Revisió del 22:03, 27 ago 2015 modifica BotReversor (discussió \| contribucions) 18.886 edits m Bot: Rv. edic. de Catabot (disc.) a vers. 15382178 de Valldepi (disc.) [er:6] ← Edició anterior		Revisió del 04:49, 22 oct 2015 modifica desfés Mishae (discussió \| contribucions) 126 edits m Fixed ref Edició següent →
Línia 4: \|gentilici = Sudanès, sudanesa \|nom_comu = Sudan \|nom_original = جمهورية السودان <br />(Jumhuríyyat as-Sudan) \|imatge_bandera = Flag of Sudan.svg \|imatge_escut = Emblem of Sudan.svg Línia 14: \|coordenades_capital = {{coord\|15\|38\|N\|32\|32\|E\|display=inline\|type:country}} \|tipus_govern = [[Govern]] d'unitat nacional \|titols_liders = [[President del Sudan\|President]] <br /> [[Vicepresident Primer del Sudan\|Vicepresident Primer]] <br /> [[Vicepresident Segon del Sudan\|Vicepresident Segon]] \|noms_liders = [[Omar Hassan al-Bashir]] <br /> [[Salva Kiir]] <br /> [[Ali Osman Taha]] \|major_ciutat = [[Khartum]] \|area =1.886.068 Línia 37: \|domini_TLD = sd \|codi_trucada = 249 \|notes_al_peu = <references group="nb"/> }} El '''Sudan''' (en {{lang-ar\|'''السودان'''}}, ''as-Sūdān''; oficialment '''República del Sudan''')<ref>{{GEC\|0064428\|Sudan}}</ref><ref name=etym>[http://www.etymonline.com/index.php?search=sudan&searchmode=none Online Etymology Dictionary]</ref> és un estat sobirà de la part nord-oriental de l'[[Àfrica]]. Limita amb [[Egipte]] al nord, amb la [[mar Roja]] al nord-est, amb [[Eritrea]] i [[Etiòpia]] a l'est, amb [[Sudan del Sud]] al sud, amb la [[República Centreafricana]] al sud-oest, amb el [[Txad]] a l'oest i amb [[Líbia]] al nord-oest. La seva capital és [[Khartum]].<ref name="Sudan-Enciclo">{{ref-web\|url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0064428\| títol =Sudan \|consulta=31 maig 2009 \|editor= Enciclopèdia Catalana}}</ref> El [[riu]] més llarg del món, el [[Nil]] divideix el país en una part occidental i una d'oriental.<ref>Collins, Robert O. ''A History of Modern Sudan''. Cambridge University Press, 2008. 3.</ref> Sudan és la llar d'una de les civilitzacions principals contínues més antigues del món, amb assentaments històrics i urbans que es remunten a l'any 3000 aC.<ref>[http://www.historyworld.net/wrldhis/PlainTextHistories.asp?historyid=aa86 HistoryWorld - The History of Sudan]</ref><ref>[http://ancientsudan.org/history_01_prehistory.htm Ancient Sudan - Nubia: Prehistory of the Sudan]</ref><ref>[http://ancientsudan.org/history_14_pre_kerma.htm Ancient Sudan - Nubia: Pre-Kerma]</ref> Els sudanesos tenen una llarga història que s'estén des de l'antiguitat, que s'entrellaça amb la [[història d'Egipte]], amb el qual estigué unit políticament en diversos períodes. Després d'independitzar-se del [[Regne Unit]] el 1956, Sudan sofrí una [[Primera guerra civil sudanesa\|guerra civil]] que es perllongà durant 17 anys i que fou seguida per conflictes [[ètnia\|ètnics]], [[religió\|religiosos]] i [[econòmic]]s entre els sudanesos del nord (amb arrels àrabs i núbies) i els [[nilòtic]]s [[cristianisme\|cristians]] i [[animisme\|animistes]] del [[sud de Sudan]].<ref name="Shami">Seteney Shami, Linda Herrera, ''Between field and text'', "Ethical Dilemmas of Research Among Sudanese in Egypt: Producing Knowledge about the Public and the Private" d'Anita Hausermann Fabos, (American Univ in Cairo Press: 1999), p.100</ref><ref name="UNEP">United Nations Environment Programme, ''Sudan'', (UNEP/Earthprint: 2007), p.35</ref> Això conduí a una [[segona guerra civil sudanesa\|segona guerra civil]] el 1983, i a causa dels continus conflictes polítics i militars, Sudan fou sotmès per un [[cop d'estat]] sense morts dut a terme pel coronel [[Omar al-Bashir]] el 1989, que seguidament es proclamà [[President de Sudan]].