Mary Santpere: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 39:
'''Maria Santpere Hernáez''',<ref>{{GEC|0060563|Maria Santpere i Hernáez}}</ref> coneguda com a '''Mary Santpere''', va néixer en un tren, camí de [[Barcelona]], l'[[1 de setembre]] del [[1913]] i va morir en un avió, camí de [[Madrid]], el [[23 de setembre]] del [[1992]].<ref>[http://www.elpais.com/articulo/cultura/SANTPERE/_MARY_/ACTRIZ/actriz/Mary/Santpere/fallece/mientras/dormia/vuelo/Barcelona/Madrid/elpepicul/19920924elpepicul_10/Tes article al diari El País]</ref> Va ser una polifacètica [[actriu]], vedet i humorista catalana, filla d'en [[Josep Santpere i Pey|Josep Santpere]], famós actor, cantant, director i empresari teatral barceloní i de na [[Rosa Hernáez Esquirol]]. Va tocar tots els registres (especialment la [[comèdia]]) i tots els mitjans ([[teatre]], [[ràdio]], [[cinema]] i [[televisió]]).<ref name="gencat1307">{{citar ref | títol =Els grans mites de la interpretació: les estrelles |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat//portal/site/culturacatalana/menuitem.be2bc4cc4c5aec88f94a9710b0c0e1a0/?vgnextoid=c6e91277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=c6e91277156d6210VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=detall2&contentid=2521968d72f48210VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD |consulta = Juliol 2013 }}</ref>
== Biografia ==
Va aparèixer en una primera pel·lícula en 1938, amb [[Paco Martínez Soria]], heroi maldestre de «Paquet, el fotògraf públic número u». Va ser el català [[Ignasi F. Iquino|Ignasi
A partir dels anys cinquanta, Mary Santpere es va fer una immensa artista de teatre i de revistes musicals. Batejada ''Reina del Paral·lel'', el nom de la famosa avinguda on en aquella època estaven concentrats tots els teatres barcelonins, va tenir com a còmplice a Paco Martínez Soria però també a Àngel d'Andrés i va fer gires per Amèrica hispanoparlant i encara fins a Miami, EUA. Va fer part del repartiment de pel·lícules molt taquilleres com «El difunt és viu» (1956), comèdia hilarant d'Iquino, dirigida aquesta vegada per Joan Lladó, la història d'un marit menyspreat que fa el mort i reapareix en bessó del difunt, i també «Miss Cuplé» (1959) de [[Pedro Lazaga]], una paròdia de film sentimental versió Sara Montiel, amb la nostra Mary veritablement "desencadenada". Va escriure també els primers capítols de la seva autobiografia (1963), va gravar vinils, presentar espectacles de circ. En la nova Espanya postfranquista, Mary Santpere, sempre amb el cor que li surt del pit i la rèplica viva i alta, va aparèixer en el film històric sobre Barcelona, ''La ciutat cremada'' (1976) d'Antoni Ribas i va treballar amb el cineasta català Ventura Pons. Va ser la inenarrable comtessa de «Patrimoni nacional» (1981) de Luis García Berlanga, que ens va fer un retrat, una obra mestra d'humor, d'aristòcrates nostàlgics d'una monarquia caduca malgrat el retorn dels Borbó al tron d'Espanya. I per suposat la televisió li va demanar molt. El 1987, va perdre tràgicament al seu marit, un joier retirat barceloní, molt deprimit, quan es va suïcidar durant un viatge a transbordador entre Barcelona i les Illes Balears. El seu cos va ser trobat al mar, uns dies més tard.
|