Assíria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
|||
Línia 145:
[[Fitxer:Map of Assyria.png|thumb|350px|Extensió de l'Imperi assirià.]]
Després de Teglatfalassar I, va venir un període de decadència de dos segles. Les guerres amb Urartu foren freqüents (vegeu les biografies dels reis d'Urartu), així com amb els nòmades arameus. La recuperació en va arribar a partir del 912 aC, quan Adadnirari II va pujar al tron i va restaurar el domini assirià sobre regions que abans havien dominat, però que de fet s'havien perdut; el límit occidental es va estabilitzar al riu Khabur i al sud amb Babilònia no hi va haver grans canvis, si bé va avançar una mica al sud. La submissió de la regió d'Harran es va produir amb Tukultininurta II. Amb Assurnasirpal, l'expansió fou important vers el nord, cap a [[Nairi]] i la zona del [[llac Úrmia]], i cap a l'oest en els principats arameus entre el Khabur i l'[[Eufrates]], i avançà després per la Mediterrània, fins a Fenícia. El rei va traslladar la capital a [[Kalhu]] ([[Nimrud]]). El seu fill Salmanassar III (vers 859-824 aC) va fer una expedició anyal, va ocupar Babilònia temporalment i la va reduir a condició d'estat vassall, va lluitar contra [[Urartu]] i contra els estats de Síria i Palestina. Karkemish va passar a les seves mans el 849 aC, i el 841 aC va atacar [[Damasc]], que va conquerir; després va sotmetre a tribut [[Israel]], [[Tir]] i [[Sidó (Líban)|Sidó]]. Els darrers anys, el seu fill gran va ser derrotat i Assur, [[Arbela]] i altres ciutats li van donar suport; encara que un altre fill, Shamshi-Adad V, va poder sufocar la revolta i succeir el pare al tron, Assíria va sortir debilitada de la guerra civil (824 aC). En els anys següents, l'augment del poder d'Urartu i la debilitat d'alguns reis (inclosa la famosa reina regent [[Semíramis]]) van aturar l'expansionisme assirià. Adadnirari III (vers 811–782 aC, però amb Semíramis de regent fins al 805 aC), va conquerir Damasc el 804 aC, i imposà de nou tribut al regne i a altres de la zona, incloent-hi [[
El 747 aC, va pujar al tron de Babilònia [[Nabonasar]] (Nabu-Nasir 747-734 aC), que va actuar independentment, quan Assíria estava afectada per una epidèmia de pesta i a la vora de la guerra civil, i amenaçada per Urartu pel nord. El 746 aC, la capital [[Kalhu]] es va unir a la revolta i, l'any següent, el general Pulu va assolir el tron, va agafar el nom de Teglatfalassar III, i reorganitzà el país, el govern i l'administració, de manera que va ser més eficient. Va conquerir Babilònia i la va sotmetre altra vegada a tribut; després va derrotar Urartu i els medes i va anar a [[Regió de Síria|Síria]], que s'havia independitzat, i va sotmetre Fenícia ([[Arpad]] el 740 aC després de tres anys de setge), [[Hamah]] i altres principats; [[Azaries]] ([[Uzies]]), el rei jueu aliat a Hamah, va haver de pagar-li tribut. El 729 aC, va ocupar el país dels [[filisteus]] i va envair [[Israel]] en auxili del rei Ahaz de [[Regne de Judà|Judà]], que l'havia cridat; Rasin de Damasc fou derrotat i mort, i Damasc fou finalment conquerida el 732 aC i els seus habitants deportats. El 729 aC, va agafar-se el títol reial de Babilònia i deposà Nabumukinzeri (Ukinzer), a qui va fer presoner. Va morir el 727 aC i el va succeir Salmanassar V, que va establir províncies per a l'imperi, eliminà els vassalls dubtosos i els substituí per governadors temporals. Com que Israel no pagava el tribut, va envair el país i va assetjar la capital, [[Samària]], tres anys. Va morir sobtadament el 722 aC i va ocupar la corona Sargon II
el ''tartan'' (comandant en cap de l'exèrcit), que va ocupar Samària, va posar fi al regne d'Israel i es va emportar milers de jueus cap Assíria; també va atacar Jerusalem al regne de Judà; va fer la guerra a Elam, aliat de [[Mardukaplaiddina]], que s'havia independitzat de Babilònia, i per una anys Babilònia va romandre independent; el 717 aC, va conquerir Karkemish, va penetrar a l'altiplà iranià i va fer la guerra a Urartu; el 710 aC, va poder ocupar Babilònia i Madukaplaiddina va fugir a Elam. Sargon va construir una nova capital anomenada ''[[Dur Sharrukin]]'' (ciutat de Sargon) prop de [[Nínive]], amb els tributs pagats per nombrosos pobles i estats.