<ref name=reuters-factbox>{{ref-web\|url = http://www.reuters.com/article/topNews/idUKL1435274220080714 \|títol= FACTBOX - Sudan's President Omar Hassan al-Bashir\|agència=[[Reuters ]]\|consulta= 16 juliol 2008 \|data= 14 juliol 2008}}</ref> Aleshores, Sudan experimentà un gran [[creixement econòmic]], implementant reformes [[macroeconomia\|macroeconòmiques]] i acabant finalment la guerra civil amb l'adopció d'una [[tractat de Naivasha\|nova constitució]] l'any 2005, que donà als grups rebels del sud una autonomia limitada que finalment conduí a un [[referèndum per la independència del sud de Sudan del 2011\|referèndum per la independència]] el 2011.<ref>{{ref-notícia\|cognom=\|nom=\|títol=Sudanese flesh out final deal \|url=http://news.bbc.co.uk/1/hi/world/africa/3723812.stm\|obra=[[BBC News]]\|data=07 octubre 2004\|consulta=15 juliol 2008}}</ref> Sent ric en recursos naturals entre els quals destaca el [[petroli]], l'economia del Sudan és actualment una de les economies amb el creixement més ràpid del món.<ref>[{{ref-web\|url=http://www.nytimes.com/2006 ~~octubre~~ /10/24/world/africa/24sudan.html?ref=finances&_r=~~1 ''~~0\|títol=War in Sudan? Not Where the Oil Wealth Flows~~''],~~ \|premsa=[[The New York Times]]\|data=24 oktubre 2006}}</ref> La [[República Popular de la Xina]] i [[Rússia]] són els socis comercials més grans del Sudan.<ref>[http://www.nytimes.com/2006 octubre 24/world/africa/24sudan.html?_r=1 War in Sudan? Not Where the Oil Wealth Flows - NYTimes.com]</ref> == Història == {{AP\|Història del Sudan}} A l'[[Edat Antiga]] van instal·lar-s'hi diversos regnes, que formaven part de [[Núbia]]. La vida d'aquestes civilitzacions girava entorn del [[Nil]] i dels [[hafir]]s i tenia molta relació amb els faraons d'[[Egipte]]. Línia 58: :''Per altres moments de la història sudanesa vegeu també'': '''[[Núbia]], [[Napata]], [[Meroe]], [[Funj]], [[Mahdiyya]]''' i '''[[Sudan Angloegipci]]'''. == Geografia física == El Sudan està situat al nord de l'[[Àfrica]], a les costes del [[Mar Roig]], entre [[Egipte]] i [[Eritrea]]. Està en part travessat pel [[Riu Nil\|Nil]] i els seus [[Afluent\|afluents]]. Amb una superfície de 2.505.810 [[kilòmetre quadrat\|km²]], és el país més gran del continent africà. Al centre s'hi troba una gran [[plana]], vorejada a l'est i l'oest per [[Muntanya\|muntanyes]]. Al sud, el clima és tropical, mentre que al nord és desèrtic, on l'estació de pluges va des de l'abril fins a l'octubre. La [[desertització]] que es va estenent amb el pas del temps cap al sud, i l'[[erosió]] del sòl suposen greus problemes per al país. Línia 148: }}<!--Infobox ends--> == Política i govern == === Estructura de govern === El Sudan té un govern autoritari, i per tant tot el poder polític recau en mans del President, [[Omar Hassan al-Bashir]]. Bashir i el seu partit polític controlen el govern des que ell va dirigir el [[Cop d'estat\|cop militar]] el [[30 de juny]] de [[1989]]. Des de [[1983]] fins al [[1997]], el país va ser dividit en cinc regions al nord i tres al sud, cadascuna d'elles encapçalada per un governador militar. Després del cop militar del [[6 d'abril]] de [[1985]], les assemblees regionals es varen suspendre. === Divisió administrativa === [[Fitxer:Map_of_Sudan_(New).jpg\|thumb\|right\|300px\|Mapa polític del Sudan]] El Sudan està dividit actualment, després de la secessió de [[Sudan del Sud]], en 15 estats. Aquest són (amb el nom en àrab entre parèntesis): Línia 184: * [[Darfur]] és un regió de tres estats occidentals que actualment estan immersos en l'anomenat «[[Conflicte del Darfur]]». == Economia == {{Principal\|Economia del Sudan}} El Sudan és un país amb alts índexs de [[pobresa]]. La seva [[economia]] es basa en l'[[agricultura]], que dóna treball a més del 80% de la població. Té un [[deute extern]] molt alt, depèn de l'ajuda internacional i les contínues guerres fan impossible un pla de viabilitat, alhora que fan disparar la [[inflació]]. La sequera ha comportat diverses crisis de fam. Exporta [[or]] i [[petroli]] mitjançant empreses estrangeres. És el principal productor de [[goma aràbiga]] del món i el tercer productor de [[sucre]] de l'Àfrica. == Geografia humana i societat == === Demografia === Al cens de 1993 hi havia 25 milions d'habitants si bé per