs diners]], [[malalt]]s , aturats, jubilats, vells, [[dones]] (totes, vídues, professionals, mares solteres , mestresses de casa, etc.), nens, persones amb poca forma-ció, persones de certes races o extrangers, per exemple. Aquesta classe social existeix actualment a la majoria de països en [[democràcia]], tot i que el concepte sovint és ignorat (es parla de "moviments i revoltes socials" en comptes de obreres, populars o de classes baixes o marginals; o de "classes mitjanes" únicament i de polítiques "de centre" "per a tots" , per exemple) o el terme és reemplaçat per [[eufemisme]]s, com per exemple "persones menys afavorides". <ref>''Perspectiva social'', número 1, any [[1973]], editat per l'Institut Catolic d'Estudis Socials de Barcelona. {{ca}}</ref><ref>Alejandro Sánchez, ''El sistema de valors dels catalans'', Institut Català d'Estudis Mediterranis, [[1991]]. ISBN 9788439318040 {{ca}}</ref><ref>''Investigació de màrqueting'', Editorial UOC, [[2002]]. ISBN 9788484290193 {{ca}}</ref>
La societat de classes, amb classes baixes i [[superior|altes]] i baixes, constitueix una [[obediència|divisió]] [[jerarquia|jeràrquica]] de la societat basada en els diners, possessions materials i a l'accés a ells. És un sistema típic de l'[[estratificació social|estratificació]] moderna, és a dir, de les societats europees de entre els [[segle XVII|segles XVII]] i [[segle XIX|XIX]], i d'algunes societats mercantils de l'[[edat antiga]]. A la modernitat, la unitat fonamental de la societat no era l'individu sino la "classe", i alguns autors ja feien jocs de paraules amb el doble sentit d'aquest mot. Les diferents "classes" ([[Postmodernitat (període)|actualment]] es tendeix a parlar de "grups") tenien diferent valor, inferior o superior. Les classes altes no tenien cap apreci ni consideració vers les baixes, que no tenien valor per si mateixes i només existien per a que les altres s'hi poguessin recolzar.<ref>''Nacionalisme i modernitat'', [[Universitat de València]], [[1999]]. ISBN 9788486574796 {{ca}}</ref><ref>Ramon Panyella, ''Concepcions i discursos sobre la modernitat en la literatura catalana dels segles XIX i XX'', Punctum, [[2010]]. ISBN 9788493737146 {{ca}}</ref><ref>Mikhail Rostovtzeff, ''Historia social y económica del Imperio Romano e Historia social y económica del mundo helenístico'', Espasa-Calpe. {{es}}</ref>
Aquest concepte està molt relacionat amb el sistema productiu. A la societat de classes majoritaria a occident a arrel de la [[revolució industrial]], per exemple, el terme és moltes vegades assimilat a "[[proletariat]]", definit per [[Karl Marx]] com aquells que només posseïxen el recurs de tenir fills. També és classe "baixa" la [[classe obrera]] o [[classe treballadora]], encara que aquests dos termes estan definits pel lloc que les persones ocupen en la [[Factors de producció|producció]] de diners, la conseqüència social pel que fa a visivilitat, veu, capacitat de decisió, drets, nivellqualitat de vida i economia els situa a la classe baixa de la societat productiva capitalista que defineix els termes. En el [[capitalisme]], el terme es contraposa a la classe que té el poder, d'èlit o "classe capitalista", que acapara el capital (els diners, i per tant, en aquest sistema, el domini i poder legítims), i als [[artesania|artesans]], que són els treballadors liberals o propietaris dels seus mitjans de producció.<ref>Karl Marx, ''[http://www.caum.es/publicaciones/_publicaciones/manuscritos%20eco.pdf Manuscritos de Economía y Filosofía]'', Caum, [[1844]].</ref>
==Vegeu també==
* [[Consciència de classe]]
* [[Jerarquia|Sistema jeràrquic]], [[obediència]] a un [[superior]]: [[Discurs de la servitud voluntària]]
* [[JerarquiaOrganització horitzontal|Sistema jeràrquichoritzonal]], [[obediència]]societat a un [[superioracèfala]]
* [[Postmodernitat]]
* [[Organització horitzontal|Sistema horitzonal]]
* [[Societat acèfala]]
==Referències==
{{referències|2}}
==Enllaços externs==
* [http://www.academia.edu/4507046/Introducci%C3%B3n_Cultura_y_pol%C3%ADtica_en_historia_social Cultura y política en historia social] Martin Aurell {{es}}
{{esborrany}}
|
