Toxina: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Commonscat}} que enllaça amb commons:category:Toxins |
{{fusió des de|data=abril de 2013|Toxina marina}} |
||
Línia 1:
Una '''toxina''' (del [[grec antic|grec]]: τοξικόν, ''toxikon'', verí per usar en les fletxes) és una substància [[verí|verinosa]] produïda per cèl·lules o organismes vius que és farmacològicament activa a concentracions molt baixes. Les toxines poden ser [[molècula petita|molècules petites]], [[pèptid]]s o [[proteïnes]], i poden causar [[intoxicació]] per contacte o absorció pels [[teixit biològic|teixits biològics]] interaccionant amb les [[macromolècula|macromolècules]] biològiques com els [[enzims]] o [[receptor (bioquímica)|receptors cel·lulars]]. Les toxines varien de manera important en la seva potència, i van des de verins menors i aguts (com el del [[punxó]] d'una [[Apis (gènere)|abella]]) fins a verins que són mortals gairebé immediatament (com la [[toxina botulínica]]). Les biotoxines varien molt en objectiu i mecanisme, i poden ser molt complexes (el [[verí]] dels [[Gasteròpode|cargols]] [[Conidae]] conté dotzenes de petites proteïnes, i cadascuna ataca un canal nerviós o receptor específic) o relativament pobres en proteïnes.
==Toxines marines ==
Una '''toxina marina''' és un conjunt heterogeni de compostos produïts majoritàriament per algunes espècies de [[microalgues]] marines, principalment del grup dels [[dinoflagel·lats]] i diatomees. Aquests compostos suposen un risc [[alimentari]] en acumular-se en [[organisme]]s marins de consum, i donen lloc a diferents quadres i graus d'[[intoxicació]] (des de símptomes lleus fins a la mort) depenent de la naturalesa de la [[toxina]] consumida, de la [[concentració]] i de les característiques del consumidor afectat.
Tradicionalment, les [[biotoxina|biotoxines]] marines s'han agrupat i legislat per la seva [[símptoma|simptomatologia]] i per l'organisme vector mitjançant el consum del qual s'ha produït la intoxicació, si bé a mesura que es va aprofundint en el coneixement d'aquests compostos es proposen noves terminologies (per exemple, per al grup que s'anomenava toxines diarreiques actualment es proposa el terme més ampli toxines lipofíliques, dins del qual es trobarien les diarreiques, entre altres), tècniques associades, etc. Així, les biotoxines marines se solen agrupar en:
; Toxines amnèsiques (''amnesic shellfish poisoning'', ASP): La intoxicació amnèsica o intoxicació per [[àcid domoic]] està produïda per una toxina que actua com a [[agonista]] de l'[[àcid glutàmi]]c, [[neurotransmissor]] del [[sistema nerviós central]]. Es troba en certes varietats de la ''diatomea nitzschia'' i provoca alteracions digestives, i en casos greus mareig, desorientació, pèrdua de memòria, alteracions respiratòries i [[coma (medicina)|coma]].
; Toxines diarreiques (''diarrhoeic shellfish poisoning'', DSP): Causada per l'[[àcid acadoic]] de l'[[enterotoxina|enterotoxines]] produïdes pels gèneres ''Dinophysis'' i ''Prorocentrum''. Ingerides amb els [[mol·lusc]]s, provoquen símptomes gastrointestinals.
; Toxines paralitzants (''paralytic shellfish poisoning'', PSP): Està produïda per cert gènere de [[dinoflagel·lat]]s ''Alexandrium'', ''Gonyaulax'', ''Gymnodinium'' i que contenen saxitoxines que, ingerides amb els [[mol·luscs]], provoquen la [[paràlisi]] de les extremitats en un grau que depèn del tipus de toxina implicada, la quantitat ingerida i la capacitat per eliminar-la.
; Toxines neurotòxiques (''neurotoxic shellfish poisoning'', NSP): Produïda per ''Gymnodinium breve'', que conté [[brevetoxina]], produeix una intoxicació per consum de mol·luscs que cursa amb [[paràlisi]] lleugera dels membres, símptomes gastrointestinals i [[broncoespasme]].
; Azaspiràcids (''azaspiracid shellfish poisoning'', AZP): La intoxicació per [[azaspiràcid]]s (AZP) és causada per un grup de biotoxines marines AZA integrat per uns vint anàlegs dels quals els més importants són AZA 1, AZA 2 i AZA 3. Aquestes biotoxines provoquen una síndrome tòxica que es caracteritza en éssers humans pels símptomes com ara nàusees, vòmits, diarrees greus i espasmes d'estómac (similars als de les intoxicacions diarreiques per mariscs, DSP). Des de [[1996]], s'han identificat diversos incidents d'AZP a [[Irlanda]] i també s'han detectat en mol·luscs a [[Noruega]] i traces a [[França]] i [[Espanya]].
; Ciguatoxines (''ciguatera fish poisoning'', CFP): Aquesta intoxicació, freqüent en països càlids, és provocada pel consum de [[peix de roca]] i peixos d'aigües [[tropical]]s que s'alimenten de [[dinoflagel·lat]]s, com la [[barracuda]], la [[Morena (peix)|morena]], l'[[anguila]] negra, l'[[anfós]] negre, que contenen una [[neurotoxina]], la [[ciguatoxina]], resistent als fluids gàstrics i a l'[[calor|escalfor]] i la [[congelació]].
; Palitoxines (PITX): El grup de les palitoxines són les biotoxines marines que han estat detectades principalment en [[zoantari]]s marins ([[corall]]s tous) del gènere ''Palythoa'' i dinoflagelats bentònics del gènere ''Ostreopsis''. Les toxines del grup PITX es van descriure per primera vegada a [[Hawaii]] i al [[Japó]], encara que actualment estan distribuïdes per tot el món. Recentment, s'ha informat de floracions d’''[[Ostreopsis]] spp.'' en quatre països europeus: [[França]], [[Grècia]], [[Itàlia]] i [[Espanya]]. L'aparició d’''Ostreopsis spp.'' pot comportar la [[contaminació]] d'espècies de mol·luscs destinats al consum humà. Les toxines del grup PITX són compostos polihidroxilats complexos amb àrees hidrofíliques i lipofíliques. Els signes i símptomes d'intoxicació per toxines del grup PITX no estan ben definits, però inclouen [[miàlgia]] i debilitat, que poden anar acompanyats de [[febre]], [[nàusees]] i [[vòmit]]s. Els casos mortals són rars.
== Vegeu també ==
| |||