causa de la guerra i els moviments de població es desconeix el nombre de pobladors actual. Aquestes persones pertanyen a més de 500 tribus, cadascuna amb les seves particularitats culturals, però predominen els grups provinents de la barreja dels àrabs i els nubis, per una banda, i els de raça negra, per l'altra. La primera comunitat practica l'Islam (el 70% del total) i usa com a llengua oficial l'[[àrab]], que conviu amb altres idiomes nubis. La segona s'identifica amb ritus cristians o animistes i parla àrab i [[anglès]] com a llengües de cultura, amb una gran varietat de llengües locals per a la comunicació quotidiana. ==== Ciutats importants ==== [[Fitxer:Sudan-CIA WFB Map.png\|thumb\|right\|300px\|Mapa del Sudan]] Segons el cens del 2005 les principals ciutats del Sudan o capitals provincials tenen la següent població: Línia 241: \|} === Etnografia === ==== Tribus del Sudan ==== {\|width="100%" border="0" cellspacing="0" cellpadding="0" style="background:transparent" \|- Línia 329: \|} === Llengües === Els idiomes més utilitzats són: # L'[[àrab]] al nord, l'est, l'oest i a les regions centrals, juntament amb les llengües tribals. Línia 350: A més a més de les dues llengües oficials, existeixen parlants de les llengües [[Nubian]], parlants [[Haussa]] en tot els Estats Sudanesos, Ta Bedawie, diversos dialectes de [[Nilòtic]] i [[Paranilòtic]], com també un bon nombre de llengües [[Dinka]] i [[Nuer]]. === Religió === {{Gràfic de barres \| title = Religió al Sudan<ref name=CWF-people/> Línia 371: Els cristians són considerats com el tercer grup més gran. L'[[Església Catòlica Romana]] estima que hi ha uns sis milions de catòlics batejats, incloent-ho petites comunitats de [[Església Catòlica Melquita\|melquites]] i [[Església catòlica maronita\|maronites]] al nord. === Educació === [[Fitxer:Village school in Northern Bahr el Ghazal, Sudan.jpg\|right\|thumb\|Escola d'un poble a Bahr el Ghazal, Sudan, el 2002]] L'[[educació]] al Sudan és gratuïta i obligatòria per a nens de 6 a 13 anys. L'educació primària consta de vuit anys, seguits de tres anys d'educació secundària. L'escala educativa de 6 + 3 + 3 any es va canviar el 1990. L'idioma principal en tots els nivells és l'àrab. Les escoles es concentren en les zones urbanes, però moltes del sud o l'oest han estat danyades o destruïdes pel conflicte. El 2001, el Banc Mundial va estimar que la matriculació a primària va ser del 46 per cent dels alumnes escolaritzables i el 21 per cent dels estudiants de secundària. La inscripció és molt variable, caient per sota del 20 per cent en algunes províncies. Sudan té 19 universitats, on la instrucció és principalment en àrab. L'educació en els nivells secundari i universitari s'ha vist greument obstaculitzada per l'exigència que la majoria dels homes han de realitzar el servei militar abans de completar la seva educació.<ref name=cp>[http://lcweb2.loc.gov/frd/cs/profiles/Sudan.pdf Sudan country profile]. [[Library of Congress]] [[Federal Research Division]] (December 2004). ''This article incorporates text from this source, which is in the public domain.''</ref> Línia 396: }} == Referències == {{~~referències~~Referències\|2}} == Bibliografia == * ''Sudan: Race, Religion and Violence'' by Jok Madut Jok Oneworld Publications ISBN 1-85168-366-6 * ''Sudan: The City Trail Guide'' de Blake Evans-Pritchard i Violetta Polese ISBN 0-9559274-0-4 Línia 414: * ''Slavery in Mauritania and Sudan: The State Against Blacks'', in ''The Modern African State: Quest for Transformation'', Godfrey Mwakikagile, Nova Science Publishers, Inc., Huntington, Nova York, 2001. == Enllaços externs == {{wikimedia\|commons=Category:Sudan\|wikt=Sudan}} * [http://www.sudan.gov.sd/en Web oficial del Govern del Sudan] Línia 421: * [http://ucblibraries.colorado.edu/govpubs/for/sudan.htm "Sudan"] a ''UCB Libraries GovPubs'' * [http://reliefweb.int/rw/dbc.nsf/doc104?OpenForm&rc=1&cc=sdn Informació humanitària a ''ReliefWeb''] {{Àfrica}}

Sudan: diferència entre les revisions