Sargon fou assassinat durant la lluita contra els [[cimmeris]] i el va succeir el seu fill Sennàquerib, que va traslladar la capital a Nínive, on va establir un sistema d'irrigació de canals amb el treball dels deportats. Judà es va revoltar vers el 701 aC (aliat amb [[Egipte]]) i Sennàquerib va anar a Jerusalem, però no va poder entrar a la ciutat i es va conformar amb un petit tribut. Mentrestrant, el 703 aC, Babilònia s'havia revoltat; poc després, Madukaplaiddina va tornar a la ciutat i se'n va fer rei, però fou atacat per Sennàquerib, va morir i el tron de Babilònia fou lliurat per l'assirià a Belibni, que aviat es va revoltar també i fou derrotat per Sennàquerib el 700 aC i, llavors, va donar el tron al seu fill Assurnadinsumi (Ashur-Nadinshum). El 694 aC, va fer una campanya contra Elam, que va assolar; els elamites van atacar Babilònia i van capturar Assurnadinsumi, se'l van emportar a Elam i col·locaren en el tron Nergalusezib, però els assirians van tornar-hi l'any següent i Nergalusezib fou fet presoner; el tron va passar a un príncep nadiu anomenat ''Musezib-Marduk'', ajudat pels elamites; però, al cap de quatre anys (689 aC), els assirians van tornar, el van ocupar, van destruir la ciutat i en deportaren els habitants. El 681 aC
El seu successor, [[Assurbanipal]], va continuar la campanya a Egipte; va lluitar també contra els medes i els cimmeris; el 663 aC, va instal·lar [[Psamètic I]] com a faraó vassall: [[Giges]] de [[Regne de Lídia|Lídia]] va demanar ajut a Assíria contra els cimmeris i, com que no li fou donada, va enviar ajut al faraó egipci per poder independitzar-se d'Assíria i, finalment, es va fer independent el 652 aC, mentre Sennàquerib ocupava Babilònia, on havia constituït un virregnat que va donar al seu germà Shamashshumaukin; però aquest es va acabar revoltant. Se suposa que Sennàquerib va conquerir Babilònia (647 aC, i poc després també va devastar Elam dues vegades) i en va assolir el govern sota el nom de ''Kandalanu;'' però se sap que aquest encara vivia el 627 aC, mentre que el darrer document de Sennàquerib és del 731 aC. Els governadors assirians enviats vers el 626 aC foren expulsats pel general [[Nabopolasar]], d'origen caldeu, que havia servit a l'exèrcit assirià, el qual es va proclamar rei ([[23 de novembre]] del [[626 aC]]). Tantes guerres i l'extensió excessiva de l'imperi van deixar la població assíria esgotada: les províncies no podien pagar el que calia i no hi havia prou gent per a l'exèrcit; els [[medes]] i [[escites]], d'altra banda, eren cada vegada més audaços. Després de la mort d'Assurbanipal, els reis següents no van poder mantenir l'estat davant de les revoltes i les invasions; primer els cimmeris van atacar el país i després els [[medes]] i [[babilonis]]. El 615 aC, [[Nabopolasar]] va envair l'Assíria pròpia i va assetjar Assur, la capital religiosa del país, però fou rebutjat; llavors, van intervenir-hi els medes, assentats a l'altiplà iranià, que van atacar Assur i la van ocupar l'hivern del 614-613 aC. Quan Nabopolasar va arribar-hi, la ciutat ja havia estat conquerida, però es va signar un tractat d'aliança amb el rei [[Ciaxares de Mèdia]], reforçat per un enllaç reial: l'hereu babiloni, [[Nabucodonosor II]], es va casar amb la princesa meda Amitis. Després d'un any d'operacions poc decisives, les forces combinades dels medes i babilonis van assetjar Nínive (maig del 612 aC), que fou conquerida el juliol. El rei Sinsharishkun, que havia estat un efímer governador de Babilònia, es va suïcidar. El darrer rei assirià, un general de nom ''Ashuruballit'', es va establir a [[Harran]] i va aguantar amb ajut egipci fins que la regió fou conquerida tres anys després.
| |||