Dominància genètica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m →‎Dominància: correcció gramatical
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
Línia 1:
[[Fitxer: Autorecessive-CC-cat.svg|thumb|Diagrama que mostra les possibilitats de no quedar afectat pel gen recessiu, de quedar afectat, o de ser portador del mateix.]]
La '''dominància genètica''' descriu la relació entre diferents parts ([[al·lel]]s) d'un [[gen]] en una localització física particular (''[[locus]]'') d'un [[cromosoma]].<ref name="Pierce">''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. ISBN 1-5725-9160-9</ref> Els animals i plantes solen tenir dos grups de cromosomes, cadascun d'ells heretat d'un progenitor, el que es descriu com [[Diploide|diploides]]. Per tant, tenen dos al·lels en cada '' locus ''. Si els dos al·lels d'un mateix '' locus '' són idèntics, es diu que aquest individu és [[homozigosi|homozigòtic]], si en canvi els dos al·lels són diferents, l'individu és [[heterozigosi|heterozigòtic]]. L'organització genètica d'un organisme, tant pel que fa a un [[locus]] com sobre tots els seus gens col·lectivament es diu [[genotip]]. El genotip d'un organisme l'afecta, directament o indirectament, en la manifestació de trets a nivellescala molecular, físics i de comportament, en el que individualment o es diu [[fenotip]]. En els '' locus '' de gens heterozigòtics (diferents), els dos al·lels interaccionen entre si per a produir un fenotip. Aquesta interacció pot sovint descriure com dominant o recessiva.
 
El concepte de dominància i recessivitat és, en general, relatiu. Pot passar que hi hagi més de dues variants o al·lels d'un gen diferent. En aquest cas, un al·lel podria ser recessiu respecte a un segon al·lel, per a això necessitaria estar en estat d'[[homozigosi]] per a expressar-se, però dominant pel que fa a un tercer al·lel.
Línia 10:
 
== Dominància ==
En [[genètica]] el terme al·lel dominant es refereix al membre d'un parell al·lèlic que es manifesta en un [[fenotip]],<ref name="Pierce"/> tant si es troba en dosi doble, havent rebut una còpia de cada pare (combinació [[homozigosi|homozigòtica]]) com en dosidosis simple, en la qual un sol dels pares va aportar l'al·lel dominant en el seu [[gàmeta]] ([[heterozigosi]]). Els gens dominants són els que més predominen, com els ulls de color cafè en comptes dels verds o blaus.
 
Un fenotip dominant és aquell que està determinat per un al·lel dominant, i per tant s'expressa sempre que està present. És a dir, si per exemple contemplem el color d'una flor i resulta que l'al·lel que li dóna el color vermell és dominant, encara que la flor tingui un altre al·lel que determini altres colors, la flor serà vermella.
Línia 41:
La '''dominància incompleta''' és la [[genètica|interacció genètica]] en la qual els homozigots són [[fenotip|fenotípicament]] diferents als [[heterozigosi|heterozigot]]s.<ref>''Pierce'', Benjamin A. Genetics: A conceptual approach. 2a edición. W.H. Freeman. 2002. p. 58 ISBN 1-5725-9160-9</ref> Els encreuaments que tenen una dominància incompleta són aquells en els quals no existeix tret dominant, ni recessiu.
 
Suposant que la forma dels [[ulls]] estigués determinada per un gen que el seu homozigot dominant dóna forma gran i rodona i el l'homozigot recessiu dóna una forma semi-allargadasemiallargada, i el l'heterozigot resulti amb forma aplatada i més allargada que la de qualsevol progenitor homozigot per a aquesta característica, es pot tenir l'exemple en els progenitors IJ i KL i mostrant-se en l'heterozigot IJKL.
 
== Nomenclatura ==
Per norma general els caràcters dominants s'indiquen amb una lletra majúscula (A) i els recessius amb una lletra minúscula (a). Per il·lustrar que un gen domina sobre un altre (un dominant sobre un recessiu) s'indica A>a a on A és qualsevol gen dominant i a qualsevol gen recessiu.
 
== Referències ==