Giacomo Leopardi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegint Viquidites=Giacomo Leopardi}} a la plantilla {{Projectes germans}} |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Giacomo Leopardi Ferrazzi.jpg|thumb|250px|Giacomo Leopardi en un oli sobre tela<br /> d'A. Ferrazzi (1820), Recanati,
El comte '''Giacomo Leopardi'''<ref>Nascut Giacomo Taldegardo Francesco di Sales Saverio Pietro Leopardi.</ref> ([[Recanati]], [[29 de juny]] del [[1798]]<ref name="CnIX">Navarro (1983), p. IX</ref> – [[Nàpols]], [[14 de juny]] del [[1837]])<ref>Navarro (1983), p. XIX</ref> va ser un [[poeta]], [[filòsof]],<ref>{{ref-llibre|cognom=Leopardi|nom=Giacomo|títol=Obretes morals|pàgines=9-11|lloc=Barcelona|editorial=Destino|any=2001|isbn=8497100050|autor=COLLI, Giorgio|capítol=Leopardi filòsof}}</ref> escriptor i [[filòleg]] [[italià]]. És considerat el principal poeta del [[romanticisme italià]] i una de les figures més importants de la [[literatura]] mundial. L'extraordinària qualitat lírica de la seva poesia i la profunda reflexió sobre la condició humana en fan un personatge central del panorama literari cultural europeu i internacional del moment. Entre les seves obres, hi trobem un [[diari personal|diari]] en el qual sistematitzà el seu pensament i les idees rere la seva poètica: l'anomenat ''[[Zibaldone]]''.
{{cita|I el naufragar m'és dolç en aquest mar|(''L'infinit'', Giacomo Leopardi)}}
== Biografia ==
Nascut en el palau familiar de la costa adriàtica a [[Recanati]], una vila ubicada a quatre milles de distància en relació a [[Loreto (Ancona)|Loreto]], continguda en l'antiga regió de les [[Ancona|Marques d'Ancona]] ([[província de Macerata]]),<ref name="CnIX" /> fou fill de dues figures paternes considerablement antagòniques comparativament: la seva mare,
En el decurs dels anys pertanyents a l'[[Napoleó|apogeu napoleònic]], el jove Giacomo creix juntament amb els seus germans
La instrucció cultural de Giacomo, Carlo i Paolina (dels restants set fills infantats pel matrimoni Leopardi, únicament sobrevisqué el darrer, Pierfrancesco) és duta a terme per preceptors religiosos de notable erudició
En nàixer, Giacomo posseïa una malaltia òssia congènita, fet que l'induí a emprar la seva infantesa estudiant i llegint amb gran curiositat. Als onze anys, llegeix [[Homer]], als tretze escriu la seva primera tragèdia; als catorze, la segona: ''Pompeu a Egipte''; als quinze compon un assaig sobre [[Porfiri]]. A tan precoç edat, guaria amb el coneixement de set llengües diferenciades i havia estudiat disciplines ben diverses: [[llengües clàssiques]], [[hebreu]], llengües modernes, [[història]], [[filosofia]], [[filologia]], [[ciències naturals]] i [[astronomia]]. Tal exuberància en l'estudi repercutí quant al seu estat de salut: Leopardi va ser durant tota la seva existència un home malaltís de mena. L'any [[1810]] rebé la tonsura de mans del bisbe Bellini. Però la lectura dels [[L'Enciclopèdia|enciclopedistes]] [[francès|francesos]] destrueix de mode definitiu la seva fe religiosa. Leopardi evocarà tals jorns de la infantesa i joventut en el reconegut poema ''Le ricordanze'' (''Els records''). Amb motiu dels seus treballs destinats a la traducció, encetà una relació epistolar amb l'ancià [[Humanisme|humanista]] [[Pietro Giordani]], que serà el seu amic i editor. El primer amor fou la cosina del pare
Escrigué un tractat d'astronomia i un poema en [[grec antic]] qualitativament excel·lent (quant a institució lèxica i morfològica es refereix). El culte de la glòria dels herois antics menà Leopardi a abastar gèneres diferents: als disset compongué un assaig, ''Sobre els errors populars dels antics''; acomplerts els dinou, inicià el seu quadern d'apunts, ''Zibaldone dei pensieri'', company ineludible fins al [[1832]]; als vint, compongué els primers poemes verament madurs de la seva producció, a més de ''Sobre el monument a
El 1831, succeïda l'aparició de l'obra ''Canti'' (''Cants''), és escollit diputat de [[les Marques]] a l'Assemblea Constituent de Bolonya, però perdé la fe en el [[Liberalisme|
==Traduccions al català==
* ''Cants''. Versió d'[[Alfons Maseras i Galtés|Alfons Maseres]]. Edicions "Oasi". Barcelona, 1938.
* ''Cants''. Traducció i notes de [[Narcís Comadira i Moragriega|Narcís Comadira]]. Edició bilingüe. [[Edicions 62]] - [[Editorial Empúries|Empúries]]. Barcelona, 2004. {{ISBN|8429754717}}.
* ''Obretes morals''. Traducció de [[Rosend Arqués]]. Edicions Destino. Barcelona, 2001. {{ISBN|8497100050}}.
== Notes ==
Línia 34:
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|Viquidites = Giacomo Leopardi|s=Giacomo Leopardi}}
* [http://youtube.com/watch?v=_2J2Irc5VX4&NR=1 El poema "A Silvia", al Youtube, llegit per Vittorio Gassman].
* [http://youtube.com/watch?v=_2J2Irc5VX4&NR=1 El poema "A se stesso" (A si mateix), al Youtube].
* [http://digilander.libero.it/testi_di_leopardi/index.html Text complet de les obres de Leopardi (en italià).]
{{Autoritat}}
|