Liberalisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
a falta de les citacions o referències necessàries, eliminades frases subjectives no justificades |
|||
Línia 8:
* L'establiment d'un [[Estat de Dret]], on totes les persones siguin iguals davant la llei, sense privilegis ni distincions, en acatament amb un mateix marc mínim de lleis que resguardi les llibertats de les persones.
El liberalisme va sorgir de la lluita contra l'[[absolutisme]] i va inspirar parcialment l'organització de l'Estat de Dret amb poders limitats — que idealment hauria de reduir les funcions del govern a seguretat, justícia i obres públiques — i sotmès a una constitució, que va permetre el sorgiment de la [[democràcia liberal]] durant el segle XIX que vigeix a moltes nacions actuals, especialment a les de l'[[Occident]]. El liberalisme en promoure la [[llibertat econòmica]] va espoliar les societats on va poder aplicar-se de les regulacions econòmiques de l'absolutisme i permetre el desenvolupament natural{{Citació necessària|data = 29 d'octubre de 2015}} de l'[[economia de mercat]] i l'ascens progressiu del [[capitalisme]].
== Liberalisme polític ==
Línia 80:
Han assenyalat igualment la incongruència de la suposada i autoproclamada defensa de la llibertat amb la seva oposició sistemàtica a les llibertats d'associació i organització sindical, o a tota mena de moviment popular i social que pogués amenaçar els principis de la propietat i el mercat, inclosa la persecució i prohibició d'associacions obreres, alhora que defensaven l'associació dels propietaris i empresaris, considerats societat civil, en defensa dels seus interessos. Altres crítics argumenten que les conquestes democràtiques que s'atribueix genèricament el liberalisme, i a les quals s'oposà, com el vot per a les dones, o els no propietaris, l'abolició de l'esclavitud, la descolonització, tots els drets socials, han estat derrotes de les posicions defensades per la corrent majoritària del liberalisme arrancades justament pels seus adversaris radicals, abolicionistes, feministes i socialistes.
==== Crítiques col·lectivistes ====
| |||