Carotè: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 2:
'''Carotè''' és la [[molècula]] que dóna a la [[pastanaga]] i a l'[[albercoc]] el seu color taronja.
 
Forma part de la família química anomenada [[carotenoid|carotenoide''carotenoides'']]s, els quals es troben en diversos [[fruit]]s i hortalisses, com també en el rovell de l'[[Ou (aliment)|ou]].
 
El terme ''carotè'' (també anomenat '''''carotina''''', deriva del [[llatí]] ''carota'', que significa ''carlota'' o [[pastanaga|'pastanaga']]<ref>Mosby’s Medical, Nursing and Allied Health Dictionary, Fourth Edition, Mosby-Year Book 1994, p. 273</ref>) es fa servir per a diferents hidrocarburs insaturats relacionats que tenen la fórmula química C<sub>40</sub>H<sub>x</sub>, els quals són sintetitzats per les plantes, però que no ho poden ser pels animals.
 
Els carotenoids van ser aïllats a principis dedel [[segle XIX]] i han estat sintetitzats per a ser usats com a colorants alimentaris des del [[1950]].
 
BiologicamentBiològicament, el beta-carotè és molt important com a precursor de la [[vitamina A]]. També té propietats antioxidants en prevenció del [[càncer]] i altres malalties.
 
==Estructura química==
Químicament, els carotens són [[hidrocarboni]]s poliinsaturats que contenen 40 àtoms de carboni per molècula, nombre variable d'àtoms d'hidrogen i sense altres elements. Alguns carotens acaneapareixen en anells d'hidrocarbonis en un o en els dos extrems de la molècula. Tots ellsaquests es veuen amb colors a l'ull humà per l'extens sistema d'enllaços químics conjugats. Estructuralment, els carotens són tetra[[terpens]], cosa que vol dir que tots ells se sintetitzen bioquímicament des del [[terpè]] de 10 carbonis, els quals al seu torn es formen d'unitats d'[[isoprè]] de 5 carbonis.
 
Els carotens es troben en dues formes principals que es designen per lletres de l'[[alfabet grec]]: Alfaalfa-carotè (α-carotè) i Betabeta-carotè (β-carotè). Gamma, delta, epsilonèpsilon, i zeta (γ, δ, ε, i ζ-carotè) també existeixen. Pel fet de ser hidrocarbonis i no tenir oxigen, els carotens són silublessolubles en lípids i insolubles en l'aigua (en contrast amb altres carotenoides, els [[xantòfils]], que tenen oxigen i, per tant, són menys hidrofòbics).
 
==En la natura==
El carotè és un [[pigment fotosintètic]] de color taronja que és important en el procés de la [[fotosíntesi]]. Els carotens són els responsables del color taronja (però no pas de tot el color groc) de les fulles dels caducifolis a la tardor i en les fulles seques. El típic color groc del greix dels humans i els pollastres és el resultat de l'emmagatzemament en el greix dels carotens que prenen en la seva dieta.
 
Els carotens contribueixen a la fotosíntesi: transmeten l'energia que absorbeixen de la llum des de la [[clorofil·la]]. També protegeixen els teixits de les plantes ajudant a absorbir l'energia de la forma excitada de l'oxigen molecular O<sub>2</sub> (singlet d'oxigen) que es forma durant la fotosíntesi.
 
El β-Carotècarotè es compon de dos grups retinol i es degrada en la [[mucosa]] de l'intestí prim de β-carotè 15,15'-monooxigenasa a [[retinal]], que és una forma de [[vitamina A]]. El β-Carotècarotè es pot emmagatzemar al [[fetge]] i elal greix del cos i convertir-se en retinal a mesura que es necessiti i així és una forma de vitamina A pelsper als humans i alguns altres animals. Els carotens α-carotè i γ-carotè, per la seva estructura química amb un anell beta-ionona, també tenen certa activitat de la vitamina A (però menor que en beta-carotè) com fa el carotenoide β-[[criptoxantina]]. Tots els altres carotenoides, incloent-hi el [[licopè]], no tenen un anell beta i, per tant, no tenen activitastactivitats com la vitamina A (però poden tenir activitat antioxidant).
 
Les espècies animals es diferencien molt en la seva capacitat de convertir el retinol (beta-[[ionona]]) que contenen els carotenoides a retinals. Els carnívors, en general, són pobres convertidors dels carotenoides amb ionina de la seva dieta. Els estríctamentestrictament carnívors com la [[fura]] no tenen la β-carotè 15,15'-monooxigenasa i no poden convertir cap carotenoidacarotenoide a retinal; en canvi, el [[gat]]s poden fer-ho però de manera insuficient.<ref>{{ref-publicació|autor=Green AS, Tang G, Lango J, Klasing KC, Fascetti AJ |títol=Domestic cats convert ((2) H(8))-β-carotene to ((2) H(4))-retinol following a single oral dose. |url=http://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/21797934 |publicació=Journal of Animal Physiology and Animal Nutrition |any=2011 |pmid=21797934 |doi=10.1111/j.1439-0396.2011.01196.x. }}</ref>
==Referències==
<references />
 
==Enllaços externs==
* [http://www.berkeleywellness.com/html/ds/dsBetaCarotene.php Guia de Berkeley Wellness pelsper deals Suplementssuplements Dietèticsdietètics] {{en}}.
* [http://www.umm.edu/altmed/ConsSupplements/BetaCarotenecs.html β-Carotene] al Centre Mèdic de la [[Universitat de Maryland]] {{en}}.
{{Autoritat}}