Mary Santpere: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 37:
| imdb =
}}
'''Maria Santpere Hernáez''',<ref>{{GEC|0060563|Maria Santpere i Hernáez}}</ref> coneguda com a '''Mary Santpere''', va néixer en un tren, camí de [[Barcelona]], l'[[1 de setembre]] del [[1913]] i va morir en un avió, camí de [[Madrid]], el [[23 de setembre]] del [[1992]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/SANTPERE/_MARY_/ACTRIZ/actriz/Mary/Santpere/fallece/mientras/dormia/vuelo/Barcelona/Madrid/elpepicul/19920924elpepicul_10/Tes article al diari El País]</ref> Va ser una polifacètica [[actriu]], vedet i humorista catalana, filla d'en [[Josep Santpere i Pey|Josep Santpere]], famós actor, cantant, director i empresari teatral barceloní i de na [[Rosa Hernáez Esquirol]]. Va tocar tots els registres (especialment la [[comèdia]]) i tots els mitjans ([[teatre]], [[ràdio]], [[cinema]] i [[televisió]]).<ref name="gencat1307">{{citar ref | títol =Els grans mites de la interpretació: les estrelles |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=c6e91277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c6e91277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=2521968d72f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
== Biografia ==
Va aparèixer en una primera pel·lícula en 1938, amb [[Paco Martínez Soria]], heroi maldestre de «Paquet, el fotògraf públic número u». Va ser el català [[Ignasi Farrès Iquino]] (més conegut com a Ignacio F. Iquino) que va dirigir l'obra d'uns cinquanta minuts produïda pel Sindicat de la Indústria de l'Espectacle, una de les molt poques ficcions, ''[[a fortiori]]'' humorístiques, realitzades durant la guerra civil a la zona republicana. En 1939, mentre que els colpistes desmunten tota la república, Mary Santpere que acabava de perdre el seu pare, va treballar amb Eduardo García Maroto, en una altra comèdia, ''Los cuatro robinsones'' amb Antonio Vico. L'actriu es va trobar després de nou Iquino (serà un dels seus directors de predilecció durant 4 dècades) i les seves tres pel·lícules de pura comèdia, entre les quals ''Boda accidentada'' (1942) amb Luis Prendes. Durant els anys quaranta Mary va tenir també com a col·lega de cinema favorit a Fernando Freyre d'Andrade amb qui es va posar a la primera plana i gairebé es va fer estrella del film ''Ángela es as''í (1945) de Ramón Quadreny, en comptes de Josita Hernán, la veritable vedet de la història. Podem també esmentar el seu paper de ''nurse'' anglesa en el drama de Florián Rei, «Audiencia pública» (1946) amb Alfredo Mayo, Paola Bàrbara i Alicia Palacios.
| |||